S'entesten en dir que no som ni serem mai professionals, però la realitat, de tant en tant, els demostra que s'equivoquen. I aquesta realitat es diu 'stage', pretemporada, proves físiques i doble sessió d'entrenaments.
Un equip amateur començaria a entrenar-se, justet, un parell de setmanes abans de l'inici de la Lliga. I aquí tenim equips que fa ja dies que s'entrenen, quan la competició oficial s'inicia al setembre -pels catalans, la Copa Catalunya les tindrà jugant a finals d'agost-. Són els casos de l'Espanyol, del Llevant, de l'Atlètic de Bilbao, de la Reial Societat, entre d'altres; la resta de clubs, en gran part, s'estrenen avui dia 2. Més d'un mes abans de la Lliga. Com els professionals.
Una plantilla que es prengués això com un simple 'hobby', difícilment accediria a perdre's les sagrades vacances del mes d'agost per entrenar. Moltes -la majoria- de jugadores treballen i estudien. És el discurs llastimós que deixem anar sempre, sí ho sé..., però és necessari recordar-ho. Poques feines et permeten marxar d'estiu al mes de juliol; moltes futbolistes segur que no podran desconnectar gaires dies que ja estaran calçant-se les botes per preparar el projecte 2010/11.
I què hi ha dels tests físics? Parteixo de la base que qui no va seriosament, es salta la funció de preparador físic del seu staff tècnic. Tenir-ne un d'específic per l'equip femení no només es ja habitual sinó gairebé una obligació per a tots els clubs de Superlliga. Però d'aquí a assumir els costos -en material, en diners i en hores- de realitzar proves físiques específiques hi ha una diferència ben gran. La que separa el ser amateur i voler ser alguna cosa més.
No és poca la frontera entre fer sessions diàries durant les dues primeres setmanes -el què fa la majoria-, a les hores habituals superades les 19h i 20h de la tarda, i fer dobles sessions, matí i tarda. Això requereix, és obvi, dedicació gairebé absoluta. Això, segons tinc entès, estaria fregant el què molts anomenen professionalisme.
Un club que no valorés la seva secció femenina faria entrenar l'equip a última hora de la tarda, i tancaria aquí la partida pressupostària per a la pretemporada de les noies. Un extra de llum, aigua i un vigilant de camp que fés l'esforç d'anar a l'agost. I prou.
I en canvi ja fa alguns anys que alguns clubs incorporen l'stage com a mètode de preparació del grup. Uns dies fora de l'ambient habitual: concentració, dinàmica de grup, canvi d'aires... Són pocs, d'acord, però és un aspecte que està guanyant terreny en els darrers anys. L'Athletic va a Boltaña; l'Espanyol va a Sant Miquel de Campmajor; el Sant Gabriel s'estarà a La Canya, com venia fent ja estant a Nacional; fins i tot el Nàstic s'apunta a la moda i estarà 3 dies a Prades. Altres temporades, també l'Atlético de Madrid s'enduia a les seves lluny de la capital per entrenar-se millor.
No vol dir tot plegat que això ja em deixi satisfeta i conforme. Només em fa venir ganes d'exigir a qui correspongui, com a mínim, la meitat de compromís que totes aquestes persones implicades adquireixen per finançar un 'stage' i per començar pretemporada com unes professionals.
Un equip amateur començaria a entrenar-se, justet, un parell de setmanes abans de l'inici de la Lliga. I aquí tenim equips que fa ja dies que s'entrenen, quan la competició oficial s'inicia al setembre -pels catalans, la Copa Catalunya les tindrà jugant a finals d'agost-. Són els casos de l'Espanyol, del Llevant, de l'Atlètic de Bilbao, de la Reial Societat, entre d'altres; la resta de clubs, en gran part, s'estrenen avui dia 2. Més d'un mes abans de la Lliga. Com els professionals.
Una plantilla que es prengués això com un simple 'hobby', difícilment accediria a perdre's les sagrades vacances del mes d'agost per entrenar. Moltes -la majoria- de jugadores treballen i estudien. És el discurs llastimós que deixem anar sempre, sí ho sé..., però és necessari recordar-ho. Poques feines et permeten marxar d'estiu al mes de juliol; moltes futbolistes segur que no podran desconnectar gaires dies que ja estaran calçant-se les botes per preparar el projecte 2010/11.
I què hi ha dels tests físics? Parteixo de la base que qui no va seriosament, es salta la funció de preparador físic del seu staff tècnic. Tenir-ne un d'específic per l'equip femení no només es ja habitual sinó gairebé una obligació per a tots els clubs de Superlliga. Però d'aquí a assumir els costos -en material, en diners i en hores- de realitzar proves físiques específiques hi ha una diferència ben gran. La que separa el ser amateur i voler ser alguna cosa més.
No és poca la frontera entre fer sessions diàries durant les dues primeres setmanes -el què fa la majoria-, a les hores habituals superades les 19h i 20h de la tarda, i fer dobles sessions, matí i tarda. Això requereix, és obvi, dedicació gairebé absoluta. Això, segons tinc entès, estaria fregant el què molts anomenen professionalisme.
Un club que no valorés la seva secció femenina faria entrenar l'equip a última hora de la tarda, i tancaria aquí la partida pressupostària per a la pretemporada de les noies. Un extra de llum, aigua i un vigilant de camp que fés l'esforç d'anar a l'agost. I prou.
I en canvi ja fa alguns anys que alguns clubs incorporen l'stage com a mètode de preparació del grup. Uns dies fora de l'ambient habitual: concentració, dinàmica de grup, canvi d'aires... Són pocs, d'acord, però és un aspecte que està guanyant terreny en els darrers anys. L'Athletic va a Boltaña; l'Espanyol va a Sant Miquel de Campmajor; el Sant Gabriel s'estarà a La Canya, com venia fent ja estant a Nacional; fins i tot el Nàstic s'apunta a la moda i estarà 3 dies a Prades. Altres temporades, també l'Atlético de Madrid s'enduia a les seves lluny de la capital per entrenar-se millor.
No vol dir tot plegat que això ja em deixi satisfeta i conforme. Només em fa venir ganes d'exigir a qui correspongui, com a mínim, la meitat de compromís que totes aquestes persones implicades adquireixen per finançar un 'stage' i per començar pretemporada com unes professionals.
RSS Feed