Probablement avui sigui el dia més especial de tots. Per fi el trànsit i els diferents retards ens han permès visitar l'escola abans d'anar al camp d'entrenament. Hem pogut conèixer de prop Yashodan School, el lloc on estudien les nenes dins de l'slum on viuen totes elles.
Ja a l'entrada del col·legi ens esperaven alguns nens, mirant-nos encuriosits. Què faran, aquests, per aquí?, deurien pensar. Tot i que Sonrisas de Bombai, qui financia l'escola, acostuma a fer visites allà, molts nens han començat a rodejar-nos, volent sortir a les nostres fotos, volent-nos ensenyar les aules, el pati i, sobretot, els seus somriures. Era l'hora del pati i estaven tots esmorzant, una mica esberats. Els encanta fixar-se en la pantalla de la càmera, seguir com busques l'enquadrament i veure la seva imatge projectada.
Mentre estàvem engrescants als alumnes, han aparegut les "nostres" nenes i ens han vingut a rebre al pati, totes equipades ja, preparades per anar a la seva tercera jornada de futbol. Ha sigut emocionant veure-les sortir dels passadissos amb les seves samarretes esportives, ressaltant per sobre dels uniformes marrons de tota la resta d'alumnes.
Mentre acabem de reunir-nos tots, hem fet un deliciós té al pati de l'escola, on uns quants nois i noies competien a diferents carreres, animats per tots els companys. S'ha creat un ambient molt màgic allà, amb gairebé un centenar de nens cridant noms, animant als seus favorits mentre aquests corrien pels seus carrils. Són dies de festivitat de l'esport a la ciutat, i tocava educació física per aquests cursos.
Finalment hem sortit de l'escola i ens hem muntat a l'autocar de les nenes per traslladar-nos al camp d'entrenament. Ha sigut una de les experiències més divertides del viatge: les nenes han estat cantant i ballant els més de 20 minuts de trajecte, seguint gairebé totes unes perfectes coreografies, diferents a cada cançó. M'han ensenyat un llistat de més de 160 cançons populars, festives, de pel·lícules de Bollywood, i que anaven fent sonar una rere l'altra.
No necessiten CD. La festa i la música la porten elles incorporades als seus gens. Era espectacular veure com anaven encadenant cançó rere cançó, enllaçant una primera estrofa d'una nova melodia amb les últimes notes de l'anterior. No s'acabava mai el repertori, en tenien per hores! I mentre cantaven a ple pulmó anaven fent balls dretes als seients de l'autocar: gesticulant amb els braços, movent les espatlles, picant de mans... Un autèntic festival.
Així, tots motivats i contents hem entrat al camp. Ens hem acabat de calçar les botes -això els monitors; les nenes ja les duien posades-, i hem començat la sessió amb més exercicis per seguir millorant i passant-ho bé.
Al final de la jornada hem repartit les equipacions per demà, que serà l'última sessió que farem. Les sensacions encara no són del tot tristes, perquè encara no toca pensar en el comiat, però la simple idea d'assumir que demà s'acaba tota aquesta dolça rutina m'inquieta. Direm adéu i ja està? Buf, què difícil només de pensar-ho...
Però be, de moment em quedo amb com de contentes han marxat amb la seva roba nova: equipacions completes del RCD Espanyol, FC Barcelona, Euromat l'Estartit i Atlético de Madrid. Demà es vestiran novament de curt per disputar un mini-campionat entre elles. Serà una jornada festiva i de diversió, amb premis, regals, i moltes moltes emocions... les darreres.
Perquè ja s'acaba l'estada a Mumbai. Ja s'acaba el futbol amb la Vanita, Lalina, Shuati, Kushboo, Pooja i companyia. S'acaba el dia a dia amb aquestes nenes meravelloses i agraïdes que corren, contentes i desordenades darrere d'una pilota per marcar, cada dia, el gol més feliç de les seves vides.
Ja a l'entrada del col·legi ens esperaven alguns nens, mirant-nos encuriosits. Què faran, aquests, per aquí?, deurien pensar. Tot i que Sonrisas de Bombai, qui financia l'escola, acostuma a fer visites allà, molts nens han començat a rodejar-nos, volent sortir a les nostres fotos, volent-nos ensenyar les aules, el pati i, sobretot, els seus somriures. Era l'hora del pati i estaven tots esmorzant, una mica esberats. Els encanta fixar-se en la pantalla de la càmera, seguir com busques l'enquadrament i veure la seva imatge projectada.
Mentre estàvem engrescants als alumnes, han aparegut les "nostres" nenes i ens han vingut a rebre al pati, totes equipades ja, preparades per anar a la seva tercera jornada de futbol. Ha sigut emocionant veure-les sortir dels passadissos amb les seves samarretes esportives, ressaltant per sobre dels uniformes marrons de tota la resta d'alumnes.
Mentre acabem de reunir-nos tots, hem fet un deliciós té al pati de l'escola, on uns quants nois i noies competien a diferents carreres, animats per tots els companys. S'ha creat un ambient molt màgic allà, amb gairebé un centenar de nens cridant noms, animant als seus favorits mentre aquests corrien pels seus carrils. Són dies de festivitat de l'esport a la ciutat, i tocava educació física per aquests cursos.
Finalment hem sortit de l'escola i ens hem muntat a l'autocar de les nenes per traslladar-nos al camp d'entrenament. Ha sigut una de les experiències més divertides del viatge: les nenes han estat cantant i ballant els més de 20 minuts de trajecte, seguint gairebé totes unes perfectes coreografies, diferents a cada cançó. M'han ensenyat un llistat de més de 160 cançons populars, festives, de pel·lícules de Bollywood, i que anaven fent sonar una rere l'altra.
No necessiten CD. La festa i la música la porten elles incorporades als seus gens. Era espectacular veure com anaven encadenant cançó rere cançó, enllaçant una primera estrofa d'una nova melodia amb les últimes notes de l'anterior. No s'acabava mai el repertori, en tenien per hores! I mentre cantaven a ple pulmó anaven fent balls dretes als seients de l'autocar: gesticulant amb els braços, movent les espatlles, picant de mans... Un autèntic festival.
Així, tots motivats i contents hem entrat al camp. Ens hem acabat de calçar les botes -això els monitors; les nenes ja les duien posades-, i hem començat la sessió amb més exercicis per seguir millorant i passant-ho bé.
Al final de la jornada hem repartit les equipacions per demà, que serà l'última sessió que farem. Les sensacions encara no són del tot tristes, perquè encara no toca pensar en el comiat, però la simple idea d'assumir que demà s'acaba tota aquesta dolça rutina m'inquieta. Direm adéu i ja està? Buf, què difícil només de pensar-ho...
Però be, de moment em quedo amb com de contentes han marxat amb la seva roba nova: equipacions completes del RCD Espanyol, FC Barcelona, Euromat l'Estartit i Atlético de Madrid. Demà es vestiran novament de curt per disputar un mini-campionat entre elles. Serà una jornada festiva i de diversió, amb premis, regals, i moltes moltes emocions... les darreres.
Perquè ja s'acaba l'estada a Mumbai. Ja s'acaba el futbol amb la Vanita, Lalina, Shuati, Kushboo, Pooja i companyia. S'acaba el dia a dia amb aquestes nenes meravelloses i agraïdes que corren, contentes i desordenades darrere d'una pilota per marcar, cada dia, el gol més feliç de les seves vides.
RSS Feed
