El futur de la Superlliga també marxa de vacances

Resulta que ja fa gairebé un mes que tots els equips de Superlliga van acabar la temporada i van marxar de vacances, amb data més o menys concreta de reinici dels entrenaments. Però cap d'ells podia saber del cert el marc competitiu que els acompanyaria al setembre. I, ara, tampoc el saben. D'aquí a un parell de setmanes, tothom tornarà a posar-se en forma, però a cegues.

Ara resulta que la nova Superliga es fraccionarà més: seran tres i no dos grups, de vuit i no dotze equips. Com si d'un joc de matemàtiques es tractés, es van dividint les lligues i col·locant a uns aquí i a uns altres allà, segons la zona geogràfica, i tot queda a l'aire, a poc més d'un mes i mig de disputar la primera jornada. Amb tot, un parell de caps de sèrie contra equips molt més modestos, en una lliga que, o es fan tres voltes, o s'acabarà al gener. I l'al·licient? On han reubicat la motivació? No hi han pensat pas, aquests federatius? Potser se l'han deixada sobre la taula, en el mateix gruix de papers desatesos de les queixes de jugadores i clubs.

Sembla ridícul i irreal que això pugui passar en els temps que corren, però sí, senyors, hi ha qui funciona en plan dictatorial, encara. Que tots els clubs et protesten i més de dos terços de les jugadores de primer nivell recullen signatures en contra d'una protesta teva, doncs tu respons amb una contraproposta encara més absurda i il·lògica. Clar, home!

I ara, com deia, s'acaba l'estiu per als equips i no coneixen la lliga en què participaran, o no hi estan d'acord, o se la trobaran a mig pensar. Com s'han de planificar els equips, doncs? Fan una pretemporada comptant què potser fins a la cinquena o sisena jornada no es trobaran amb un dels forts? Planifiquen uns pics de forma per al gener, quan sigui final de temporada? Quina pena. Amb la xafugor que fa, i haver d'indignar-se amb tanta incompetència.