Després de dos dies de situar-nos a la ciutat, a l'ambient, al grup de noies i professors amb els que treballarem, per fi ha arribat l'hora de la veritat. El primer entrenament. La primera sessió de curt. Literalment de curt, amb el que això suposa per elles a nivell cultural.
Tot ha començat amb un pèl de retard, esperant al conductor de la furgoneta que ens ha de traslladar fins al camp d'entrenament, que està a una mitja hora de l'hotel i l'oficina de Sonrisas. A més, entre les 8 i les 9 del matí és hora punta. I el trànsit en aquesta gran urbe, en pick hour, és bestial. Molt més exagerat -si es pot- que en hores normals, vull dir. Aglomeracions per tot arreu, clàxons, obres... però hem arribat, amb moltíssima energia i amb moltes ganes de fer la primera ronda de treball. Estàvem expectants, pensant en com reaccionarien les nenes als exercicis plantejats.
Cap a les 10.00 ja estaven totes canviades i llestes per començar, equipades amb les samarretes que els havíem entregat ahir i els pantalons. Gràcies a Sonrisas, a més, tenen botes i canyelleres. Full equip. Abans de moure'ns ha tocat presentacions de monitors i divisió d'equips de treball, i una breu introducció del què és el futbol, de quatre normes bàsiques i de com estructurarem els matins. A quatre veus ens hem aclarit, traduccions aquí i allà. Ha sigut simpàtic. Elles fent una rotllana al cercle central, rodejant-nos i seguint l'atenta mirada dels seus professors. Recordo pocs noms -són impossibles!!-, però sí recordo les seves cares, els seus ulls, barreja de por, entusiasme, vergonya i energia.
Fets els grups, ha començat l'acció. Per fi. Per fi per elles, per fi per tots nosaltres. El meu equip ha estat en tot moment molt receptiu, encara que a uns i altres ens ha costat una mica adaptar-nos als accents d'anglès, però les més avançades m'han pogut donar un cop de mà amb aquelles nenes que només parlen marati, un dialecte de Bombai. Així, hem fet un lleuger i bàsic escalfament per entrar en temperatura. Anaven rient, primer tímides, després deixant-se anar, mica en mica. Braços endavant, carrera lateral, genolls amunt, salts de cap, etc. Tota una prova de coordinació que han aprovat amb nota.
A partir d'aquí, la dinàmica col·lectiva ha sigut fàcil de dur a terme. Cadascun dels monitors tenia assignat un exercici i els hem desplegat de la millor manera possible, tractant d'apropar a les estrenades futbolistes conceptes bàsics de passada, controls i conducció. Per ser la primera vegada que veien una pilota de futbol, la cosa ha anat força bé. Del primer contacte al darrer del matí s'ha apreciat una important evolució: buscaven interiors del peu, evitaven els controls amb la sola de la bota i els xuts amb la puntera, i anaven guanyant en direcció del xut, força i posició del cos.
És curiós perquè el millor moment ha vingut després del refrigeri. Feia molta calor. El termòmetre marcava més de 33 graus, i hidratar-nos ha sigut un bàlsam i una font d'energia pel tret final. A la represa, hem organitzat dos mini-partidets entre elles i han gaudit com mai. Les veies riure, córrer totes (literalment totes) darrere la pilota, sense acabar d'ubicar on estaven les línies de banda o fons, sense acabar de posicionar-se al camp (no parlo de tàctiques ni d'estratègies), parlo de mantenir un ordre.
El primer gol del meu equip ha sigut un moment fantàstic. La jugada venia precedida d'un centenar de cames barallant-se per una pilota, una acció que no semblava dur enlloc, però que ha acabat amb un xut que la portera no ha arribat a aturar i s'ha colat a la xarxa. "Goool!" han cridat elles i hem fet pinya, xocant les mans i cel·lebrant-ho. Com a defensa, haig de reconèixer que el gol és, sovint, l'única cosa que interessa al futbol...
En fi, en general són un grup molt disciplinat, molt educat, molt disposat a l'aprenentatge, obert a noves experiències, i això és amb el que em quedo. No saben res de futbol, no n'han sentit a parlar gairebé mai, però allà estaven elles, il·lusionades, rialleres, motivades, lluitant per controlar una pilota que se'ls apropa de sobte. No sé si entenen de què va tot això, si ubiquen on estan i què estan fent... però tinc molt clar que s'ho han passat d'allò més bé i que, qui sap, potser en un o dos anys les hem aficionat i munten un equip.
