El derbi va ser un partit fluix, des del punt de vista de l'espectador que volia un partit amb gols, sense complexos, obert, distret. No va ser un partit vistós. El Barça va densificar certes zones de perill periques per ofegar l'Espanyol i aquest va naufragar entre pilotades sense sentit i canvis posicionals constants. El resultat: un partit intermitent i poc atractiu. No és dolent reconèixer-ho.
És evident, però, que el futbol és molt més que espectacle i hi ha altres punts de vista des d'on es poden i s'han d'analitzar els partits.
El derbi va ser excel·lent en clau d'organització defensiva. Sobretot el Barça podrà presumir de rigor posicional durant 90 minuts, de solidaritat i solidesa. de saber què fer sense pilota. No és una tasca gens fàcil. Garanteixo que no ho és i d'aquí l'enhorabona a les blaugranes.
El derbi va ser una mostra magistral de com adaptar-se en funció del rival. L'Espanyol va considerar que no li calia, i l'excés de confiança el va matar. Convençut que dominaria, va jugar com sempre. Un Barça més humil, en canvi, va entendre que el seu potencial passava per frenar el del seu adversari: eternes cobertures per a qui defengués a Boquete, tapar la sortida de Gimbert des de darrere, obligar a Vilanova i Meseguer a rebre mirant la seva pròpia porteria, controlar les passades a l'esquena de les centrals fent jugar molt avançada a la portera...
La capacitat camaleònica de les de Llorens va ser, mirat des d'un prisma estratègic, una lliçó de futbol. Jugar a no deixar jugar pot ser un estil de joc. Jugar un partit a la pissarra, dies abans, imaginar-lo, preveure'l, i forçar que es jugui com tu vols, és fer futbol de laboratori. És la única forma de victòria d'un entrenador. I la més satisfactòria.
Però superada l'admiració de tota aquesta feinada i de reconèixer-hi el mèrit d'haver-la dut a terme amb l'èxit dels 3 punts, mantinc la convicció que es pot experimentar amb la proveta i la llibreta en clau ofensiva. Ha de ser el proper pas. Contrarrestar un rival a l'atac. Anar-lo a buscar i no esperar-lo. canviar l'estudi de com ens poden fer mal, per com fer-los-hi. Perquè avui estic convençuda que guanyar és i ha de ser molt més que no perdre.