Despullant tàcticament l'INAC Kobe Leonessa

L'INAC Kobe Leonessa és l'actual campió de la Nadeshiko League i la Copa Emperador. És l'equip més en forma del Japó i té a la seva plantilla a set internacionals que aquest estiu es van proclamar campiones del món al Mundial d'Alemanya 2011, entre elles a la flamant Pilota d'Or femenina, Homare Sawa.

A continuació i, després de visionar diversos partits, descric les principals característiques del seu estil de joc. L'amic Pablo, de protagonistasdeljuego, m'ha ajudat a completar l'anàlisi.

SISTEMA DE JOC
Acostumen a formar un 1-4-3-3 força tradicional. L'onze tipus és amb Kaihori (1) sota pals, defensa per Nasu (6), Tanaka (4), Kai (2) i Kinga (5); pivot defensiu per Sawa (8), la coreana Ji So Yun (7) i la golejadora Ohno (10) com a interiors; i el trio d'atac amb Nakajima (19), Minamiyama (11) i Kawasumi (9)

LATERALS PROFUNDES
La manera de desplegar l'1-4-3-3 és molt atrevida, alegre. Troben la profunditat sobretot per les laterals, que són molt ofensives. Tant Nasu com Kinga trepitgen fàcil el camp rival per participar del joc combinatiu de l'equip, desdoblar-se amb les extrems i crear superioritats numèriques en banda. No tenen por a pujar les dues alhora en fase inicial de l'atac. Quan la jugada ja es posiciona clarament en un costat, l'altra recupera posicions defensives

DESEQUILIBRI INTERIOR
Ohno i Ji So Yun són dues futbolistes habilidoses, elèctriques, amb moltíssima capacitat de desbordar per dins. Tenen arribada en conducció i màgia per l'última passada interior. La seva visió de joc habilita a les tres puntes i, escudades per una sòbria Sawa, són les que canvien el ritme de joc al mig del camp.

DISTÀNCIA ENTRE LÍNIES
Tot i la forta disciplina tàctica que tenen, sobretot en la forta pressió sobre pèrdua (que poden fer per la gran acumulació de jugadores a camp rival), tenen tendència a partir-se en dos. Les dues centrals són l'element més separat de la resta de l'equip, les úniques que no acompanyen l'atac, com si juguessin a part. Es despengen i deixen una distància entre línies que les fa vulnerables als contraatacs.

COMBINACIÓ i JOC A L'ESQUENA
És un equip que intenta sortir jugant des de darrere, amb preferència pel joc combinatiu, pels atacs posicionals. Però ho combinen amb automatismes més directes. El joc en llarg, estratègic a l'esquena de la defensa rival perquè les extrems guanyin línia de fons, l'assumeixen sobretot Sawa i les centrals.

PROTEGIR LA PORTERIA
Fan replegament intensiu i el fan a la parcel·la central, regalant les bandes quan els atacs rivals superen els tres quarts de camp. A partir d'allà, miren de concentrar el màxim de jugadores dins l'àrea per refusar centrades i sentir-se més fortes en el joc aeri, un factor en què la seva poca alçada les fa aparentment dèbils.