Aprofito aquest post per anticipar-me a la queixa –perquè sé que, sobre aquest tema, no serà una felicitació–. Ho faig per protegir-me, sí, i ho faig també per aclarir certes coses que, potser, puguin confondre quan es pensa en els mitjans i en la repercussió que té el futbol femení.
A l'ARA intentarem cobrir tantes notícies com poguem de futbol femení. Una prèvia de la jornada. I les cròniques, tant puntuals com sigui possible. I qualsevol altra notícia d'interès que surti, i que enxampem a temps. Però, hem de ser realistes: no tenim prous recursos (humans, temporals) com per exigir-nos més del què és viable.
Els que seguiu aquest blog sabeu que ho intentaré. Que, sempre que em sigui possible, trobaré l'espai del futbol femení. Perquè m'agrada. I perquè sempre els ho he exigit a la resta, i m'ho haig d'exigir a mi mateixa.
Aquest cap de setmana ha sigut l'estrena, amb un Barça-Madrid imminent, un debut personal amb crònica in extremis de l'Espanyol. I unes intenses eleccions electorals tancades. I, tot i així, penso que ho hem fet bé. Hem cobert l'expedient. Sé que no es tracta d'això, però, enteneu-me: més no es pot fer. I ja és un èxit. Cel·lebrem-lo.