Sovint he presentat les novetats relatives a la col·lecció "Sara y las Goleadoras". En aquesta ocasió, em complau enllaçar-vos al blog oficial dels llibres escrits per Laura Gallego. Es tracta d'un espai a Internet on es pot aprofundir en el coneixement dels personatges de la sèrie, alhora que es van escrivint articles curiosos, informatius, històrics, que ajuden a ampliar el coneixement dels més joves fans de la Sara. Si teniu ocasió, visiteu el blog i participeu dels diferents temes de debat: www.saraylasgoleadoras.com.
0 Comments
De vegades el Youtube deixa imatges d'allò més curioses. Avui he trobat una situació que, en el millor dels casos, m'atreviria a qualificar de surrealista. Partit entre Korea i La Xina. Últims minuts de partit, i les locals perden per 2 a 3. Pel què entenc del vídeo -que no de l'idioma- és una acció on una defensa xinesa destorba a una adversària coreana en la seva execució d'un còrner, provocant una errada que evita que el seu equip, la selecció de La Xina, pateixi en la defensa d'aquella darrera acció d'atac de les rivals. L'àrbitre no té massa clar què fer i amonesta amb groga a la jugadora que interfereix en la sacada del còrner, dóna servei de porteria i finalitza el partit. Jugada embolicada, molt embolicada. No voldria incentivar aquestes accions en un partit de futbol, però m'ha semblat adequat compartir-ho i plantejar un dilema: això és ser llest o antiesportiu? Sigui com sigui, una acaba reflexionant sobre com de lluny acaba arribant el grau de competitivitat en certes situacions... En fi. Sovint hem sentit, d'Iker Casillas, que l'anomenen "El Santo". Per les seves enormes aturades, impossibles, salvadores, màgiques, acrobàtiques, senzilles, necessàries. M'ha fet gràcia entrar al web de la Real Federación Española de Fútbol i trobar-me de cara amb aquesta fotografia. Suposo que més "santo" no es pot ser. 100 partits: sí senyor. Tros de porter. I que duri! Font: RFEF.es
Tot i que només té 24 anys, la Marta Cubí té una gran experiència dins el món del futbol. Va començar de ben petita amb una pilota als peus a l'Ateneu Igualadí, als dotze anys es va federar, als catorze ja entrenava i va ser una de les fundadores del Club de Futbol Igualada femení. Després de sis anys vestint els colors de l’Espanyol, club amb el qual va aconseguir una Lliga (2005-06) i un 'pitxixi' (l'any abans), la Marta ha fitxat aquest estiu per l'etern rival, el Barça, on afronta amb il·lusions renovades una temporada plena de reptes. Aquest reportatge repassa la seva curta però intensa biografia esportiva. Font: exittv.blogspot.com/ ; globalproduction.tv ; anoiadiari.cat Com estava previst, a mitjans d'aquest mes d'octubre de 2009 ha arribat a les llibreries el tercer títol de la colecció "Sara y las Goleadoras". El 3r llibre és "Goleadoras en la liga", que segueix a "Creando equipo" i "Las chicas somos guerreras".
Aquí deixem la sinopsi d'aquesta esperada tercera part: Comença la lliga i aquesta vegada també amb la participació de les noies! Sara i les amigues ja s'han inscrit, però, encara queden moltes coses a resoldre. Ni tan sols tenen samarretes per competir! Davant totes aquestes dificultats arriben les discussions i els abandonaments, però també surgeixen amistats autèntiques i aliats desinteressats. O no tant? S'ha conegut també que el primer llibre sortirà traduït al portuguès, també, la qual cosa és un èxit i consolida la Sara-manía més enllà de les fronteres espanyoles! Recorda que tens més informació a: - Lloc web de l'autora Laura Gallego - Web del projecte de sèrie televisiva de BlackMaria Li agrada el sacrifici i no és capaç de trobar aspectes negatius a la seva dedicació al futbol. Amb una experiència molt dilatada en el món del futbol femení, María Ruiz ‘Mery’ va jugar durant cinc anys a la potent USL W-League americana. Aquesta temporada vesteix la samarreta blanc-i-blava amb el RCD Espanyol, un equip amb el qual espera aconseguir títols.
Nascuda a Madrid, ‘Mery’ va marxar al Marroc amb sis anys on va viure les primeres experiències futbolístiques en una societat masclista. Un cop va tornar a Madrid i acabat l’institut, va marxar als Estats Units on va cursar els estudis de terapeuta esportiva mentre jugava en una de les millors lligues femenines del món, la USL W-League. FC Indiana i Buffalo Flash són els equips on la davantera va jugar convertint-se en una de les màximes golejadores. Font: Barcelona TV Notícies Queda poc menys d'una setmana per a que dongui inici l'Eurocopa femenina a Finlàndia. 12 països, 3 grups i 18 dies de partits d'alt nivell que Eurosport oferirà en directe. Les semifinals es jugaran el 6 i 7 de setembre, mentre que la gran final serà el dijous dia 10. Al web de la UEFA es podran anar consultant els resultats i resums dels partits. Es premiarà a la millor jugadora del partit: http://www1.es.uefa.com/competitions/woco/potm/index.html. Per a qui vulgui saber més i revisar la història dels anteriors tornejos europeus disputats, pot trobar-ho a http://es.uefa.com/competitions/woco/finals/newsid=761755.html. Font: es.uefa.com Anunci promocional del Mundial 2003 disputat als EEUU i que rememora la final del 1999 entre Estats Units i La Xina.
