La primera i la segona jornada de la fase que interessa, no ha fet més que confirmar-me la sensació que hem perdut una bonica ocasió de viure una lliga competida i justa.
Sé que perdo el temps pensant això. Que la lliga és la que és i el que toca és centrar-nos en viure-la amb la màxima qualitat possible. Perquè aquesta lliga de dues fases, també serà bonica i també serà emocionant fins el final. Ho serà. Segur. El Rayo no trepitja tant com l'any passat i l'Espanyol, favorit sempre, és ara quan comença a competir al seu nivell. El Barça serà el que vulgui ser, i els actors secundaris seran, un diumenge sí i un altre també, protagonistes sorpresa. La Reial està sòlida, forta, sobrada de confiança. Sap que pot lluitar-li els punts a qualsevol. Com creu l'Atlètic de Madrid, i l'Athletic de Lezama. Això fa rica la lliga. Milionària.
Aquest format té l'emoció afegida que, disputat el títol a doble partit en una final, deixa dos equips implicats pel títol fins al final. D'acord. Però les que hem "nascut" amb la Superlliga antiga no podem evitar imaginar-nos què exigent, quina regularitat, reclamaria una competició de grup únic amb el nivell que els equips del grup A (i els millors del B i el C) estan començant a exhibir.
(Noies, aguanteu. Que l'any que ve, m'heu de fer quedar bé!)