Tots nosaltres haguéssim signat amb els ulls tancats començar una temporada a la màxima competició estatal femenina amb 5 representants catalans. És un escenari perfecte per somniar amb èxits, amb victòries, amb campiones catalanes. Però si ens mirem bé el Grup B, el 'català', l'escenari s'enfosqueix i ens fa despertar.

No és que, abans de començar, hi desconfiï. El problema és la normativa, el format, aquesta fantàstica reforma que diu que es juguen dues fases i que a la segona hi accedeixen els dos primers classificats de cada grup i els dos millors tercers.

És cert que partim amb avantatge: cada grup té 8 equips i en el nostre, el B, hi tenim 5 catalans. Per probabilitats, hauria de ser molt més que factible reservar-nos, com a mínim, una de les 3 places. I per futbol, pressupost i trajectòria, m'atreviria a confirmar dos classificats. Els dos primers. Però què passa amb el tercer? Si el tall el determinen els punts, difícilment un del grup B sumi més que un del nord (A) o de Madrid i Andalusia (C). Fa pinta que aquí hi haurà més empats, menys dominadors clars, més repartiment de punts i, per tant, un total menor per cada classificat. I no ho dic jo, ho diuen els números de 2009/10: l'Espanyol va ser el campió amb menys punts de tots els grups, amb 29, mentre que el Rayo en va sumar 34 i l'Athletic 33.

També ho veuen així els nous fitxatges d'Espanyol i Barça procedents del Rayo, que destacaven durant la Copa Catalunya l'exigència dels rivals del grup 'català' i, comparant-la amb el grup 'madrileny', no hi veien color. És infinitament més dur aquest grup. El grup de la mort, el bategen ja.

Probablement ho sigui. El desplaçament a Collerense farà perdre molts punts a més d'un. Els viatges a València contra el Féminas i el Llevant seran fites complicades. I en les lluites fraticides, pot jugar un paper important el rol de local o visitant. A la sempre temuda visita a l'Estartit, s'hi suma un partit a Sant Adrià on el Sangra voldrà elevar un fortí. I un Nàstic molt renovat, calladet i des de l'ombra, cada jornada lluitarà per estrenar-se amb algun punt. I en la lluita per l'hegemonia a Catalunya, l'orgull de Barça i Espanyol de ben segur que treurà punts de molt valor a unes i altres.

Sobre el paper, l'escenari de 5 catalans a Superlliga ja no és tan idíl·lic. I jo em plantejo: quants de nosaltres signaria ara conformar-se amb classificar a "només" dos equips catalans? Sigui com a primer, segon o millor tercer. 2 dels 5 que competiran. Qui ho signa?

Jo ho tinc molt clar.