Demà dimarts 6 d'abril tindrà lloc a la Ciudad del Fútbol de Las Rozas, a Madrid, el sorteig de la Copa de la Reina. Els enfrontaments es podran saber a partir de les 12.00 hores del migdia. Quan encara falten tres jornades per finalitzar la Lliga, sembla gairebé segur que seran tres els equips catalans que hi participaran: l'Espanyol, actual líder, i el Barça, ambdós al grup de campions, i l'Estartit, que va primer al seu grup, i que podria segellar la seva classificació si aquest diumenge guanya a l'Oviedo, que és l'equip que marca la darrera plaça de Copa del grup II. Una victòria, i fins i tot un empat, deixaria matemàticament a les gironines classificades.
0 Comments
El regreso a la competición de un icono estadounidense y el progreso de las selecciones de los distintos rincones del planeta rumbo a la prueba reina de Alemania, centran la atención del último repaso mensual al fútbol femenino de FIFA.com. ¡Que se diviertan leyéndolo!
Fútbol de clubes La prueba reina europea entra en su fase decisiva Sentimientos contrapuestos en Inglaterra y Alemania: en cuartos de final de la Liga de Campeones femenina de la UEFA, el LFC Arsenal cayó eliminado ante el FCR Duisburgo y deberá lidiar ahora con la amargura de la frustración. En cambio, el defensor del título, vencedor en 2009 de la prueba reina europea que entonces se celebró con otro formato y bajo el nombre de Copa Femenina de la UEFA, afronta lleno de ilusión el duelo alemán contra el Turbine Potsdam en semifinales. Ambos clubes procedentes del país campeón del mundo se toparán así cuatro veces en el plazo de tres semanas y media, porque también competirán en semifinales de la Copa de Alemania y en la Bundesliga. "Será el mejor partido del año", aventuró la internacional germana Fatmire Bajramaj, otrora jugadora del Duisburgo y actual componente del Potsdam. En la otra semifinal de la Liga de Campeones se medirán el Olympique de Lyon y el Umea IK. Principios de la liga profesional de Inglaterra En estos momentos se está perfilando el futuro de la división de honor del fútbol femenino inglés. La Asociación de Inglaterra acaba de dar a conocer los ocho clubes que a partir de marzo de 2011 integrarán la Super League femenina profesional de la nación. Arsenal Ladies FC, Birmingham City Ladies FC, Bristol Academy Women’s FC, Chelsea Ladies FC, Doncaster Rovers Belles, Everton, Lincoln Ladies FC y Liverpool Ladies FC han recibido una licencia de dos años con el propósito de constituir ese sólido fundamento que necesitan los talentos vernáculos para poder jugar en la isla con perspectivas de futuro y no tener que exiliarse al extranjero para ejercer su disciplina. Entusiasmo en Estados Unidos En el país que actualmente encabeza la lista de Clasificación Mundial FIFA/Coca-Cola femenina, la nueva temporada de la liga profesional WPS dará comienzo el 10 de abril con el partido entre el Washington Freedom y el Boston Breakers. El vigente campeón, el Sky Blue FC, entrará en acción al día siguiente contra el Chicago Red Stars. El defensor del título ha fichado a una nueva entrenadora, la finlandesa Pauliina Miettinen, de 37 años, que se ha propuesto firmemente revalidar el éxito del conjunto de Nueva Jersey con un estilo de juego europeo. Selecciones nacionales Con la vista puesta en Alemania África ya se ha puesto en marcha hacia la Copa Mundial Femenina de la FIFA Alemania 2011. La RD del Congo y Costa de Marfil, así como Guinea, Namibia, Senegal y Tanzania han asegurado su