El fet que Barça i Milan s'hagin enfrontat en la fase de grups permet analitzar els 180 minuts i imaginar quina mena de partit es pot veure en aquesta eliminatòria de quarts de final, ja sigui pels errors que uns i altres no voldran tornar a cometre, com per les accions d'èxit que miraran de repetir. Al Barça li convé insistir en el guió de control de joc, de certa pausa, de molta possessió del Camp Nou, amb els matisos de joc profund, de molta arribada, de ritme trepidant que es va veure a San Siro. La gràcia serà aconseguir una proposta com la de Barcelona, sense caure en l'horitzontalitat, o com la de Milà, sense morir d'estrès.

Riscos en la transició

Tot i completar 180 minuts de moltíssima concentració i èxit en l'execució d'aquest doble guió (amb predomini, però, del 3-4-3), el Barça va evidenciar alguns problemes durant la transició defensiva. Una pèrdua de pilota, sobretot en fase de creació, obria un contraatac ferotge del Milan, hàbil en la invasió dels forats que es creaven entre lateral i banda i entre lateral i central. El 0-1 de Pato al Camp Nou és un exemple de la feblesa defensiva blaugrana en el passadís interior entre centrals si no es coordina bé tota la línia, i l'1-1 d'Ibra a San Siro demostra que, contra dos puntes, l'arribada d'un migcampista obert (en aquella jugada, Seedorf) és un problema pel dilema que provoca en el central més obert (Puyol) si el replegament dels migcampistes no és bo (Thiago n'era el responsable).

Explotar les bandes

Per mirar de prioritzar la possessió de la pilota, en un partit i en l'altre, Guardiola va mirar d'encabir el màxim de migcampistes possibles en l'alineació. Busquets com a central al Camp Nou, Thiago d'extrem a San Siro. Concentrat tothom per dins, bloquejades algunes combinacions interiors, el Barça va trobar aire per fora. Alves va donar profunditat al Camp Nou (amb el risc defensiu d'aquesta estratègia), com també van intentar Pedro i Villa en les seves posicions "naturals", i Thiago a Milà va trobar-se situacions d'1c1 amb Zambrotta que un extrem pur hagués pogut aprofitar més. El Milan aposta per l'acumulació d'efectius en les zones interiors i deixa força exposats els seus laterals. Pot ser el dia de la versió més vertical de Cuenca o, fins i tot, de Tello si les apostes més experimentades de Pedro o Alexis no funcionen.

Buscant les superioritats

En molts moments, el Milan va pressionar el Barça ben amunt, sobretot en el partit com a local. Taponada la sortida pels centrals i també l'opció interior de Busquets, el Barça va haver d'iniciar més en llarg. Allà el Milan mirava de congregar-hi el màxim d'efectius possibles. La distribució dels seus quatre homes al mig en una mena de rombe fa difícil que el Barça pugui treure profit de l'habitual avantatge que l'esglaonament dels seus interiors (amb 3-4-3) genera en els equips que es defensen en línia. Potser Guardiola aposta per repetir la idea de quadrat insinuada a Mallorca. L'opció de sortir amb Alexis en punta i dos extrems més o menys rigorosos en la seva espera en màxima amplitud podria donar marge a Messi a crear el desequilibri numèric necessari per desencallar l'engranatge defensiu del Milan, sobretot un cop superada la primera fase de pressió italiana.

Ja des de l'alineació, el partit entre el Mallorca i el Barça a l'Iberostar Estadi prometia ser un duel tàctic apassionant. Les variants que s'insinuaven amb l'onze blaugrana eren múltiples i, a la pràctica, el partit no ha decebut. Pep Guardiola ha espremut la flexibilitat tàctica dels seus jugadors i ha sigut capaç de jugar tres o quatre partits en un, corregint sobre la marxa, exhibint una adaptabilitat absoluta. El partit ha sigut una pissarra en moviment, un ball de posicions, un joc de matisos ric. Riquíssim. Repassem els punts més destacats:

• El Barça ha sortit amb 3-4-3. Puyol per l'esquerra, Mascherano per la dreta i Piqué a l'eix centrals. Com a migcentre, Busquets, amb Thiago ben a prop. A l'altre interior, però molt més amunt, Cesc i Messi de mitjapunta. A dalt, Alexis ha ocupat el centre de l'atac, amb Pedro a l'extrem dret i Iniesta a l'esquerra. El d'avui, però, ha sigut un 3-4-3 amb un mig del camp organitzat com un quadrat (2-2) i no com un rombe (1-2-1).
• L'amplitud de Pereira i Castro ha fet sortir molt els laterals, massa lluny de zona. El Mallorca ha estirat el Barça, l'ha fet córrer. Descontrolat, l'equip blaugrana s'ha quedat sense joc de posició. Ha viscut immers en cert caos.
• Thiago i Busquets han començat formant una mena de doble pivot, repartint-se cobertures. Cadascú tenia la missió de responsabilitzar-se d'una parcel·la del camp, per mirar de protegir els laterals, però no s'han acabat de coordinar bé. Alguna possessió llarga ha calmat l'equip, l'ha ordenat, però el Mallorca ha seguit jugant molt profund, obligant el Barça a replegaments histèrics i estressants.
• Abans del 0-1, Guardiola ha rectificat i estabilitzat l'equip redibuixant-lo i adaptant-lo al 4-3-3: Busquets ha passat a actuar de central, incrustat entre Piqué i Mascherano; Thiago de migcentre; Iniesta ha baixat per fer d'interior amb Cesc. Messi s'ha situat a l'eix de l'atac i les bandes han quedat en mans d'Alexis i Pedro. En definitiva, el Barça ha guanyat control, ha hagut de córrer menys.
• L'expulsió de Thiago als dotze minuts del segon temps ha tornat a alterar el dibuix. Pep Guardiola i Tito Vilanova s'han vist obligats a introduir canvis progressius per fer una altra mutació tàctica. Primer, Montoya ha entrat per Cesc al 60' per fer una línia defensiva pura amb quatre homes específics (sent rigorosos, excepte Mascherano); poc després, Keita ha reforçat el mig en substitució de Pedro; i al final, i amb un escenari apte per córrer, Tello ha entrat per caçar alguna contra.
• Amb tot, el partit ha servit per veure la capacitat del Barça d'adaptar-se a tot, de jugar un multipartit de fases diferents: un joc estressat, a contracorrent en el parcial entre els minuts 0 i 20'; el domini posicional, la pausa, el futbol-control entre el 20 i el 55'; un futbol madur i pràctic, de salvar la possessió i dissimular la inferioritat numèrica entre el 57 i el 90' i un tram vertical, ràpid, contracolpejador entre el 70 i 90'.