Que l'actual futbol femení és cosa de dos, ha quedat clar en aquesta última temporada. I en l'anterior. I potser comença a venir de molt més enllà. De fet, canviant protagonistes, porta anys essent cosa d'un o dos equips destacats cada temporada. La resta estan un esglaó, o dos, per sota.
Això és un fet. Però a una servidora l'indigna veure que els dos implicats d'enguany, Rayo Vallecano i RCD Espanyol, juguen a mig gas perquè es saben favorites. D'acord. Sou superiors. D'acord, teniu gol i sou demolidores. D'acord, sou sòlides en defensa. Però sigueu valentes, busqueu dominar, agafeu la pilota i digueu fort i clar qui mana a Espanya actualment...
Si més no, la meva manera d'entendre el futbol reclama això. No em valen les reserves de força. No em val mesurar les forces, controlar-les, guardar-se res. Les dues semifinals d'aquesta Copa tenen molt d'injust -injustícia entesa com a esforç, com a atreviment, com a jugar sense complexos ni reserves-.
El Barça li va prendre la pilota a l'Espanyol en moltes fases del partit. Li va fallar no tenir ningú que rematés. En canvi, la sortida en tromba a la contra de les periques eren cada vegada criminal. Massa càstig per les de Llorens. I avui el Torrejón ha donat mostres de coratge, d'empenta, de voler agradar-se davant d'un gran. I, alguns minuts, no semblava un Rayo tan poderós. Fins que galopaven Adri i Natalia i tremolava el Torrejón.
Però, li hem de suposar només això als dos grans d'Espanya? Ens hem de conformar? Jo crec que no. I crec que dissabte tenen la opció de demostrar per què són qui són. Res de vigilar. Res de guardar-se forces. Res. S'han de buidar. És el tancament de la temporada. Volíem tele, oi? Doncs ja va sent hora de demostrar que ens la mereixem.
Això és un fet. Però a una servidora l'indigna veure que els dos implicats d'enguany, Rayo Vallecano i RCD Espanyol, juguen a mig gas perquè es saben favorites. D'acord. Sou superiors. D'acord, teniu gol i sou demolidores. D'acord, sou sòlides en defensa. Però sigueu valentes, busqueu dominar, agafeu la pilota i digueu fort i clar qui mana a Espanya actualment...
Si més no, la meva manera d'entendre el futbol reclama això. No em valen les reserves de força. No em val mesurar les forces, controlar-les, guardar-se res. Les dues semifinals d'aquesta Copa tenen molt d'injust -injustícia entesa com a esforç, com a atreviment, com a jugar sense complexos ni reserves-.
El Barça li va prendre la pilota a l'Espanyol en moltes fases del partit. Li va fallar no tenir ningú que rematés. En canvi, la sortida en tromba a la contra de les periques eren cada vegada criminal. Massa càstig per les de Llorens. I avui el Torrejón ha donat mostres de coratge, d'empenta, de voler agradar-se davant d'un gran. I, alguns minuts, no semblava un Rayo tan poderós. Fins que galopaven Adri i Natalia i tremolava el Torrejón.
Però, li hem de suposar només això als dos grans d'Espanya? Ens hem de conformar? Jo crec que no. I crec que dissabte tenen la opció de demostrar per què són qui són. Res de vigilar. Res de guardar-se forces. Res. S'han de buidar. És el tancament de la temporada. Volíem tele, oi? Doncs ja va sent hora de demostrar que ens la mereixem.
RSS Feed