participación en la ronda definitiva del continente madre tras cosechar sendos triunfos en la ronda previa. En América, el Caribe ha emprendido asimismo la campaña de clasificación para la prueba reina mundial con el inicio de la competición regional, la Copa Oro Femenina de la CONCACAF. Europa celebrará este fin de semana la siguiente jornada de acreditación para el certamen. En FIFA.com se pueden consultar todas las noticias y los resultados de clasificación haciendo clic en los enlaces correspondientes al torneo de la Copa Mundial Femenina de la FIFA 2011 que aparecen en el menú de la derecha. Regreso de Lilly Una vieja conocida está a punto de festejar su vuelta a la escena internacional del balompié de las mujeres: Kristine Lilly, a sus 38 años, ha sido convocada para la selección femenina estadounidense y vestirá los colores de su patria en los dos amistosos que la semana que viene disputará contra México. Lilly no sólo ostenta un formidable récord mundial con los 342 partidos internacionales que ha dejado a sus espaldas, sino que además es la única mujer que ha intervenido en los cinco campeonatos mundiales femeninos organizados por la FIFA desde 1991. Australia llena los depósitos de confianza El gigante asiático se halla en estos momentos en plena actividad preparatoria para el Campeonato Asiático Femenino previsto para este mayo, que al mismo tiempo servirá como competición continental clasificatoria para la Copa Mundial Femenina de la FIFA 2011. Tanto Australia como la RDP de Corea se han presentado en magnífica forma en sus dos duelos de fogueo: el primero terminó en empate 2-2; en el segundo se impusieron las australianas por 3-2 gracias a un gol en el último minuto de la joven promesa Kyan Simon. Joya canadiense en Chipre Las últimas semanas han sido particularmente propicias para las norteamericanas en Europa. Por un lado, las féminas de Estados Unidos volvieron a cantar victoria en la final de la Copa Algarve librada en Portugal contra la campeona del mundo, Alemania. Por el otro, Canadá se ciñó los laureles en la paralela Copa de Chipre. La centrocampista Diana Matheson dio el gol de la victoria por 1-0 al conjunto de Carolina Morace en la final del torneo disputada contra Nueva Zelanda. A raíz de este triunfo, las canadienses, que quedaron cuartas en la Copa Mundial de 2003, han vuelto a meterse entre las diez mejores contendientes de la Clasificación Mundial FIFA/Coca-Cola. En el encuentro por el tercer puesto, Holanda batió a Suiza por 3-0. En el menú "Noticias" de la derecha puede encontrarse una crónica detallada de FIFA.com sobre la Copa Algarve. Duro correctivo para la selección de las barras y las estrellas Por primera vez en la historia, va a celebrarse una fase final mundialista femenina sin la participación de la escuadra de Estados Unidos. En la competición preliminar para la Copa Mundial Femenina Sub-17 de la FIFA Trinidad y Tobago 2019, las chicas estadounidenses cayeron derrotadas a los penales en la semifinales de la competición continental contra las posteriores vencedoras, las canadienses. La selección de México asistirá al torneo mundial como segundo representante de la CONCACAF. Donde sí figura el nombre de Estados Unidos es en la lista completa de participantes de la Copa Mundial Femenina Sub-20 de la FIFA Alemania 2010, pues es el defensor del título. Se puede encontrar toda la información relacionada con las dos fases finales de Alemania y Trinidad y Tobago en los enlaces del menú de