Estem d'enhorabona: és l'any més televisiu del futbol femení a Espanya. D'una manera o de l'altra, gairebé cada setmana s'emet un partit per la petita pantalla. A les cadenes autonòmiques més fidels s'hi han sumat en els últims mesos noves emissores que assumeixen amb il·lusió el repte de retransmetre la Primera Divisió femenina. Hem vist partits per Canal d'Extremadura, Canal Sur, Televisió de Galícia, Xarxa de Televisions Locals o Telemadrid, que s'han afegit amb força a les apostes més veteranes d'Esport3, ETB o Teledeporte. I els canals dels clubs (per TDT, YouTube o web) són també una important font d'imatges de cada jornada, en especial en els casos del Barça, l'Atlètic de Madrid i l'Espanyol.
L'última cadena en sumar-se al carro del futfem ha sigut Marca TV que, com ja venia anunciant des de fa mesos, s'ha compromès a televisar el duel més destacat de les últimes set jornades de competició. Debutarà aquest divendres (19h), ni més ni menys que amb la reedició de la final de lliga de l'any passat, un Rayo-Espanyol amb molts ingredients per ser una excel·lent porta d'entrada a la nova era mediàtica del futbol femení.
Insaciablement exigents, però, ara que comencem a assegurar-nos que des del sofà de casa molta gent que no ens mirava ens començarà a mirar fins i tot sense haver-s'ho proposat, hem canviat la reivindicació i reclamem que els narradors i analistes cuidin la seva feina i aportin valor a les transmissions. Que les facin, ja no necessàriament brillants ni profundes, però sí com a mínim rigoroses i correctes.
No es poden permetre errades greus en el dibuix tàctic dels equips (va passar amb Verónica Boquete, la nostra jugadora més emblemàtica ara mateix, que apareixia com a lateral en el dibuix de l'alineació d'un partit de la selecció). Ni confusions constants amb els noms i els cognoms de les jugadores (els exemples són infinits). Ni tòpics odiosos, ni concessions paternalistes, ni contextualitzacions eternes per situar l'espectador. Els partits de futbol femení han de ser partits de futbol. No de futbol femení. No crec que demanar un tracte natural, professional i respectuós sigui demanar massa.
Quan tinguem això, consolidarem la presència televisiva que enguany estem celebrant. I quan poguem donar-la per bona, llavors ja analitzarem les audiències (però no ens hi obsessionem!) i ens compararem amb l'exquisit tracte d'emissores com la ZDF o ARD a Alemanya, Direct8 a França o TV4 Sport a Suècia, per citar només alguns exemples. Tinc curiositat, però, per saber quin públic ens mira i si, com passa a Alemanya, l'audiència del futfem està perillosament fora del grup objectiu (14-49 anys) que interessa als publicistes.
Publicat a EsportFemení.com
L'última cadena en sumar-se al carro del futfem ha sigut Marca TV que, com ja venia anunciant des de fa mesos, s'ha compromès a televisar el duel més destacat de les últimes set jornades de competició. Debutarà aquest divendres (19h), ni més ni menys que amb la reedició de la final de lliga de l'any passat, un Rayo-Espanyol amb molts ingredients per ser una excel·lent porta d'entrada a la nova era mediàtica del futbol femení.
Insaciablement exigents, però, ara que comencem a assegurar-nos que des del sofà de casa molta gent que no ens mirava ens començarà a mirar fins i tot sense haver-s'ho proposat, hem canviat la reivindicació i reclamem que els narradors i analistes cuidin la seva feina i aportin valor a les transmissions. Que les facin, ja no necessàriament brillants ni profundes, però sí com a mínim rigoroses i correctes.
No es poden permetre errades greus en el dibuix tàctic dels equips (va passar amb Verónica Boquete, la nostra jugadora més emblemàtica ara mateix, que apareixia com a lateral en el dibuix de l'alineació d'un partit de la selecció). Ni confusions constants amb els noms i els cognoms de les jugadores (els exemples són infinits). Ni tòpics odiosos, ni concessions paternalistes, ni contextualitzacions eternes per situar l'espectador. Els partits de futbol femení han de ser partits de futbol. No de futbol femení. No crec que demanar un tracte natural, professional i respectuós sigui demanar massa.
Quan tinguem això, consolidarem la presència televisiva que enguany estem celebrant. I quan poguem donar-la per bona, llavors ja analitzarem les audiències (però no ens hi obsessionem!) i ens compararem amb l'exquisit tracte d'emissores com la ZDF o ARD a Alemanya, Direct8 a França o TV4 Sport a Suècia, per citar només alguns exemples. Tinc curiositat, però, per saber quin públic ens mira i si, com passa a Alemanya, l'audiència del futfem està perillosament fora del grup objectiu (14-49 anys) que interessa als publicistes.
Publicat a EsportFemení.com
RSS Feed