Tot ha començat amb un pèl de retard, esperant al conductor de la furgoneta que ens ha de traslladar fins al camp d'entrenament, que està a una mitja hora de l'hotel i l'oficina de Sonrisas. A més, entre les 8 i les 9 del matí és hora punta. I el trànsit en aquesta gran urbe, en pick hour, és bestial. Molt més exagerat -si es pot- que en hores normals, vull dir. Aglomeracions per tot arreu, clàxons, obres... però hem arribat, amb moltíssima energia i amb moltes ganes de fer la primera ronda de treball. Estàvem expectants, pensant en com reaccionarien les nenes als exercicis plantejats.
Cap a les 10.00 ja estaven totes canviades i llestes per començar, equipades amb les samarretes que els havíem entregat ahir i els pantalons. Gràcies a Sonrisas, a més, tenen botes i canyelleres. Full equip. Abans de moure'ns ha tocat presentacions de monitors i divisió d'equips de treball, i una breu introducció del què és el futbol, de quatre normes bàsiques i de com estructurarem els matins. A quatre veus ens hem aclarit, traduccions aquí i allà. Ha sigut simpàtic. Elles fent una rotllana al cercle central, rodejant-nos i seguint l'atenta mirada dels seus professors. Recordo pocs noms -són impossibles!!-, però sí recordo les seves cares, els seus ulls, barreja de por, entusiasme, vergonya i energia.
Fets els grups, ha començat l'acció. Per fi. Per fi per elles, per fi per tots nosaltres. El meu equip ha estat en tot moment molt receptiu, encara que a uns i altres ens ha costat una mica adaptar-nos als accents d'anglès, però les més avançades m'han pogut donar un cop de mà amb aquelles nenes que només parlen marati, un dialecte de Bombai. Així, hem fet un lleuger i bàsic escalfament per entrar en temperatura. Anaven rient, primer tímides, després deixant-se anar, mica en mica. Braços endavant, carrera lateral, genolls amunt, salts de cap, etc. Tota una prova de coordinació que han aprovat amb nota.
A partir d'aquí, la dinàmica col·lectiva ha sigut fàcil de dur a terme. Cadascun dels monitors tenia assignat un exercici i els hem desplegat de la millor manera possible, tractant d'apropar a les estrenades futbolistes conceptes bàsics de passada, controls i conducció. Per ser la primera vegada que veien una pilota de futbol, la cosa ha anat força bé. Del primer contacte al darrer del matí s'ha apreciat una important evolució: buscaven interiors del peu, evitaven els controls amb la sola de la bota i els xuts amb la puntera, i anaven guanyant en direcció del xut, força i posició del cos.
És curiós perquè el millor moment ha vingut després del refrigeri. Feia molta calor. El termòmetre marcava més de 33 graus, i hidratar-nos ha sigut un bàlsam i una font d'energia pel tret final. A la represa, hem organitzat dos mini-partidets entre elles i han gaudit com mai. Les veies riure, córrer totes (literalment totes) darrere la pilota, sense acabar d'ubicar on estaven les línies de banda o fons, sense acabar de posicionar-se al camp (no parlo de tàctiques ni d'estratègies), parlo de mantenir un ordre.
El primer gol del meu equip ha sigut un moment fantàstic. La jugada venia precedida d'un centenar de cames barallant-se per una pilota, una acció que no semblava dur enlloc, però que ha acabat amb un xut que la portera no ha arribat a aturar i s'ha colat a la xarxa. "Goool!" han cridat elles i hem fet pinya, xocant les mans i cel·lebrant-ho. Com a defensa, haig de reconèixer que el gol és, sovint, l'única cosa que interessa al futbol...
En fi, en general són un grup molt disciplinat, molt educat, molt disposat a l'aprenentatge, obert a noves experiències, i això és amb el que em quedo. No saben res de futbol, no n'han sentit a parlar gairebé mai, però allà estaven elles, il·lusionades, rialleres, motivades, lluitant per controlar una pilota que se'ls apropa de sobte. No sé si entenen de què va tot això, si ubiquen on estan i què estan fent... però tinc molt clar que s'ho han passat d'allò més bé i que, qui sap, potser en un o dos anys les hem aficionat i munten un equip.
RSS Feed
