Natalia Arroyo | Parlant de futbol
  Natalia Arroyo - Parlant de futbol
  • Xiulet inicial
  • A un toc
  • Pissarra
  • Jugada assajada
  • Zona mixta

Només els grans clubs fan afició?

28/5/2012

0 Comments

 
Publicat a Esportfemeni.com

"Fins que no hi hagi un Barça-Madrid al futbol femení no hi haurà seguiment". Aquesta afirmació fa anys que corre pels camps de futbol els diumenges al matí, com si la fórmula màgica per fer el salt mediàtic definitiu la tingués la còpia amb sostenidors dels clàssics masculins. "Un Torrejón-Prainsa (per dir dos noms qualsevol) no ven", argumenten els que mantenen que el camí de la consolidació del futbol femení passa per imitar els models professionals de les competicions masculines i plagiar-los, també, les grans rivalitats enlloc d'acceptar-ne les pròpies.

És cert que un Barça ven més que un Llevant les Planes. Obvi, per les inèrcies comercials i socials que arrossega l'un i que no té l'altre. Però al campió de la Primera Divisió femenina amb prou feines el van acompanyar dues-centes persones per celebrar diumenge el títol de lliga davant l'Sporting de Huelva i, a pocs quilòmetres de distància i matinant una miqueta més, el Municipal Les Planes estava ple a vessar per empènyer l'equip de Sant Joan Despí a l'ascens de categoria contra el Tacuense canari. Un centenar llarg d'aficionats amb el "gran" i prop d'un miler amb el "petit".

Necessitem els clubs de renom per fer créixer això? No sóc capaç de respondre la pregunta amb un simple sí o no, però sé segur que, en cap cas, s'ha de forçar les grans entitats a crear seccions femenines si no tenen ganes de potenciar-les. I ho hem fet. Encaparrats en imaginar derbis i clàssics televisivament atractius (basant-nos en referents d'homes), hem intentat que els grans xuclessin equips de nom de barri, només per fer bonic. El Nàstic es va menjar el Tortosa, com s'insinuava que podia passar amb el Girona i l'Estartit, l'Osasuna i el Lagunak o el Saragossa i el Prainsa. Cal, recórrer això? No tots els casos són com la magistral absorció del Leioa EFT per part de l'Athletic Club l'any 2002. Ho hem de començar a assumir.

Per exemple: durant pràcticament tot l'any, un partit a l'atzar del Sant Gabriel ha mobilitzat més gent que tres, sumats, de l'Espanyol. I a Alemanya, el Turbine Potsdam, el Frankfurt o el Duisburg multipliquen per quatre l'afició de "grans" com el Bayern Munic o el Bayer Leverkusen.

Un gran club ajuda per instal·lacions, recursos o plataformes de comunicació. Però sempre i quan les destini al femení. Amagat durant anys per falta de resultats i d'interès, ara apreciarem un canvi amb el Barça femení i el seu salt a la Champions. Qüestió d'escut? No. Perquè l'afició no la fan les samarretes sinó l'esforç, ni la generen les banderes sinó la identificació. Si trobem la manera natural de conjugar totes dues coses, excel·lent, però no cometem l'error d'enfonsar projectes fets amb il·lusió, suor i hores només perquè no tinguin nom glamourós.

Publicat a Esportfemeni.com
0 Comments

Your comment will be posted after it is approved.


Leave a Reply.

    Opinió

    'A un toc' serà, a mode de columna d'opinió, una revisió ràpida de l'actualitat del futbol, del què m'ha suggerit la jornada. Serà com una  idea, una decisió que prenem quan ens fan una passada i ja sabem, ja hem mirat, ja hem triat amb quin company seguir jugant.

    Arxiu

    June 2013
    May 2013
    December 2012
    September 2012
    May 2012
    April 2012
    March 2012
    February 2012
    January 2012
    December 2011
    November 2011
    October 2011
    September 2011
    August 2011
    April 2011
    February 2011
    January 2011
    December 2010
    November 2010
    October 2010
    September 2010
    August 2010
    July 2010
    June 2010
    May 2010
    April 2010
    February 2010
    January 2010
    December 2009
    November 2009
    October 2009
    September 2009
    August 2009
    July 2009
    June 2009
    May 2009
    April 2009
    March 2009

    RSS Feed

Powered by Create your own unique website with customizable templates.