Aquesta lliga està sent d'allò més exigent, quant a la capacitat psicològica de les jugadores de canviar de registre cada jornada. Ara toca un 8 a 0 plàcid i a mig gas, ara un tens 1 a 0 in extremis, ara un sparring de 13 a 0, ara una setmana de descans, ara un viatge amb mitja lliga en joc, ara un còmode 4 a 0, ara una altra jornada de descans, i ara un partit amb només l'altra meitat de lliga en joc.
N'hi ha per tornar-se boja. Però què hi farem: es va dir que sí a la Lliga i ara s'ha de jugar-la. I arribats a aquest punt, ara toca derbi. I derbi dels bons. Segurament el millor derbi dels últims anys. És cert que hi haurà baixes destacades, a nivell jugadores d'un i altre equip, però la situació a la classificació és tan bona d'ambdós equips, i hi ha uns antecedents en els darrers dos derbis, que el matx adquireix una dimensió nova: està en joc ser el primer. Ser el primer de tot: ser el líder del grup, la referència a Catalunya, ser el rival a batre per tothom. Qui diu que només són 3 punts?
Estarem d'acord en què encara és la primera volta i que, passi el que passi per unes i altres, pot haver marge per rectificar i esgarrepar punts en el partit de tornada i en altres duels amb rivals forts com ara Llevant, Estartit o Collerense, conjunts que encara no han dit la última paraula en aquesta lliga. Però és evident que cap Espanyol-Barça s'afronta sense exigència de guanyar sí o sí.
Fins ara era l'Espanyol el rival amb pressió: el Barça no tenia res a perdre perquè ser derrotat entrava a les quinieles de tothom. Ara no tothom ho té tan clar i això fa créixer l'interès del partit de forma increïble. És genial pels espectadors! Més emoció, més tensió -de la sana, de l'esportiva, de la vibrant-, més expectació.
L'únic que m'espanta és que tots dos equips caiguin en el parany d'un partit amb tant en joc: que la tensió passi a ser joc poc atrevit, que l'expectació es converteixi en una actitud conservadora, que l'emoció per guanyar deixi pas a una por a perdre. No voldria que un derbi que apunta tant alt, es quedés en un partit massa tàctic, massa poruc, massa imprecís, massa nerviós. Jo vull un matx d'anada i tornada, de gols, obert, igualat, desbocat, desinhibit, ofensiu al màxim, d'altíssim nivell.
En definitiva, jo vull que si Guardiola fos l'entrenador d'unes o altres acabés dient allò de que ha sigut un partit que ha agradat a la gent, sense control de ningú, sense descans, sense un dominador clar i monòton de la pilota. Un partit de porteria a porteria, imprevisible, esbojarrat, un malson pels entrenadors.
N'hi ha per tornar-se boja. Però què hi farem: es va dir que sí a la Lliga i ara s'ha de jugar-la. I arribats a aquest punt, ara toca derbi. I derbi dels bons. Segurament el millor derbi dels últims anys. És cert que hi haurà baixes destacades, a nivell jugadores d'un i altre equip, però la situació a la classificació és tan bona d'ambdós equips, i hi ha uns antecedents en els darrers dos derbis, que el matx adquireix una dimensió nova: està en joc ser el primer. Ser el primer de tot: ser el líder del grup, la referència a Catalunya, ser el rival a batre per tothom. Qui diu que només són 3 punts?
Estarem d'acord en què encara és la primera volta i que, passi el que passi per unes i altres, pot haver marge per rectificar i esgarrepar punts en el partit de tornada i en altres duels amb rivals forts com ara Llevant, Estartit o Collerense, conjunts que encara no han dit la última paraula en aquesta lliga. Però és evident que cap Espanyol-Barça s'afronta sense exigència de guanyar sí o sí.
Fins ara era l'Espanyol el rival amb pressió: el Barça no tenia res a perdre perquè ser derrotat entrava a les quinieles de tothom. Ara no tothom ho té tan clar i això fa créixer l'interès del partit de forma increïble. És genial pels espectadors! Més emoció, més tensió -de la sana, de l'esportiva, de la vibrant-, més expectació.
L'únic que m'espanta és que tots dos equips caiguin en el parany d'un partit amb tant en joc: que la tensió passi a ser joc poc atrevit, que l'expectació es converteixi en una actitud conservadora, que l'emoció per guanyar deixi pas a una por a perdre. No voldria que un derbi que apunta tant alt, es quedés en un partit massa tàctic, massa poruc, massa imprecís, massa nerviós. Jo vull un matx d'anada i tornada, de gols, obert, igualat, desbocat, desinhibit, ofensiu al màxim, d'altíssim nivell.
En definitiva, jo vull que si Guardiola fos l'entrenador d'unes o altres acabés dient allò de que ha sigut un partit que ha agradat a la gent, sense control de ningú, sense descans, sense un dominador clar i monòton de la pilota. Un partit de porteria a porteria, imprevisible, esbojarrat, un malson pels entrenadors.
RSS Feed
