En un partit intermitent, però molt obert i vertical, les blanc-i-blaves han golejat a un Prainsa Saragossa a qui ha traicionat el gol massa matiner de Coronel. A partir de llavors, les periques han reaccionat bé i no només han certificat una remuntada amb festival de gols, sinó que s'han acabat agradant davant d'un rival que ha acabat superat per la qualitat de les catalanes i ha caigut per 1 a 5.
No començava bé el partit per l'Espanyol, que encaixava un gol en el primer xut a porteria del partit. Quan encara no s'havien situat cap dels dos conjunts, Mariela Coronel, una de les jugadores més perilloses de la plantilla del Prainsa, llençava una falta escorada a la banda dreta que Cristina no encertava a aturar. Era la primera ocasió, minut 2 de partit, i les locals es creixien tot veient que el somni d'aixecar la Copa semblava fer-se feia realitat de seguida.
Però, tot i el marcador a favor i certa sensació de control de la pilota, mica en mica les aragoneses anaven cedint terreny, donant aire a un Espanyol adormit, però il·lusionat. Crescut per les dues eliminatòries prèvies, on s'havien desfet de, ni més ni menys, Llevant i Rayo, les de Diego Morata pressionaven i buscaven igualar el resultat buscant la velocitat d'Adriana. En una bona combinació amb Sara, les visitants avisaven. Però hauria de ser en un refús d'un servei de cantonada quan les blanc-i-blaves -avui de vermell-, empatarien el partit. Mesi recollia una pilota solta a la frontal i amb un xut ras i col·locat feia l'1 a 1 que calmava els ànims d'ambdós equips.
Era el minut 11. Aleshores, estona de calma i serenor. Es tornava a reprendre la final. L'Espanyol, però, estava més segur de sí mateix que el Prainsa, que veia com novament Coronel perdonava a boca de canó davant Cristina, després d'una excel·lent centrada d'Ana Borges, la millor de les locals al primer temps. Les periques patien per bandes, sobretot per l'esquerre, però les aragoneses semblaven cohibides per l'escenari, i es perdien en un camp massa gran pel seu joc. Així, debilitades per haver perdonat el possible 2 a 1, deixaven masses metres a l'esquena de les centrals. Masses metres per un atac tan ràpid i efectiu com el perico: una passada a l'espai, el recollia Adriana al 29' i, definint amb comoditat, feia l'1 a 2 favorable a les catalanes.
Encara tindria un parell més d'ocasions l'Espanyol per obrir forat al marcador, però no seria fins uns segons abans de la mitja part quan, novament Adriana, s'inventava una acció individual dins l'àrea petita i deixava a les seves amb un 1 a 3 pràcticament definitiu. Al descans, tot semblava decidit: el Prainsa hauria de construir una remuntada fent un joc creatiu i ofensiu al qual no està habituat, mentre que l'Espanyol podia permetre's esperar, controlar el temps del partit i sentenciar a la contra, per velocitat i qualitat.
A la represa, el guió s'ha complert i més aviat del què s'esperava. Al 49', una altra vegada la '10' perica s'encarregaria de marcar, després de fer efectiva una falta a la frontal. El xut col·locat d'Adriana feia impossible l'estirada de Pilar, que veia com li feien el quart sense poder fer-hi res. Gol psicològic que matava el partit, la final, i la Copa.
L'àrbitre hagués pogut finalitzar el partit llavors, ja que poca cosa més oferiria el matx. Un Espanyol còmode, i gens intimidat per un Prainsa vençut, es recreava amb contraatacs que desquiciaven a les aragoneses. Defensivament, el patiment perico d'alguns instants del primer temps desapareixia, i tothom mirava el rellotge per començar a cel·lebrar-ho. Abans, però, faltaria veure el quart d'Adriana i cinquè de l'Espanyol, aprofitant una passada a l'espai de Mesi, una altra de les destacades del matí. Era el 70' i la Copa ja tenia propietari.
Així, l'Espanyol s'ha proclamat campió de la Copa de la Reina de forma merescuda i, potser, massa plàcida. En qualsevol cas, un títol balsàmic per un equip que no ha estat a l'alçada dels campions a la segona volta de la Lliga però que ara, amb aquesta fita històrica, obre un nou escenari de cara al projecte 2009/10. Les de Morata, avui, a La Romareda, davant 8.000 espectadors i en una final, han deixat veure una de les seves millors versions de la temporada. Però no hem d'oblidar, que aquest mateix bloc ha estat capaç d'avorrir en moltes jornades, masses, de Superlliga.
Segurament toqui renovar, i reciclar -com s'ha començat a fer dies abans de l'inici de la Copa- i aprofitar l'aire fresc i l'empenta que aquesta Copa de la Reina ha suposat per a la plantilla i el club. Un nou cicle, potser, ha de començar per fer, d'aquest Espanyol femení de dues cares, un conjunt guanyador com avui ha demostrat ser-ho. Que aquest Espanyol bipolar trobi la seva medicina en aquest trofeig d'avui i s'acabi allò del "és capaç del millor i del pitjor" i ens quedi només el millor. L'afició avui, si més no, ha corroborat que s'ho té ben merescut.
