La xarxa bullia dilluns al matí amb els tres nominats a la FIFA Pilota d’Or. Amb els masculins, evidentment. A l’ombra dels Messi, Cristiano i Xavi, i dels tres finalistes en categoria d’entrenadors, Guardiola, Mourinho i Ferguson, els tímids i desconeguts noms de Homare Sawa, Abby Wambach i Marta Vieira, les tres candidates a Millor Jugadora FIFA 2011, esperaven impacients el seu moment de glòria.
Un moment que no va existir –no ens enganyem– encara que ahir es confirmava que el Mundial femení d’Alemanya va ser el segon esdeveniment més tuitejat de l’any al món, per darrere de l’anunci de l’embaràs de Beyoncé a l’agost. El gol, precisament de la capitana del Japó, Sawa, al minut 117 de la pròrroga de la final contra els Estats Units, va fer que el Mundial arribés a les 7.196 piulades per segon. Tot un èxit.
El futbol femení, si bé pot somriure orgullós amb el fantàstic Mundial d’Alemanya d’aquest passat mes de juliol, no pot prendre de referència la gran cita mundialista perquè no reflecteix la realitat, el dia a dia. Va ser un petit miratge al que, entre tots, s’està intentant donar continuïtat. Però la Bundesliga només ha enganxat 300 persones de més cada cap de setmana de les més de 25.000 que omplien els estadis a l’estiu. I la suposada millor lliga del món, la Women’s Professional Soccer (WPS) dels Estats Units, no aconsegueix fer solvent el projecte i no és segur que pugui disputar la 4a edició aquest 2012. Tot això malgrat l’èxit del Mundial, on les nord-americanes van tornar a fregar la gesta de posar el ‘soccer’ al cim del futbol femení internacional.
Malgrat tot, el record del Mundial encara em fa brillar els ulls, em treu un somriure d’esperança i em posa la pell de gallina quan recordo els intel·ligents moviments a l’espai de Lotta Schelin, les diabòliques conduccions de l’habilidosa Louisa Necib i la disciplina i rigor d’una Sonia Bompastor reciclada al lateral esquerre. Totes tres, malgrat ser any mundialista, no han rebut prou premi a la seva fantàstica temporada, amagades a l’ombra “mediàtica” -és un dir- de Sawa, Wambach i Marta, monopolitzadora de la Pilota d’Or les últimes cinc edicions.
Elles tres, dilluns, tenien poc nom. Però menys en van tenir Schelin, bronze amb Suècia; Necib i Bompastor, quartes amb França i, com la sueca, campiones de lliga i Champions amb l’Olympique de Lyon, i que reclamaven algun lloc d’honor al podi de campiones, on no hi apareixia cap jugadora alemanya per primer cop des del 2002.
Però el futbol femení, malgrat el miler de tuits per segon d’una final de Mundial, encara és tan poc conegut que, de les poc conegudes, en tria les que sonen més i, per a desgràcia de les lioneses, el còmic de Sawa, el cop de cap salvador de Wambach i la inèrcia de fer finalista a Marta per sisè any consecutiu, han pogut més que el seu impressionant 2011 entre l’OL i les seves seleccions.
Publicat a esportfemeni.com
Un moment que no va existir –no ens enganyem– encara que ahir es confirmava que el Mundial femení d’Alemanya va ser el segon esdeveniment més tuitejat de l’any al món, per darrere de l’anunci de l’embaràs de Beyoncé a l’agost. El gol, precisament de la capitana del Japó, Sawa, al minut 117 de la pròrroga de la final contra els Estats Units, va fer que el Mundial arribés a les 7.196 piulades per segon. Tot un èxit.
El futbol femení, si bé pot somriure orgullós amb el fantàstic Mundial d’Alemanya d’aquest passat mes de juliol, no pot prendre de referència la gran cita mundialista perquè no reflecteix la realitat, el dia a dia. Va ser un petit miratge al que, entre tots, s’està intentant donar continuïtat. Però la Bundesliga només ha enganxat 300 persones de més cada cap de setmana de les més de 25.000 que omplien els estadis a l’estiu. I la suposada millor lliga del món, la Women’s Professional Soccer (WPS) dels Estats Units, no aconsegueix fer solvent el projecte i no és segur que pugui disputar la 4a edició aquest 2012. Tot això malgrat l’èxit del Mundial, on les nord-americanes van tornar a fregar la gesta de posar el ‘soccer’ al cim del futbol femení internacional.
Malgrat tot, el record del Mundial encara em fa brillar els ulls, em treu un somriure d’esperança i em posa la pell de gallina quan recordo els intel·ligents moviments a l’espai de Lotta Schelin, les diabòliques conduccions de l’habilidosa Louisa Necib i la disciplina i rigor d’una Sonia Bompastor reciclada al lateral esquerre. Totes tres, malgrat ser any mundialista, no han rebut prou premi a la seva fantàstica temporada, amagades a l’ombra “mediàtica” -és un dir- de Sawa, Wambach i Marta, monopolitzadora de la Pilota d’Or les últimes cinc edicions.
Elles tres, dilluns, tenien poc nom. Però menys en van tenir Schelin, bronze amb Suècia; Necib i Bompastor, quartes amb França i, com la sueca, campiones de lliga i Champions amb l’Olympique de Lyon, i que reclamaven algun lloc d’honor al podi de campiones, on no hi apareixia cap jugadora alemanya per primer cop des del 2002.
Però el futbol femení, malgrat el miler de tuits per segon d’una final de Mundial, encara és tan poc conegut que, de les poc conegudes, en tria les que sonen més i, per a desgràcia de les lioneses, el còmic de Sawa, el cop de cap salvador de Wambach i la inèrcia de fer finalista a Marta per sisè any consecutiu, han pogut més que el seu impressionant 2011 entre l’OL i les seves seleccions.
Publicat a esportfemeni.com
RSS Feed
