No. No és una queixa com qualsevol altra. És la defensa d'un dret essencial de la dona i futbolista. I, ara, més que mai, empeses totes per la confiança que aquestes dues fites ens donen, hem de caminar plegades, sense mirar enrere, sense fre, amb pas ferm. Que el no rotund dels qui "manen", sigui el nostre sí contundent.
Estic convençuda que s'aconseguirà fer reaccionar a aquells que han d'obrir els ulls d'una vegada per totes. Els testimonis del Real Jaén posen la pell de gallina a qui tingui sentiments. Entrenadors, presidents, coordinadors de clubs parlen alt i clar i defensen una proposta que faci anar endavant el futbol femení. Que el faci evolucionar, i no involucionar. I la RFEF… no queda precisament ben parada. Encara li deu coure el documental -i si, en un afany d'unir-se a la modernitat, coneguéssin les xarxes socials, s'escandalitzarien encara més pel rebombori que s'ha aixecat per les seves declaracions-.
El problema, senyors, no és si es va dir 50.000 o 100.000 fitxes en un reportatge en una revista. El problema és no admetre quan les coses es fan malament i no voler escoltar un col·lectiu, el de les jugadores, que volen donar el pas definitiu.
No, no volem limitar-nos a haver de ser metges, advocades o arquitectes per tenir un sou i cotitzar. No, la Primera Divisió Nacional no pot ser una competició jugada des de la diversió i el hobby. No, la llicència "P" no implica sous milionaris i sí una seguretat laboral. Que estem al segle XXI i la nota optimista per una futbolista no és casar-se i "caviar el joc per una bateria de cuina".