Què trist. Ara sembla que tothom conegui a la Noemí Rubio, a l'Espanyol femení, o el futbol femení en general. I quan dic tothom, dic, aquesta vegada sí, autènticament tothom. Per desvinculat del futbol femení que sigui, coneix el cas; per desinteressat de l'esport que sigui, n'ha sentit a parlar; per masclista que sigui, n'opina.
Quin munt de coses importants hem fet, han passat, hem aconseguit, i ningú se n'ha enterat. I ara ve això i el convertim en el gran boom mediàtic. Riu-te'n del cas 'Marigol'. Això ha anat molt més enllà. Se'ls ha anat de les mans, a qui sigui que ho hagués de controlar.
I dic què trist, perquè els mitjans de comunicació porten dies i dies parlant-ne, especulant, opinant, debatent. Omplint, en definitiva, minuts i hores del seu temps amb un tema de futbol femení. Però fixa't quin tema. Un tema negatiu, conflictiu, absurd, si se'm permet. Un tema que fa de tot menys bé al futbol femení, a la Noemí Rubio o a l'Espanyol.
No és una qüestió de qui té raó, quina ha de ser la sanció, si n'hi ha d'haver, ni com s'ha de retornar a la normalitat. És una qüestió que transcendeix el fet en sí i els colors del fet en sí. Perquè mentre dura la lluita entre culers i pericos per veure a qui s'està ferint més, el futbol femení segueix avançant i ningú s'atura a contextualitzar la polèmica i aprofitar l'avinentesa per donar una empenta mediàtica a aquest esport.
I jo em pregunto: per què no li dediquem una reduïda part d'aquest temps que estem cobrint ara amb el 'cas Noe' per fer promoció i no sang? Per què, si quan no interessa, el femení és una mala ombra del masculí i no té lloc als mitjans, i ara, de sobte, carreguem de responsabilitats i repercussions masculines aquest futbol femení?
Em sap greu veure com ho fem de malament, de vegades. Em sap especialment greu per la pròpia implicada, la Noemí Rubio, a qui s'està linxant sense opció a defensar-se. I em sap encara més greu perquè, amb tot plegat, desviem la mirada als autèntics problemes d'una mala gestió, i assenyalem a la persona equivocada amb els arguments equivocats, mentre els que van començar la farsa s'amaguen i no donen la cara. Quina gran decepció, tot. Què trist.
0 Comments
Your comment will be posted after it is approved.
Leave a Reply. |
Opinió'A un toc' serà, a mode de columna d'opinió, una revisió ràpida de l'actualitat del futbol, del què m'ha suggerit la jornada. Serà com una idea, una decisió que prenem quan ens fan una passada i ja sabem, ja hem mirat, ja hem triat amb quin company seguir jugant. Arxiu
June 2013
|