Resumint-ho, la idea seria aquesta: un aficionat, o pare crida des de la grada això: "però nois, voleu espavilar que us estan guanyant unes nenes?! No us fa vergonya?"

A mi, la veritat, me'n fa molta. I em poso generosa i els concedeixo cert grau de comprensió, en tant que vulguin ferir l'orgull dels seus fills per fer-los reaccionar i penso que potser ho fan, en un altre estil, amb altres rivals i amb altres paraules. Però no s'adonen que contra un femení aquest és un argument de vella escola, penós, inútil, injust, cobard, cruel, ridícul, poc intel·ligent.

La raó d'haver encès de nou aquest debat la té l'Aleví A de l'Atléfico de Madrid femení, que ho està guanyant tot en una lliga masculina. Va líder, i guanya els seus partits amb certa comoditat i, fins i tot i des de la distància, diria que solvència i autoritat, i això està cremant a més d'un que no sap perdre.

Segurament el valor, les ganes i el talent d'aquestes joves, ja no només per guanyar i apuntar a campiones sinó, essencialment, per aguantar tots els comentaris i crítiques dels poc elegants que les van a veure, no serveixi per massa més que per aixecar una copa davant d'uns nens mal educats en valors pels seus pares. I dic que no servirà, perquè no crec que per quan elles siguin grans, el panorama hagi canviat a millor pel reconeixement del futbol femení. Seguiran sentint-se comentaris -perquè no s'extinguirà mai aquesta mentalitat retrògada- a la grada; cap d'elles, si arriben a primer nivell, cobrarà més que els seus homòlegs nens; tornaran a patir si, en un partit de costellada, li fan un 'canyu' a algun senyoret.

Ara, que ningú els tregui ara el somriure de la cara quan fan un gol i, de passada, callen les boques dels masclistes, aturen les puntades de peu desesperades dels defensors superats, i deixen plorant de ràbia a uns nens que, a primera vista, les havien infravalorat.

[ més enllà de la profunditat del debat que amaga, el tema és suculent a nivell mediàtic i Antena 3 ha volgut fer més sang i aprofitar el filó: mireu què ha sortit aquest vespre als informatius de la cadena... senyores, senyors, definitivament és una altra era pel futbol femení... ]

L'equip Aleví A de l'Atlético de Madrid és líder en una lliga masculina, i això no senta bé a parts dels aficionats rivals. Antena 3 ha recollit la notícia i ha fet aquest mini reportatge pels Informatius del Vespre. Tot un detall que la cadena dediqui el seu temps al futbol femení.

La setmana ha sigut mediàtica per aquestes nenes. Un altre reportatge durant aquests dies era aquest que es pot llegir a futfem.com, i també a Diari Marca.

Estem a les portes d'encetar la 2a fase de Superlliga i, com es va dient en l'entorn del futbol femení, ara sembla que anirà de debò. El grup fort, el que lluitarà per la lliga, ha reunit a vuit equips que estan en forma i que asseguren viure un espectacle molt bonic, perquè tots ells poden acabar sent campions i jugaran al màxim nivell per ser-ho.

Això no ho dubto en absolut, i em desperta certa ansietat per veure els primers grans partits a casa (fins a la propera jornada, la 2, no s'estrenen ni Espanyol ni Barça com a locals). Per fi començarem a veure la Superlliga de veritat i aquella lluita ferotge que s'espera entre tots els clubs per fer-se amb la Lliga. Però, que consti, les ganes que em desperta tot plegat, no em serveixen per posar-me a favor d'aquest nou format de lliga, encara que ara se'ns ofereixin unes jornades vibrants i d'altíssima qualitat i emoció.

I és que, senyores, senyors, estem al gener. Volem, de cara al futur, haver de passar quatre mesos d'escalfament per tenir una lliga de veritat en petit format? Mereixen els clubs com Lagunak, Sporting de Huelva, Estartit, Torrejón, Oviedo..., quedar descartats dels partits de luxe tan aviat? Té sentit que aquests només juguin una lligueta a mig gas per entrar a Copa?

Jo crec que no. Perquè ara aquesta gent té per davant viatges eterns amb uns al·licients mínims; perquè no se'ls ha donat temps suficient per esgarrepar-li punts a alguns dels 'grans', i ser jutges d'alguna cosa més que d'una golejada d'escàndol, i perquè mantinc la idea que una lliga partida, coixa -amb un equip descansant cada jornada-, i classista no pinta l'escenari més igualitari pel futbol femení que desitgem.

Sí, ara comença l'espectacle per la Lliga. Sí, ara veurem i viurem partits disputats i enèrgics. Sí, ara s'igualen les forces i s'evitaran grans golejades. O se suposa. Però és que estem al gener, i tinc la sensació que hem perdut quatre mesos perquè al Grup A estan els vuit que sortien a totes les travesses. Potser hagués sigut més fàcil començar així i fer quatre voltes. Posats a marginar i separar 'grans' i 'petits' -sense ànim d'ofendre a ningú-, ens haguéssim estalviat il·lusionar inútilment als Huelvas, Estartits o Lagunaks de torn.

Que no. Que per maca que sigui la Lliga a partir d'ara, em nego a admetre això com a futur de res. Que aquest any són molts els equips amb cara i ulls i és una pena desaprofitar-los en mini-lligues de 7 o 8 equips. Que l'any comença al gener, però no la temporada. I no sé si ho sap, això, Sr. Quereda.