No començava bé el partit per l'Espanyol, que encaixava un gol en el primer xut a porteria del partit. Quan encara no s'havien situat cap dels dos conjunts, Mariela Coronel, una de les jugadores més perilloses de la plantilla del Prainsa, llençava una falta escorada a la banda dreta que Cristina no encertava a aturar. Era la primera ocasió, minut 2 de partit, i les locals es creixien tot veient que el somni d'aixecar la Copa semblava fer-se feia realitat de seguida.
Però, tot i el marcador a favor i certa sensació de control de la pilota, mica en mica les aragoneses anaven cedint terreny, donant aire a un Espanyol adormit, però il·lusionat. Crescut per les dues eliminatòries prèvies, on s'havien desfet de, ni més ni menys, Llevant i Rayo, les de Diego Morata pressionaven i buscaven igualar el resultat buscant la velocitat d'Adriana. En una bona combinació amb Sara, les visitants avisaven. Però hauria de ser en un refús d'un servei de cantonada quan les blanc-i-blaves -avui de vermell-, empatarien el partit. Mesi recollia una pilota solta a la frontal i amb un xut ras i col·locat feia l'1 a 1 que calmava els ànims d'ambdós equips.
Era el minut 11. Aleshores, estona de calma i serenor. Es tornava a reprendre la final. L'Espanyol, però, estava més segur de sí mateix que el Prainsa, que veia com novament Coronel perdonava a boca de canó davant Cristina, després d'una excel·lent centrada d'Ana Borges, la millor de les locals al primer temps. Les periques patien per bandes, sobretot per l'esquerre, però les aragoneses semblaven cohibides per l'escenari, i es perdien en un camp massa gran pel seu joc. Així, debilitades per haver perdonat el possible 2 a 1, deixaven masses metres a l'esquena de les centrals. Masses metres per un atac tan ràpid i efectiu com el perico: una passada a l'espai, el recollia Adriana al 29' i, definint amb comoditat, feia l'1 a 2 favorable a les catalanes.
Encara tindria un parell més d'ocasions l'Espanyol per obrir forat al marcador, però no seria fins uns segons abans de la mitja part quan, novament Adriana, s'inventava una acció individual dins l'àrea petita i deixava a les seves amb un 1 a 3 pràcticament definitiu. Al descans, tot semblava decidit: el Prainsa hauria de construir una remuntada fent un joc creatiu i ofensiu al qual no està habituat, mentre que l'Espanyol podia permetre's esperar, controlar el temps del partit i sentenciar a la contra, per velocitat i qualitat.
A la represa, el guió s'ha complert i més aviat del què s'esperava. Al 49', una altra vegada la '10' perica s'encarregaria de marcar, després de fer efectiva una falta a la frontal. El xut col·locat d'Adriana feia impossible l'estirada de Pilar, que veia com li feien el quart sense poder fer-hi res. Gol psicològic que matava el partit, la final, i la Copa.
L'àrbitre hagués pogut finalitzar el partit llavors, ja que poca cosa més oferiria el matx. Un Espanyol còmode, i gens intimidat per un Prainsa vençut, es recreava amb contraatacs que desquiciaven a les aragoneses. Defensivament, el patiment perico d'alguns instants del primer temps desapareixia, i tothom mirava el rellotge per començar a cel·lebrar-ho. Abans, però, faltaria veure el quart d'Adriana i cinquè de l'Espanyol, aprofitant una passada a l'espai de Mesi, una altra de les destacades del matí. Era el 70' i la Copa ja tenia propietari.
Així, l'Espanyol s'ha proclamat campió de la Copa de la Reina de forma merescuda i, potser, massa plàcida. En qualsevol cas, un títol balsàmic per un equip que no ha estat a l'alçada dels campions a la segona volta de la Lliga però que ara, amb aquesta fita històrica, obre un nou escenari de cara al projecte 2009/10. Les de Morata, avui, a La Romareda, davant 8.000 espectadors i en una final, han deixat veure una de les seves millors versions de la temporada. Però no hem d'oblidar, que aquest mateix bloc ha estat capaç d'avorrir en moltes jornades, masses, de Superlliga.
Segurament toqui renovar, i reciclar -com s'ha començat a fer dies abans de l'inici de la Copa- i aprofitar l'aire fresc i l'empenta que aquesta Copa de la Reina ha suposat per a la plantilla i el club. Un nou cicle, potser, ha de començar per fer, d'aquest Espanyol femení de dues cares, un conjunt guanyador com avui ha demostrat ser-ho. Que aquest Espanyol bipolar trobi la seva medicina en aquest trofeig d'avui i s'acabi allò del "és capaç del millor i del pitjor" i ens quedi només el millor. L'afició avui, si més no, ha corroborat que s'ho té ben merescut.
RSS Feed
