Natalia Arroyo | Parlant de futbol
  Natalia Arroyo - Parlant de futbol
  • Xiulet inicial
  • A un toc
  • Pissarra
  • Jugada assajada
  • Zona mixta

Compte, que venim!

30/9/2010

0 Comments

 
Cada cop són més les nenes que juguen a futbol al pati de l'escola. Són més les futbolistes professionals. Són més les dones periodistes que parlen de futbol. Són més les figures femenines a les directives dels clubs. Són més les espectadores als camps de futbol. Cada cop som més.

Aquest és el cartell de benvinguda d'una trobada que tindrà lloc a Madrid el proper 20 d'octubre i que encapçala Maria José López, presidenta de l'Associació de Club de Futbol Femení 11, i una lluitadora i defensora dels drets de la dona futbolista al segle XXI.

Molts encara no creuen que, quan "amenaçem" amb reclamar més drets i més mitjans pel futbol femení, anem de debò. Es pensen que estem fent broma. Que no ens atrevirem a aixecar la veu i exigir el què ens mereixem. Que s'ho pensin, encara. Veuràs la sorpresa, quan vulguin reaccionar.

Aleshores ja tindran a les més de 20.000 dones futbolistes a Espanya convençudes que es pot donar un pas endavant. I dos, i els què calgui.

Que sí. Que venim trepitjant fort i segur. Que és una realitat que el futbol femení creix en nombre i qualitat. Que les Federacions no poden seguir tancant els ulls a la disciplina que més fitxes crea dels últims anys, encara que vulguin seguir amb l'hegemonia masculina. Que el crític tossut que es nega a canviar el discurs de fa 20 anys, aquell de "les dones no saben jugar a futbol", no pot evitar un gest d'admiració mentre abaixa la mirada reconeixent el talent en un retall, en un xut, en un golàs d'una noia jugadora.

Que sí, coi. Que el futbol femení està de moda. Si fins i tot en Blatter manté la postura del 1995: "Entonces dije que el futuro del fútbol es femenino y hoy lo sigo creyendo". Doncs prepareu-vos, que venim!
0 Comments

El Grup 'B': el grup de la mort

4/9/2010

0 Comments

 
Tots nosaltres haguéssim signat amb els ulls tancats començar una temporada a la màxima competició estatal femenina amb 5 representants catalans. És un escenari perfecte per somniar amb èxits, amb victòries, amb campiones catalanes. Però si ens mirem bé el Grup B, el 'català', l'escenari s'enfosqueix i ens fa despertar.

No és que, abans de començar, hi desconfiï. El problema és la normativa, el format, aquesta fantàstica reforma que diu que es juguen dues fases i que a la segona hi accedeixen els dos primers classificats de cada grup i els dos millors tercers.

És cert que partim amb avantatge: cada grup té 8 equips i en el nostre, el B, hi tenim 5 catalans. Per probabilitats, hauria de ser molt més que factible reservar-nos, com a mínim, una de les 3 places. I per futbol, pressupost i trajectòria, m'atreviria a confirmar dos classificats. Els dos primers. Però què passa amb el tercer? Si el tall el determinen els punts, difícilment un del grup B sumi més que un del nord (A) o de Madrid i Andalusia (C). Fa pinta que aquí hi haurà més empats, menys dominadors clars, més repartiment de punts i, per tant, un total menor per cada classificat. I no ho dic jo, ho diuen els números de 2009/10: l'Espanyol va ser el campió amb menys punts de tots els grups, amb 29, mentre que el Rayo en va sumar 34 i l'Athletic 33.

També ho veuen així els nous fitxatges d'Espanyol i Barça procedents del Rayo, que destacaven durant la Copa Catalunya l'exigència dels rivals del grup 'català' i, comparant-la amb el grup 'madrileny', no hi veien color. És infinitament més dur aquest grup. El grup de la mort, el bategen ja.

Probablement ho sigui. El desplaçament a Collerense farà perdre molts punts a més d'un. Els viatges a València contra el Féminas i el Llevant seran fites complicades. I en les lluites fraticides, pot jugar un paper important el rol de local o visitant. A la sempre temuda visita a l'Estartit, s'hi suma un partit a Sant Adrià on el Sangra voldrà elevar un fortí. I un Nàstic molt renovat, calladet i des de l'ombra, cada jornada lluitarà per estrenar-se amb algun punt. I en la lluita per l'hegemonia a Catalunya, l'orgull de Barça i Espanyol de ben segur que treurà punts de molt valor a unes i altres.

Sobre el paper, l'escenari de 5 catalans a Superlliga ja no és tan idíl·lic. I jo em plantejo: quants de nosaltres signaria ara conformar-se amb classificar a "només" dos equips catalans? Sigui com a primer, segon o millor tercer. 2 dels 5 que competiran. Qui ho signa?

Jo ho tinc molt clar.
0 Comments

    Opinió

    'A un toc' serà, a mode de columna d'opinió, una revisió ràpida de l'actualitat del futbol, del què m'ha suggerit la jornada. Serà com una  idea, una decisió que prenem quan ens fan una passada i ja sabem, ja hem mirat, ja hem triat amb quin company seguir jugant.

    Arxiu

    June 2013
    May 2013
    December 2012
    September 2012
    May 2012
    April 2012
    March 2012
    February 2012
    January 2012
    December 2011
    November 2011
    October 2011
    September 2011
    August 2011
    April 2011
    February 2011
    January 2011
    December 2010
    November 2010
    October 2010
    September 2010
    August 2010
    July 2010
    June 2010
    May 2010
    April 2010
    February 2010
    January 2010
    December 2009
    November 2009
    October 2009
    September 2009
    August 2009
    July 2009
    June 2009
    May 2009
    April 2009
    March 2009

    RSS Feed

Powered by Create your own unique website with customizable templates.