Natalia Arroyo | Parlant de futbol
  Natalia Arroyo - Parlant de futbol
  • Xiulet inicial
  • Pissarra
  • Jugada assajada
  • Zona mixta

Mumbai School IWC. Dia 4. Dimecres.

10/12/2009

0 Comments

 
Si dimarts ja vam sortir convençuts que sí, que aquest projecte podia i seria un èxit, que tenia sentit, molt sentit, després de l'entrenament d'avui estem encara més segurs d'això.

Era la segona sessió al camp de futbol, segona jornada per seguir aprenent coses, jugant, passant-nos-ho bé amb una pilota de futbol i les nenes han posat tot -i més- de la seva part per gaudir al màxim. S'han deixat anar, era la conclusió més repetida entre nosaltres. I això ha ajudat a donar fluidesa als exercicis, a l'estona de diversió. És com si ens haguéssim agafat mútuament, de cop, el to dels respectius accents d'anglès i tot fos un únic idioma entre nosaltres. Idílic, sí, però cert. Segueixen fent falta explicacions per començar les pràctiques, aclarint l'ordre, l'objectiu i d'altres aspectes que els sonen estranys. Clar: no han vist mai un partit de futbol!

El més curiós de tot és que cada vegada que estan d'acord, fan que no amb el cap. Ara ja no ens sorprèn, perquè ens van explicar el significat. Però imagina't: tu allà, exprimint al màxim el cervell per explicar-te en anglès, fer fàcil el futbol, rebaixar a només allò més essencial els conceptes... i anar veient caps fent que no. Entesos? No? Com que no? Repetim? I resulta que quan fan que no, volen dir sí!! Costa de processar, però al final t'hi acostumes.

Anècdotes a part, avui han jugat més lliures, menys tensionades, obertes a correccions, atentes per seguir millorant, amb moltes més ganes de gresca, de càntics, de saltirons per cel·lebrar els gols, o crits entre elles per animar-se en una tanda de penalts o per festejar la victòria. Són un grup fantàstic. Alegre, fresc, espontani, il·lusionat.

És bonic haver contagiat això i haver-nos entusiasmats, tots plegats, amb aquest gran esport universal. A mi em queda un detall com a prova "del delicte": quan hem acabat, quan ja havíem de marxar, les nenes, lliurement, s'han quedat amb les pilotes per fer xuts al seu aire, passar-se-la entre elles, pilotejar una mica amb algun monitor, jugar a fer de porteres... Si no els estés agradant això no crec que es quedessin fent extres. I per si quedés cap dubte, de seguida et responen "oh, yes" a la pregunta de si els agrada el futbol.

I és maco. Molt més, si cal, quan a la tarda et porten de visita a un slum enorme, a Dharabi, i veus com viu més d'un mil·lió de gent en la misèria, ocupant vivendes de poc més de cinc metres, administrant-se entre tots només tres hores d'aigua al dia, treballant en habitacles mínims, i convivint amb escombraries i cablejat elèctric. Ens deia el guia que és tot ben normal, que la gent allà és feliç i que, qui vol i pot, pot mirar de buscar-se una sortida millor estudiant i formant-se pel futur. Tant de bo.
0 Comments

Your comment will be posted after it is approved.


Leave a Reply.

    Opinió

    'A un toc' serà, a mode de columna d'opinió, una revisió ràpida de l'actualitat del futbol, del què m'ha suggerit la jornada. Serà com una  idea, una decisió que prenem quan ens fan una passada i ja sabem, ja hem mirat, ja hem triat amb quin company seguir jugant.

    Arxiu

    June 2013
    May 2013
    December 2012
    September 2012
    May 2012
    April 2012
    March 2012
    February 2012
    January 2012
    December 2011
    November 2011
    October 2011
    September 2011
    August 2011
    April 2011
    February 2011
    January 2011
    December 2010
    November 2010
    October 2010
    September 2010
    August 2010
    July 2010
    June 2010
    May 2010
    April 2010
    February 2010
    January 2010
    December 2009
    November 2009
    October 2009
    September 2009
    August 2009
    July 2009
    June 2009
    May 2009
    April 2009
    March 2009

    RSS Feed

Powered by Create your own unique website with customizable templates.