Ja està aquí. Només queden 3 dies. La data arrodonida al calendari ja s'apropa i arriba el dia de marxar a l'Índia i posar en marxa el projecte més especial que s'està promovent avui dia en l'entorn del futbol femení: el Mumbai School International Women's Cup.
Com recita el cartell, és un projecte solidari que neix de l'aliança entre IWC i Sonrisas de Bombay i que ha de fomentar l'esport i l'ensenyament a l'escola Yashodhan School per a nenes d'entre 10 i 14 anys, en un context de marginació, pobresa i oblit d'un dels barris de casta més baixa de Mumbai, a l'Índia. Però, més enllà de la definició, és molt més que això.
És la oportunitat de viure una experiència única i irrepetible. Conèixer una altra realitat social, esportiva, cultural. Trepitjar un país diferent, peculiar, de contrastos. I, confio, en què és l'ocasió de treure-li un somriure a una nena oblidada a casa seva, donar-li la opció d'un present i un futur millors, a través del futbol femení, dels estudis, de l'esforç.
Tinc molt clar que res serà igual quan tornem. Que hi haurà un abans i un després. No em vull obsessionar amb això, ara, i donar-li massa espiritualitat i existencialisme al viatge. Si l'ha de tenir, el tindrà. N'estic convençuda. Només sé que des d'avui sóc una mica més conscient del què ens ve per endavant i la il·lusió em desborda. Vull que sigui ja dissabte i pujar-me a l'avió amb les maletes carregades d'energia, de ganes, de fantasia.
No sè què ens espera allà però el compte enrere ja no s'atura. Avança ràpid. Per fi. I la simple perspectiva de visualitzar-nos allà a tots em fa posar la pell de gallina. I em sento forta, viva, feliç, afortunada. I des d'ara i fins al final de l'aventura tinc clar que no deixaré de donar les gràcies i somriure. Som-hi!
Com recita el cartell, és un projecte solidari que neix de l'aliança entre IWC i Sonrisas de Bombay i que ha de fomentar l'esport i l'ensenyament a l'escola Yashodhan School per a nenes d'entre 10 i 14 anys, en un context de marginació, pobresa i oblit d'un dels barris de casta més baixa de Mumbai, a l'Índia. Però, més enllà de la definició, és molt més que això.
És la oportunitat de viure una experiència única i irrepetible. Conèixer una altra realitat social, esportiva, cultural. Trepitjar un país diferent, peculiar, de contrastos. I, confio, en què és l'ocasió de treure-li un somriure a una nena oblidada a casa seva, donar-li la opció d'un present i un futur millors, a través del futbol femení, dels estudis, de l'esforç.
Tinc molt clar que res serà igual quan tornem. Que hi haurà un abans i un després. No em vull obsessionar amb això, ara, i donar-li massa espiritualitat i existencialisme al viatge. Si l'ha de tenir, el tindrà. N'estic convençuda. Només sé que des d'avui sóc una mica més conscient del què ens ve per endavant i la il·lusió em desborda. Vull que sigui ja dissabte i pujar-me a l'avió amb les maletes carregades d'energia, de ganes, de fantasia.
No sè què ens espera allà però el compte enrere ja no s'atura. Avança ràpid. Per fi. I la simple perspectiva de visualitzar-nos allà a tots em fa posar la pell de gallina. I em sento forta, viva, feliç, afortunada. I des d'ara i fins al final de l'aventura tinc clar que no deixaré de donar les gràcies i somriure. Som-hi!
RSS Feed
