Des d'ahir dissabte he encetat una nova etapa professional. Una nova, i una primera gran etapa professional, de fet. A l'ARA. Com em van dir ahir, tinc la sort d'estar implicada de ple en el projecte del què tothom en parla avui. Estic il·lusionada. Molt. Infinitament. Tinc una oportunitat molt bona davant meu i la vull aprofitar. Lluitaré per fer-ho tant bé com pugui, i confio que me'n sortiré.
Aprofito aquest post per anticipar-me a la queixa –perquè sé que, sobre aquest tema, no serà una felicitació–. Ho faig per protegir-me, sí, i ho faig també per aclarir certes coses que, potser, puguin confondre quan es pensa en els mitjans i en la repercussió que té el futbol femení.
A l'ARA intentarem cobrir tantes notícies com poguem de futbol femení. Una prèvia de la jornada. I les cròniques, tant puntuals com sigui possible. I qualsevol altra notícia d'interès que surti, i que enxampem a temps. Però, hem de ser realistes: no tenim prous recursos (humans, temporals) com per exigir-nos més del què és viable.
Els que seguiu aquest blog sabeu que ho intentaré. Que, sempre que em sigui possible, trobaré l'espai del futbol femení. Perquè m'agrada. I perquè sempre els ho he exigit a la resta, i m'ho haig d'exigir a mi mateixa.
Aquest cap de setmana ha sigut l'estrena, amb un Barça-Madrid imminent, un debut personal amb crònica in extremis de l'Espanyol. I unes intenses eleccions electorals tancades. I, tot i així, penso que ho hem fet bé. Hem cobert l'expedient. Sé que no es tracta d'això, però, enteneu-me: més no es pot fer. I ja és un èxit. Cel·lebrem-lo.
Aprofito aquest post per anticipar-me a la queixa –perquè sé que, sobre aquest tema, no serà una felicitació–. Ho faig per protegir-me, sí, i ho faig també per aclarir certes coses que, potser, puguin confondre quan es pensa en els mitjans i en la repercussió que té el futbol femení.
A l'ARA intentarem cobrir tantes notícies com poguem de futbol femení. Una prèvia de la jornada. I les cròniques, tant puntuals com sigui possible. I qualsevol altra notícia d'interès que surti, i que enxampem a temps. Però, hem de ser realistes: no tenim prous recursos (humans, temporals) com per exigir-nos més del què és viable.
Els que seguiu aquest blog sabeu que ho intentaré. Que, sempre que em sigui possible, trobaré l'espai del futbol femení. Perquè m'agrada. I perquè sempre els ho he exigit a la resta, i m'ho haig d'exigir a mi mateixa.
Aquest cap de setmana ha sigut l'estrena, amb un Barça-Madrid imminent, un debut personal amb crònica in extremis de l'Espanyol. I unes intenses eleccions electorals tancades. I, tot i així, penso que ho hem fet bé. Hem cobert l'expedient. Sé que no es tracta d'això, però, enteneu-me: més no es pot fer. I ja és un èxit. Cel·lebrem-lo.
RSS Feed
