L'Espanyol-Llevant centra tota l'atenció de la jornada. Hem volgut parlar amb la internacional italiana del conjunt blanc-i-blau, ex jugadora granota, Pamela Conti. Per ella, és un partit trascendental, però com ho són tots els rivals d'aquest grup. Serà especial enfrontar-se a grans amigues de València, i assegura que ho donarà tot per garantir els 3 punts i la classificació perica per la 2a fase.
0 Comments
Jordi Garcés és el jove entrenador del CE Sabadell des de fa quatre temporades. El seu Infantil/Aleví està fent una molt bona temporada, tot i que les seves aspiracions al primer lloc es van veure frenades després de la dura derrota davant el líder, el Sant Gabriel, per 0 a 6. Tot i així, els ànims estan bé i el tècnic confia en seguir fent una bona campanya de formació de jugadores. José María del Pozo entrena el primer equip a la Fundació Esportiva Atlètic Vilafranca. Les seves són líders del seu grup, però el tècnic assegura no fixar-se en la classificació i no perdre de vista l'objectiu de formació, treball i humiltat del club. L'entitat pot estar orgullosa dels seus 3 equips: el sènior, el juvenil/cadet i l'aleví/infantil. L'Espanyol va punxar a València, on només va ser capaç d'empatar a 1 davant un rival inferior. Ane Bergara explica com va viure el partit, alhora que reconeix que l'equip no té més marge d'errades. Les blanc-i-blaves, però, continuen depenent d'elles mateixes i després de la jornada de descans, rebran al colíder, el Llevant. La defensa navarra, a més, reconeix sentir-se orgullosa per seguir a les files periques després d'uns anys de molts canvis a l'entitat espanyolista. Més notícies del cap de setmana passen per la victòria del Sant Andreu per 2 gols a 0 davant el Badalona, en el partit que dijous destacàvem, i l'elecció de Platja d'Aro com a seu de la primera fase de seleccions autonòmiques sub 18 i sub16 que es disputarà del 18 al 20 de desembre. La esperanza en lugares tan castigados como Afganistán se alimenta de gestos, de detalles aparentemente nimios que para nuestro mundo componen lo ordinario y en el suyo resultan apariciones de lo extraordinario. Tres veces por semana, un grupo de jóvenes afganas se viste de corto, eso sí, con las piernas bien tapadas, y entrenan a las órdenes de Mohamed Yasin en un patatal llamado con exageración campo de fútbol en el cuartel general de la Fuerza Internacional de Asistencia y Seguridad (ISAF), encabezada por la OTAN. Son la selección nacional femenina de un país que carece de costumbre de Estado y en el que la tradición, y a veces la ley, encierran a la mujer bajo un burka. Han jugado en el extranjero: Pakistán (quedaron segundas en una liguilla), Jordania y Alemania y están a la última de las noticias relacionadas con su deporte favorito.
Palwasa tiene 20 años y es defensa central. Se mueve con autoridad entre tanto bache y se incorpora con frecuencia al ataque. Anticipa muy bien las jugadas y tiene buen toque de balón. Dice que su jugador favorito es Kaká. No ha oído hablar de la película Quiero ser como Beckham (Bend it like Beckham) porque nunca va al cine. Cada día acude a la escuela y debe pelearse con su familia que no le gusta que juegue al fútbol. "Mi madre me defiende, pero mi padre no está nada contento. Tiene miedo de que me vean los vecinos y murmuren". El entrador Yasim cuenta que en los partidos jugados en Alemania, un periódico local publicó una fotografía de una de las chicas con las piernas descubiertas. "El hermano vio la foto en Internet y le ha prohibido volver a jugar al fútbol". Khanda tiene también 20 años y hoy ha jugado de portero en el partidillo que sigue a la charla y a los estiramientos. Ha encajado cuatro goles. "Yo soy defensa, pero como estoy saliendo de una lesión me han puesto de portero", se excusa. "En mi casa tampoco les gusta que juegue al futbol. Si mi padre me lo prohibiera tendría que dejarlo. Me gusta jugar y me gusta Cristiano Ronaldo. Me gusta el Real Madrid y el Barcelona". Algunas no quieren hablar después del entrenamiento. Lo suyo no es pose de estrellas con los pendientes preñados de diamantes que se encaminan al coche de lujo, lo suyo es miedo, miedo a que se sepan sus nombres, a que la publicidad las retire del fútbol, o de la mínima cuota de libertad de la que disfrutan. Se dirigen al vestuario entre risas, comentan jugadas y se gastan bromas. Cierran la puerta y al cabo de un tiempo salen de él unas mujeres diferentes, el verdadero Afganistán. Cada atuendo delata un tipo de familia. Las hay más conservadoras con un chador hasta los pies y un hiyab prendido con alfileres que no dejar escapar un cabello; otras, muestran el carmín de sus labios y un pañuelo que cubre una parte de la cabeza. Para ellas el fútbol debe ser terapéutico, es como desenmascararse al menos tres veces por semana. Las jugadoras reconocen que a veces entre el publico hay hombres les gritan frases sucias y desagradables. No acuden al campo para ver un balón sino las formas femeninas