Ja des de l'alineació, el partit entre el Mallorca i el Barça a l'Iberostar Estadi prometia ser un duel tàctic apassionant. Les variants que s'insinuaven amb l'onze blaugrana eren múltiples i, a la pràctica, el partit no ha decebut. Pep Guardiola ha espremut la flexibilitat tàctica dels seus jugadors i ha sigut capaç de jugar tres o quatre partits en un, corregint sobre la marxa, exhibint una adaptabilitat absoluta. El partit ha sigut una pissarra en moviment, un ball de posicions, un joc de matisos ric. Riquíssim. Repassem els punts més destacats:
- El Barça ha sortit amb 3-4-3. Puyol per l'esquerra, Mascherano per la dreta i Piqué a l'eix centrals. Com a migcentre, Busquets, amb Thiago ben a prop. A l'altre interior, però molt més amunt, Cesc i Messi de mitjapunta. A dalt, Alexis ha ocupat el centre de l'atac, amb Pedro a l'extrem dret i Iniesta a l'esquerra. El d'avui, però, ha sigut un 3-4-3 amb un mig del camp organitzat com un quadrat (2-2) i no com un rombe (1-2-1).
- L'amplitud de Pereira i Castro ha fet sortir molt els laterals, massa lluny de zona. El Mallorca ha estirat el Barça, l'ha fet córrer. Descontrolat, l'equip blaugrana s'ha quedat sense joc de posició. Ha viscut immers en cert caos.
- Thiago i Busquets han començat formant una mena de doble pivot, repartint-se cobertures. Cadascú tenia la missió de responsabilitzar-se d'una parcel·la del camp, per mirar de protegir els laterals, però no s'han acabat de coordinar bé. Alguna possessió llarga ha calmat l'equip, l'ha ordenat, però el Mallorca ha seguit jugant molt profund, obligant el Barça a replegaments histèrics i estressants.
- Abans del 0-1, Guardiola ha rectificat i estabilitzat l'equip redibuixant-lo i adaptant-lo al 4-3-3: Busquets ha passat a actuar de central, incrustat entre Piqué i Mascherano; Thiago de migcentre; Iniesta ha baixat per fer d'interior amb Cesc. Messi s'ha situat a l'eix de l'atac i les bandes han quedat en mans d'Alexis i Pedro. En definitiva, el Barça ha guanyat control, ha hagut de córrer menys.
- L'expulsió de Thiago als dotze minuts del segon temps ha tornat a alterar el dibuix. Pep Guardiola i Tito Vilanova s'han vist obligats a introduir canvis progressius per fer una altra mutació tàctica. Primer, Montoya ha entrat per Cesc al 60' per fer una línia defensiva pura amb quatre homes específics (sent rigorosos, excepte Mascherano); poc després, Keita ha reforçat el mig en substitució de Pedro; i al final, i amb un escenari apte per córrer, Tello ha entrat per caçar alguna contra.
- Amb tot, el partit ha servit per veure la capacitat del Barça d'adaptar-se a tot, de jugar un multipartit de fases diferents: un joc estressat, a contracorrent en el parcial entre els minuts 0 i 20'; el domini posicional, la pausa, el futbol-control entre el 20 i el 55'; un futbol madur i pràctic, de salvar la possessió i dissimular la inferioritat numèrica entre el 57 i el 90' i un tram vertical, ràpid, contracolpejador entre el 70 i 90'.
RSS Feed
