Els ulls menys habituats al futbol femení resumien tot el Mundial d'Alemanya en tres idees bàsiques:
- El nivell tècnic i les condicions físiques de les futbolistes ha millorat molt en els últims anys
- Les porteres no han evolucionat al mateix ritme que la resta de demarcacions i són la posició més vulnerable
- L'ordre i disciplina tàctica dels equips ha millorat i els resultats ja no són tan contundents
La referència és, inevitablement, la comparació amb el futbol masculí. Tot i que no volguem que se'ns equipari, les valoracions encara es redueixen a aquests exercicis de veure què fan unes i què fan els altres. He dedicat uns minuts a analitzar les estadístiques de 93 partits de Champions femenina i les he contrastat amb les dels 64 partits de la fase de grups masculina per veure si aquestes tres idees-resum del Mundial es confirmen o no.
Les meves conclusions són les següents:
- Tant en femení com en masculí, els equips finalitzen més o menys el mateix nombre d'atacs. En homes, es generen una mitjana de deu córners per partit, per 9,62 en dones, mentre que es xuta fora una mitjana de dotze vegades en tots dos casos (masculí, 12'17 i en femení, 11'92).
- Les situacions de xut són més favorables en noies que en nois, perquè els seus marcatges són menys agressius i menys estrictes. 28,4 són les faltes que fan de mitjana els homes, per 19,7 les dones, que reben dues grogues per partit, per 4,5 ells. La conseqüència acaba sent gairebé quatre xuts més entre pals en partits femenins (13,6) que en masculins (10).
- El nivell tècnic de les porteres és, encara, molt inferior al de les davanteres i això fa que encaixin més de 4,47 gols per partit (pels 2,47 dels partits d'homes). És a dir, que un de cada tres xuts femenins acaba en gol, mentre que els nois necessiten xutar gairebé cinc vegades per batre el porter.