la derecha, que remiten a las secciones de los torneos correspondientes de FIFA.com. Dos de dos para Arabia Saudí En su primera aparición en una competición regional, el combinado nacional de los Emirátos Árabes Unidos se adjudicó la tercera edición de la competición femenina de la Federación de Fútbol del Asia Occidental, organizada en Abu Dhabi desde el 20 hasta el 28 de febrero. Las vencedoras no concediron ni un sólo partido en su camino al título, que obtuvieron derrotando por 1-0 a las hasta entonces vigentes campeonas, las jordanas. También participaron en el torneo Bahrein, Kuwait, Palestina, Irán y Jordania, estas últimas dirigidas por la jugadora profesional Stepahnie Al Naber. Desarrollo La FIFA organizó en febrero tres actividades con formato distinto en tres confederaciones diferentes: en Laos, una consultoría de dos semanas ayudó a evaluar las necesidades para desarrollar el fútbol femenino. En Mali, 27 entrenadores locales recibieron formación sobre distintas cuestiones, como habilidades técnicas, salud y nutrición para el deporte. En Israel, se llevó a cabo un seminario sobre fútbol femenino durante tres días. En marzo, se organizaron dos consultorías en África, en los países vecinos de Tanzania y Uganda, y tuvo lugar un curso de entrenadores en Rusia. Números que hablan 3 - El Olympique de Lyon se ha proclamado campeón de la liga femenina francesa las tres últimas temporadas. No obstante, el campeón en serie galo podría ceder el cetro muy pronto porque, a falta de siete jornadas para el final del presente curso, sólo ocupa la tercera posición. El París Saint Germain, aún imbatido, lidera la tabla con seis puntos de ventaja sobre el Lyon, aunque con un partido más. El segundo clasificado es el Juvisy FCF, un club del sur de la conurbación metropolitana de París. La frase "Marta es la mejor jugadora del mundo. ¡Estoy segura de que esta temporada entre las dos vamos a marcar un montón de goles!", Camille Abily, internacional francesa, acerca de su compañera de equipo brasileña y vigente Futbolista Mundial de la FIFA, Marta. Ambas formarán parte del dispositivo atacante del FC Gold Pride en el nuevo ejercicio de la liga profesional femenina estadounidense (WPS). Font: FIFA.com La "pionera del futbol" neerlandesa Vera Pauw dimiteix com a entrenadora nacional. Els mitjans parlen de "discrepàncies insuperables" amb la Federació.
Vera Pauw, una lluitadora del futbol femení a Holanda, ha anunciat la seva dimissió com a seleccionadora nacional de les Oranje. Sota la direcció de Pauws, les neerlandeses van participar el 2009 per primer cop en un campionat d'Europa, eliminant a Finlàndia, i deixant unes sensacions molt bones, arrribant fins a les semifinals. Amb 47 anys, Pauw va ser també la iniciadora el 2007 de l'Eredivise femenina -la màxima categoria estatal-. A més Pauw té l'honor de ser la primera dona a Holanda que va treure's els carnet d'entrenadora nacional, podent exercir com a tal amb equips professionals. Els motius de la dimissió ara, segons informa el diari NRC Handelsblad, són "diferències d'opinió insuperables" amb la Federació de futbol nacional holandés, la KNVB. La KNVB ja va treure-li competències el darrer any, segons explica l'afectada, després de l'Europeu, delegant-la al departament de màrqueting. Font: FFNews.de El actual campeón, el Duisburgo, se medirá en abril en la UEFA Champions League Femenina a sus compatriotas del Potsdam, mientras que el Olympique Lyonnais lo hará contra el Umeå.