que condenan en casa y obligan a tapar en una cultura de doble moral. En el avión de salida de Kabul que vuela hacia Francfort algunas de las mujeres que se subieron envueltas en velos y murallas, se deshacen de ellos como si su vida fuera la de un camaleón que lucha por sobrevivir. El disfraz en Afganistán sirve para lo mismo que la ausencia de él en Occidente: para lo llamar la atención en unas sociedades, la suya y la nuestra, que pese al progreso evidente, siguen regidas por códigos de propiedad, mía o de nadie. Ese machismo surge de la guerra, del poder, de la impunidad. El gran cambio está en los detalles, en una balón que rueda o en cada uno de los personajes que poblaron estos cuadernos. Ellos son el mundo que merece la pena ser liberado. Font: ELPAÍS.com Al Grup 2 de Primera Catalana, la jornada 10 ofereix un duel d'alt voltatge: Sant Andreu-Badalona. Els dos tècnics, Oriol Casadevall i Lorenzo Rubio, auguren un partit amb gols i molta emoció, en tant que es tracta d'un partit entre el tercer i el segon. Més enllà dels 3 punts en joc, també hi ha interès en veure com serà el retorn de Rubio i les seves al Narcís Sala, que va ser el seu camp fins la temporada passada. Pel què fa a la Superlliga, jornada gairebé sense trascendència a primera vista del calendari. El Barça descansa, i l'Espanyol viatja a València per medir-se amb un rival a priori fàcil per a les periques. El Nàstic buscarà sorprendre al tercer classificat, el Llevant, tot i que les granes són conscients que aquesta no és la seva lliga. I el partit més destacat enfrontarà a l'Estartit i el Collerense. En joc, la quarta plaça i les opcions d'afegir-se a la lluita per una plaça a la segona fase. I a Nacional destaquen el Vic-Girona, el Lleida-Cerdanyola i el partit del líder, Sant Gabriel-Estartit B. L'Estartit comença a conjuntar el seu bloc i cada vegada treu millors resultats davant els rivals potents. Però, com assegura l'entrenador Rafel Gil, l'adaptació de l'equip arriba massa tard pel format concentrat de la primera fase, amb poc marge d'error. Tot i així, el tècnic es mostra satisfet i convençut que les seves faran un gran paper d'aquí a final de temporada. El Catalunya Futbol també mira a Madrid, on aquesta jornada hi ha partit de luxe entre Rayo Vallecano i Atlètic de Madrid del Grup 3 de Superlliga. A la porteria d'aquest últim estarà Cristina Prieto, portera ex perica, que està aclimatant-se amb èxit a la seva nova etapa madrilenya i que s'enfrontarà a la seva excompanya Adriana, màxima golejadora de la categoria. Des de la distància, Cristina no perd detall del que passa al grup català, i en fa balanç. I és que per aquesta jornada hi ha partits difícils per les catalanes: Collerense - FC Barcelona RCD Espanyol - Estartit el Nàstic descansa. A Nacional: Vic - Lleida Cornellà de Terri - Polvoritense Barça B - Europa Ciutat de Palma - Sant Gabriel Estartit B - Cerdanyola Jorge Párraga és el tècnic del Gimnàstic de Tarragona. Debuta a Superlliga i, superada la primera volta, fa balanç de les set jornades disputades fins el moment, on les seves encara no han puntuat. Afirma estar, per moments, fent més de psicòleg que d'entrenador, però confia que la plantilla tarragonina aixecarà el cap i seguirà millorant la seva cara partit a partit. L'entrevista amb l'entrenador del Nàstic serveix de repàs a l'actualitat de Superlliga. Pel que fa a Nacional: victòria 3 a 1 de l’Espanyol al Girona, i les periques es situen ara segones amb 18 punts, perseguint al Sant Gabriel que continua invicte amb 21 i aquesta jornada va derrotar còmodament al Barça per 5 gols a 2. Interessant el Lleida, que va guanyar 2 a 0 a l’Estartit i mica en mica va sumant, en porten 15, i ja són terceres les noies de Ramon Alturo. Victòries destacades també les del Vic i el Polvoritense, que allunyen a unes i altres de les zones baixes. Compte el Cornellà Terri que amb 6 punts està avantpenúltim i en posicions de descens. A Primera Catalana, Grup 1. A falta d’alguns resultats que no s’han fet encara oficials, el Levante Las Planas li prèn el liderat al Sant Gabriel. Les de Sant Joan Despí tenen 22 punts després de solventar amb contundència la seva visita a Salou, per 0 a 5, mentre que les de Sant Adrià van caure davant el Reus per 2 a 1 i passen ara al segon lloc, amb 21, els mateixos que l’AEM que va guanyar 0 a 1 al Palau Anglesola. Al Grup 2, continuen líders amb 21 punts la PBB La Roca i el Badalona, després que aquest cap de setmana guanyessin tots dos. El Sant Andreu, que tampoc va fallar, s’apropa als primers llocs, pendent encara de recuperar un partit que té ajornat. |
MèdiaEls mitjans de comunicació són i han de ser la plataforma bàsica de suport als clubs, de seguiment als futbolistes, d'informació dels aficionats, de responsabilitat per als qui ens hi dediquem. Dimarts i Dijous
de 15h30 a 16h, al 89.1 FM secció de futbol femení al Catalunya Futbol Camí dels vestidors
Thank you, your message has been sent
Arxiu
March 2011
|