El Sant Gabriel s'ha proclamat, a falta d'un partit per acabar el campionat, campió del grup III de la lliga Nacional. Amb aquest títol, el conjunt de Sant Adrià s'assegura la seva presència a la fase d'ascens a Superlliga, on se les veurà amb dos dels altres cinc campions de grup. No serà fàcil, però el Sangra buscarà fer-se un lloc entre els grans a la màxima categoria estatal.

La fase es distribuirà en dos grups de tres equips, dels quals només el primer classificat tindrà dret a ser equip de Superlliga la temporada vinent. Les dates escollides per a jugar-se la fase són el 16 de maig, el 6 i el 13 de juny.

A hores d'ara ja se saben quins podrien ser els rivals:

Oiartzun, grup I: han quedat segones, però és líder el filial de l'Athletic que no pot pujar. Probablement, un dels màxims favorits per la tradició de futbol exigent i sempre competitiu de les lligues del nord.
Reocín Racing, grup II: li ha tret deu punts al segon, El Olivo. A priori, un dels rivals més assequibles; tenen el seu punt fort com a locals.
Fundación Albacete, grup IV: menys destacat, ha superat al filial del Rayo per tres punts, i de poc al Pozuelo, descendit de Superlliga. La seva lliga -zona de Madrid i València-, però, té fama de ser de les més potents.
Extremadura, grup V: amb molta avantatge ha dominat la seva lliga, treient-li 10 punts a l'Ufeco Mezquita, segon. Pot ser un dur competidor, per l'experiència del club.
Charco del Pino, grup VI: ha competit en una lliga força fluixa, la de Canàries, i ha quedat per sobre del Tacuense. El factor camp les fa perilloses, però lluny de les illes no haurien de ser rivals.

Dijous es farà el sorteig per conèixer la sort del Sangra, pel què fa a rivals i a desplaçament. La solidesa del conjunt blau no hauria de fer témer a cap adversari ni cap camp, però posats, a triar, seria bo evitar creuar-se amb l'Oiartzun o l'Extremadura. Si més no, fora de casa.

Des de la distància d'una pantalla i una connexió inalàmbrica, segueixo amb enveja gens sana com s'actua a la Federació Anglesa en relació al futbol femení. No té res a veure amb tenir escalfat el morro pel recent partit de l'Absoluta contra les britàniques. Creieu-me que no. Parlo dels projectes, del seguiment, dels documents, de l'atenció i el respecte amb el què se'l mira i se l'intenta mimar. No sé si fent tot el què cal, però, com a mínim, procurant-ho fer saber des dels llocs web oficials de TheFA.

No voldria seguir maleint l'actual format de lliga a Espanya. Ja n'hem parlat prou. Però, sovint, no ho puc evitar. Miro al meu voltant, analitzo com funcionen altres països, i em pregunto si algú, a Federació, s'ha pres mai aquesta molèstia de mirar com s'organitzen les lligues a Alemanya, Anglaterra, França o Itàlia, per citar alguns països referència. Fins i tot a la Viquipèdia et saben informar. I a arreu hi ha projectes de futur consensuats amb els clubs, amb projectes de màrqueting darrere, suport mediàtic, intent de semi-professionalització de les plantilles i un llarg etcètera.

Aquí, anem venent fum i més fum però poca cosa canvia. Donar un gir al futbol femení, si ha de ser per revitalitzar-lo, és fantàstic. I cal. I potser calia per aquest any. Però d'una altra manera, i ben planificat. El dia que jo trobi a la web de la RFEF un document de projecte, de quina és la línia a seguir en etapes 2010-2014 (per dir alguna cosa), potser deixaré d'escriure línies que ningú llegeix ni llegirà.

Millor us emplaço a donar una volteta per aquest enllaç: http://www.thefa.com/Leagues/SuperLeague. Tovallola en mà.