Ho vaig dir perquè em suggerien que perquè no hi havia més casos com els de la Laura del Río o la Vero Boquete, que si això seria positiu per al nivell del futbol espanyol, una mena com de reivindicació. Ho he reflexionat... i mantinc la meva convicció: la solució, a la llarga, no ha de ser marxar. La millor aposta d'una crack, la més bona de les nostres futbolistes, ha de ser quedar-se.
És cert que, d'una banda, seria molt bo que a la Laura i la Vero les acompanyessin cada temporada un parell més de jugadores i que triomfessin a la WPS, la Bundesliga, Suècia, o on fos. Per nivell, poden fer-ho, de sobres. Però una altra part de mi em diu que no, que hem d'aconseguir retenir-les. Oferir un producte prou bo, prou competitiu, prou atractiu a nivell futbolístic, social i econòmic, com per convèncer-les que la millor opció és jugar a la Superlliga espanyola.
I que, en tot cas, altres bones futbolistes es mirin la lliga nostra i l'envegin i, perquè no, es puguin fins i tot plantejar donar el salt i deixar les seves competicions per jugar la d'aquí.
És la meva aposta. Sé que no parla de present, que anem massa endarrerits com per poder-ho aconseguir ara. Però no vull que parli d'un futur excessivament llunyà, vull que ens hi posem des de ja. Perquè és viable, si es fan les coses bé.
Senyors de la Federació: tenim idees. Deixi'ns-les plantejar.