Sí, fins i tot aquest any que sembla que hi havia més competitivitat i que el repartiment de les places de Copa de la Reina ha anat molt cara, continuo pensant que la Superlliga necessita recuperar la forma que tenia dos anys abans i que hi competeixin els clubs més implicats, més en forma, més estables. Aquells que vulguin sumar. Sí, només aquells. A dues voltes, sense fases.
El retorn al format antic, però, es va decidir fer augmentant de 16 a 18 equips. Per no fer-ne descendir tants aquesta temporada. Però això em porta a preguntar-me si tenim 18 clubs d'autèntica "primera divisió". Som tants, de motivats, de rigorosos, de viables? Tinc la sensació que no. Que no hi ha a Espanya 18 clubs prou potents com per oferir una Superlliga de resultats igualats, de nòmines puntuals o d'espectacle de qualitat.
Em baso molt en una vibració purament personal. En una intuïció. Sí. Però també en l'exemple d'altres lligues europees i mundials. A Alemanya (més d'un milió de fitxes federatives, dos semifinalistes en Champions), la Bundesliga té 12 clubs. A França (finalista de Champions), dotze també. Com a Noruega o Suècia. A Itàlia són 14, a Dinamarca 10. A Anglaterra, enguany han ideat un projecte semi-professional amb 8 clubs només, com també passa als Estats Units o a Rússia. Enlloc n'hi ha 18. Ni tan sols 16. Perquè no hi ha prou nivell, encara.
Entenc que passar de 22 equips a 12 en un any seria un drama. Que potser cal una transició menys brusca. Dic potser. Però saltar ara a una Lliga única de 18 equips implica jugar 34 partits. Més aturades en el calendari per seleccions. Més eliminatòries de Copa de la Reina. Comencem al setembre i acabem quan? Amb els problemes de pressupost dels clubs, sense rastre de l'espònsor promès o l'empenta televisiva somiada, no ho veig clar. Però suposo que tampoc importa el que veiem o opinem. Mai ens han preguntat. Tampoc ho faran ara.