Las semifinales de la UEFA Champions League Femenina ya están confirmadas tras la disputa de los cuartos de final el miércoles pasado. El actual campeón de de Europa, el FCR 2001 Duisburg, logró su presencia en la siguiente ronda el domingo al vencer al Arsenal LFC. Por ello, se enfrentará al ganador de la Copa de la UEFA Femenina 2004/05, el 1. FFC Turbine Potsdam, que derrotó por 0-5 al Røa IL el miércoles. El emparejamiento entre el líder de la Bundesliga y el semifinalista de la Copa de Alemania será a doble eliminatoria europea jugándose el choque de ida el 10/11 de abril y la vuelta el 17/18 del mismo mes. Mientras, en la otra semifinal se enfrentarán los campeones de Francia, el Olympique Lyonnais y su homólogo en Suecia, el Umeå IK. A pesar de que el Lyon cayó el miércoles por 1-0 contra el ASD Torres Calcio, superó la eliminatoria por un global de 3-1 mientras que el dos veces campeón de Europa, el Umeå IK, tuvo que marcar dos goles en los últimos cinco minutos de partido para empatar 2-2 con el Montpellier Hérault SC y superar la eliminatoria por el valor doble de los goles marcados fuera de casa. El Lyon disputará su tercera semifinal aunque nunca ha ganado ninguna, mientras que el Umeå ha vencido en cinco de las últimas seis semifinales que ha disputado. El Coliseum Alfonso Pérez, estadio del Getafe CF, será el escenario de la final el jueves 20 de mayo a las 20:30 HEC, disputándose por tanto el partido dos días antes de que se juegue la final de la UEFA Champions League masculina. Ello significa que el Lyon podría ganar dos entorchados europeos en un espacio de 48 horas en Madrid en mayo. Font: UEFA.com Segons ha publicat avui FutFem, es confirma la notícia que fa mesos s'insinuava pels entorns federatius, en relació a un canvi de format de la Copa de la Reina, que decidirà l'equip campió amb una 'final four' - a l'estil del bàsquet- que es disputarà en un intensiu de quatre dies entre el 2 i el 5 de juny en una ciutat-seu encara per escollir.
El canvi del torneig va ser aprovat per per la Comissió Nacional de Futbol Femení de la Real Federació Espanyola de Futbol previ consulta amb els clubs que formen la Superlliga Nacional. Tots ells van mostrar-se favorables a la remodelació, considerant-la més atractiva per aficionats, patrocinadors i mitjans. Durant aquests mesos, la RFEF ha aprofitat per fer arribar a prop d'un centenar d'ajuntaments un plan per acollir la fase final de la competició. Sembla ser que hi ha localitats interessades en centrar la primera 'final a quatre' de la Copa de la Reina. Així, el calendari de competició quedaria de la següent manera: Els vuitens de final començaran els dies 2 i 9 de maig, i enfrontaran als sis darrers classificats del Grup I, i els tres primers del II i III. No serà fins a quarts quan entrin en joc els dos finalistes de Lliga, i es disputaran entre el 16 i el 23 de maig. Els enquadraments decidiran els quatre semifinalistes que seran els protagonistes de la final intensiva. S'espera que dimarts 1 de juny ja es concentrin a la seu triada, i entre dimecres 2 i dijous 3 es lluiti per la plaça a la final. Hi haurà un partit pel tercer lloc divendres 4, mentre que el final es jugarà el dia 5, dissabte. Per tant la Copa de la Reina serà l'últim torneig nacional a escala de clubs abans del començament de la Copa del Món a Sud-Àfrica. Es normal que el fútbol africano se concentre este año casi exclusivamente en la Copa Mundial de la FIFA y en la herencia que la competición legará al continente. Sin embargo, mientras el mayor espectáculo del mundo sigue acaparando la atención, no hay que olvidar que Sudáfrica albergará otra competición este año, una competición que muy posiblemente servirá para iluminar una zona diferente del paisaje futbolístico del continente. Se trata del Campeonato Femenino de la CAF, programado para octubre, que ofrecerá a las mejores futbolistas africanas la oportunidad de demostrar que el continente africano no sólo produce figuras en el fútbol masculino. Una de las personas que espera con impaciencia su comienzo es Fran Hilton-Smith, la ex internacional sudafricana, entrenadora, actual directora técnica de las Banyana Banyana, instructora de la FIFA y miembro del Grupo de Estudios Técnicos del organismo rector. Nadie conoce el fútbol femenino africano mejor que Hilton-Smith. La entrenadora está convencida de que, por muchos obstáculos que se interpongan en sus caminos, muchas de las participantes en el campeonato de octubre tienen la calidad necesaria para seguir los pasos de Didier Drogba o de Samuel Eto'o y forjarse una carrera en el extranjero. Para el fútbol femenino africano tiene enorme importancia que surjan grandes estrellas