Ha sigut una setmana moguda per al futbol femení. Setmana de cafès, d'amistosos, de rodes de premsa, de comunicats, de tweets. Ha sigut, al mateix temps, una de les setmanes més intenses i una de les més decepcionants per als amants d'aquest esport. Com si es tractés d'un partit, d'una pròrroga, d'una final, les emocions han ballat per alçar-nos i baixar-nos en qüestió d'unes poques hores de diferència.
Un Estats Units-Canadà, de matinada, em fa recuperar l'esperit de l'estiu. El Twitter bull, com a Alemanya. La bombolla es fa gran, m'il·lusiono. L'endemà, el comunicat de la WPS perfora aquesta bombolla i ens condemna a "tots" en un estat d'estranya frustració, de fracàs inevitable, cíclic, etern. Un autèntic pal. Un altre cop.
El pas de la Homare Sawa per Barcelona, rodejada d'alertes de neu, tímida entrada al Miniestadi, partit intermitent i tòpics a zona mixta, s'ha quedat a mig camí entre la discreció i el 'boom' mediàtic. Uns n'esperàvem alguna cosa més; uns altres, n'han parlat molt més del que acostumen. M'entristeixo? Ho celebro?
Que tinguem a la Millor Jugadora FIFA 2011 davant nostre i li preguntem per Guardiola i Mourinho és indignant i em demostra que vivim en una bombolla. Que l'estrella del futbol femení actual amb prou feines conegui què ha passat a la WPS, em demostra que vivim en una bombolla. Que diumenge torni a haver-hi Lliga i el silenci que acompanyi la jornada sigui el mateix de sempre, em demostra que vivim en una bombolla petita, petita.
"Natalia, això del futfem només t'interessa a tu i a quatre més com tu". Aquesta frase em tortura des de fa dies i només algun cafè accelerat amb algun d'aquests quatre que són com jo em distreu. Perquè, potser sí, que visc en una bombolla. Possiblement sí, i sigui molt petita. Segur que sí. Però no sabeu què bé s'hi viu, aquí dins.
Publicat a esportfemeni.com
Un Estats Units-Canadà, de matinada, em fa recuperar l'esperit de l'estiu. El Twitter bull, com a Alemanya. La bombolla es fa gran, m'il·lusiono. L'endemà, el comunicat de la WPS perfora aquesta bombolla i ens condemna a "tots" en un estat d'estranya frustració, de fracàs inevitable, cíclic, etern. Un autèntic pal. Un altre cop.
El pas de la Homare Sawa per Barcelona, rodejada d'alertes de neu, tímida entrada al Miniestadi, partit intermitent i tòpics a zona mixta, s'ha quedat a mig camí entre la discreció i el 'boom' mediàtic. Uns n'esperàvem alguna cosa més; uns altres, n'han parlat molt més del que acostumen. M'entristeixo? Ho celebro?
Que tinguem a la Millor Jugadora FIFA 2011 davant nostre i li preguntem per Guardiola i Mourinho és indignant i em demostra que vivim en una bombolla. Que l'estrella del futbol femení actual amb prou feines conegui què ha passat a la WPS, em demostra que vivim en una bombolla. Que diumenge torni a haver-hi Lliga i el silenci que acompanyi la jornada sigui el mateix de sempre, em demostra que vivim en una bombolla petita, petita.
"Natalia, això del futfem només t'interessa a tu i a quatre més com tu". Aquesta frase em tortura des de fa dies i només algun cafè accelerat amb algun d'aquests quatre que són com jo em distreu. Perquè, potser sí, que visc en una bombolla. Possiblement sí, i sigui molt petita. Segur que sí. Però no sabeu què bé s'hi viu, aquí dins.
Publicat a esportfemeni.com
RSS Feed