Nunca Jamás
Cómo vas a saber lo que es el amor si nunca te hiciste hincha de un club. Cómo vas a saber lo que es el dolor si jamás un zaguero te azotó la tibia y el peroné. Cómo vas a saber lo que es el placer si nunca ganaste un clásico barrial. Cómo vas a saber lo que es llorar si jamás perdiste un clásico sobre la hora con un penal dudoso. Cómo vas a saber lo que es el cariño si nunca acariciaste la redonda de chanfle entrándole con el réves del pie en el cachete para dejarla jadeando bajo la red. Cómo vas a saber lo que es la solidaridad si jámas saliste a dar la cara por un compañero golpeado sin fe desde atrás. Cómo vas a saber lo que es la poesía si nunca tiraste una gambeta. Cómo vas a saber lo que es la humillación si jamás te hicieron un caño. Cómo vas a saber lo que es la amistad si nunca devolviste una pared. Cómo vas a saber lo que es un orgasmo si jamás diste una vuelta olímpica de visitante. Cómo vas a saber lo que es el pánico si nunca te sorprendieron mal parado en un contragolpe. Cómo vas a saber lo que es morir un poco si jámas fuiste a buscar la pelota adentro del arco. Cómo vas a saber lo que es la izquierda si nunca jugaste en equipo. Cómo vas a saber lo que es la xenofobia si en ninguna cancha te gritaron "negro de mierda". Cómo vas a saber lo que es la soledad si jamás te paraste bajo los tres palos a doce pasos de un fusilero dispuesto a acabar con tus esperanzas. Cómo vas a saber lo que es el barro si nunca te tiraste a los pies de nadie para mandar la pelota sobre un lateral. Cómo vas a saber lo que es el egoísmo si nunca hiciste una de más cuando tenías que darsela al nueve que estaba mejor ubicado. Cómo vas a saber lo que es el arte si nunca inventaste una rabona. Cómo vas a saber lo que es la música si jamás cantaste haciendo equilibrio sobre un paravalancha. Cómo vas a saber lo que es el suburbio si nunca te paraste de wing. Cómo vas a saber lo que es la clandestinidad si nunca te tiraron un pelotazo para que te aguantes vos sólo a toda la defensa rival. Cómo vas a saber lo que es la injusticia si nunca te sacó tarjeta roja un referee localista. Cómo vas a saber lo que es el insomnio si jamás te fuiste al descenso. Cómo vas a saber lo que es el odio si nunca hiciste un gol en contra. Cómo vas a saber lo que es la vida, si nunca, jamás, jugaste al fútbol. Walter Saavedra El césped. Desde la tribuna es un tapete verde. Liso, regular, aterciopelado, estimulante. Desde la tribuna quizá crean que, con semejante alfombra, es imposible errar un gol y mucho menos errar un pase. Los jugadores corren como sobre patines o como figuras de ballet. Quien es derrumbado cae seguramente sobre un colchón de plumas, y si se toma, doliéndose, un tobillo, es porque el gesto forma parte de una pantomima mayor. Además, cobran mucho dinero simplemente por divertirse, por abrazarse y treparse unos sobre otros cuando el que queda bajo ese sudoroso conglomerado hizo el gol decisivo. O no decisivo, es lo mismo. Lo bueno es treparse unos sobre otros mientras los rivales regresan a sus puestos, taciturnos, amargos, cabizbajos, cada uno con su barata soledad a cuestas. Desde la tribuna es tan disfrutable el racimo humano de los vencedores como el drama particular de cada vencido. Por supuesto, ciertos avispados espectadores...
[ El césped, Mario Benedetti. Dentro de Despistes y Franquezas ] http://www.poesia-inter.net/mb96b066.htm Juguen en front dels seus fans. La Selecció Xinesa femenina busca revertir la seva sort després d'una davallada dramàtica en el rànquing dels últims anys. La seva nova entrenadora sueca ha rejuvenit el bloc i està centrant el pes de l'equip en la davantera de 24 anys, Han Duan, una de les més veteranes de la selecció. |
InvestigacióAturem-nos un segon, juguem amb el cap fred, valorem les nostres possibilitats i anem a intentar posar ordre a tot plegat. Sovint la planificació, la reflexió, guanya a la improvisació. No serà fàcil, però amb esforç i paciència, farem vàlida aquesta secció. Arxiu
November 2012
|