con las que las jóvenes jugadoras puedan identificarse. Por esta razón, Hilton-Smith, como muchos otros expertos, ansía una repetición del último Campeonato Femenino de la CAF, que evolucionó hasta convertirse en un duelo personal apasionante entre dos futbolistas geniales. La sudafricana Alice “Noko” Matlou y la guineana Genoveva Anonma compartieron el premio a la máxima goleadora, con seis goles cada una. No obstante, fue Anonma, por entonces de 17 años, quien se proclamó mejor jugadora de la competición tras espolear a las anfitrionas hasta la conquista de un triunfo continental increíble. El premio habría tenido que ser compartido, aunque sólo hubiera sido porque las dos jugadoras estuvieron absolutamente igualadas. Creo que era imposible decantarse por una o por la otra. Fran Hilton-Smith, sobre Matlou y Anonma “Fue un duelo fantástico”, recuerda Hilton-Smith. “Genoveva jugaba en su país y fue absolutamente decisiva para el éxito de su equipo. Entiendo la razón de que ganara aquel premio. Tiene mucho talento y es una experta en tiros libres. Sin embargo, personalmente, pienso que el premio habría tenido que ser compartido, aunque sólo hubiera sido porque las dos jugadoras estuvieron absolutamente igualadas. Matlou hizo un trabajo soberbio con nosotras, y marcó goles espectaculares. Creo que era imposible decantarse por una o por la otra”. Ese mismo año, la estrella de las Banyana Banyana se encontró como recompensa el premio a la mejor Jugadora Asiática de la CAF. El campeonato del próximo mes de octubre ofrecerá a ambas rivales la oportunidad de retomar su batalla por la supremacía. No obstante, desde la edición de 2008, sus caminos han tomado direcciones muy diferentes. La ascensión meteórica de Anonma propulsó a la jugadora casi inmediatamente a la Bundesliga, donde se convirtió en titular regular del FF USV Jena, un equipo que ha escalado esta temporada hasta el cuarto puesto de la liga alemana. Matlou, por su parte, rechazó un fichaje por el Wolfsburg y optó por marcharse a Canadá, donde se ha matriculado en la universidad y compagina el fútbol con los estudios, como inversión para un futuro alejado de los terrenos de juego. Pero esto no quiere decir que la joven de 23 años, a quien sus amigos llaman “Chuck Norris” por su carácter empecinado, haya renunciado a su sueño de convertirse en futbolista profesional. Matlou ofreció de nuevo un recital portentoso durante la reciente Copa de Chipre, donde incluso batió la puerta de su país de adopción. No habrá que perderla de vista en la próxima cita africana. Un campeonato con mucho que ofrecer Como tampoco a algunas otras. Hilton-Smith espera que, por ejemplo, Nigeria regrese a la competición con una constelación de nuevas estrellas y mucho que demostrar tras haber perdido la corona continental por vez primera desde 2008. “No se quedaron precisamente contentas con lo que pasó la última vez, y me parece que comprendieron que se habían estancado con el mismo grupo de jugadoras durante demasiado tiempo”, explicó a FIFA.com. “Desde entonces, se han dedicado a introducir grandes cambios, remodelarlo todo y contar con futbolistas nuevas; muy buenas, por cierto. Me imagino que llegarán muy fuertes”. Hilton-Smith también espera mucho del combinado sudafricano de Augustine Makalakalane, que actualmente se prepara para cumplir el objetivo de hacerse con el pase a la gran final y con una plaza en la Copa Mundial Femenina de la FIFA. La entrenadora está convencida de que las Banyana Banyana poseen varias individualidades capaces revolucionar el campeonato. “Busisiwe Ndimeni, en mi opinión, es una de las mejores futbolistas jóvenes que hay en estos momentos. Aunque sólo tiene 18 años, hace ya tiempo que dio el salto de la selección sub-20 a la absoluta”, manifestó la directora técnica de la selección sudafricana. “Jugó con nosotras en el último campeonato de África y se reveló como una de las más sobresalientes de la competición. Espero mucho de ella”. “También tenemos a Lena Mosebo, una volante zurda estupenda, que actualmente juega en Estados Unidos. Le ha ido muy bien jugar en América, al igual que a Veronica Phewa, una futbolista de gran talento. Luego está Portia Modise, que milita en un club danés y no para de mejorar. No cejamos en nuestro objetivo de colocar en ligas extranjeras a todas las futbolistas africanas que podamos, y el campeonato de octubre nos ayudará a alcanzarlo”. Font: FIFA.com Foto: AFP
La gran final de l'Algarve Cup disputada a Portugal se la va endur el combinat d'Estats Units, gràcies a la victòria 3 a 2 a Alemanya, amb gols d'Abby Wambach, Carli Lloyd, i Lauren Cheney per part americana, i dos gols de la davantera alemana Inka Grings.
A la final de consolació, Suècia va derrotar a La Xina per 2 gols a 0, quedant-se, així, amb el tercer lloc. Després de més d'una setmana de competició, l'ordre de classificació de la resta de seleccions queda de la següent manera: Cinquenes són les jugadores de Dinamarca, que van guanyar 2-1 a Noruega, que queda sisena. Al setè lloc es col·loca Rumania, que va superar a la vuitena, Finlàndia per 1 a 0. Al novè lloc es queda Islàndia, que es va desfer del combinat amfitrió, Portugal, per un clar 3 a 0. Als darrers llocs han acabat Àustria, onzenes, tancant el quadre les Illes Feroe, després d'un 6 a 0 entre elles. L'Algarve Cup és un torneig d'àmbit internacional, independent dels grans organismes (un total de 12 seleccions són convidades per la Organització), que es disputa a la regió portuguesa de l'Algarve des de 1994. Amb els anys, s'ha convertit per mèrits propis, en uns dels esdeveniments més prestigiosos del futbol femení mundial, per darrere del Mudial o els Jocs Olímpics. També existeix una versió masculina per combinats Sub17. El país amb més copes guanyades és Estats Units, que després d'aquest triomf ja en duu 7 (totes des de l'any 2000), seguida de Noruega, que en porta quatre (en les primeres edicions a mitjans dels 90) Suècia l'ha guanyada en tres ocasions (era l'actual defensora del títol), mentre que La Xina ho ha fet dos cops i Alemanya en un. El cap de setmana no ha sorprès quant a resultats i deixa les coses gairebé tal i com estaven a Superlliga, però amb una jornada menys per disputar. Al Campionat de Seleccions Autonòmiques Catalunya s'ha imposat a Balears i Aragó i s'ha guanyat una plaça a la fase final. La Sub 18 ja coneix els seus rivals i se les haurà de veure contra Galícia, Madrid i València.
Pel què fa a la màxima categoria, l'Espanyol segueix sumant els partits per victòries, tot i que ha patit i molt a Zubieta per derrotar a una defensiva Reial Societat que li ha aguantat fins al minut 91', quan Vero Boquete ha aconseguit desempatar el partit i donar la victòria per 0 a 1 a les seves. Les d'Óscar Aja no semblen tenir sostre i apunten a finalistes de Lliga, tot i que encara queda tota la segona volta per jugar-se (i la hipotètica final). El Barça, malgrat les nombroses baixes amb què afrontava el matx, ha passat per sobre el Prainsa Saragossa, no sense esforç. Dos gols de Marta Cubí i un de Lilo han servit per vèncer per 3 gols a 1 a les aragoneses. Ara les de Xavi Llorens es situen terceres gràcies a la derrota de l'Atlético de Madrid, que cau a la quarta plaça. Rayo i Espanyol, però, continuen sumant i no es deixen enxampar per les blaugranes. Al Grup II les coses segueixen d'allò més bé per a l'Estartit, tot i que les baixempordaneses han hagut de suar per superar al Jaén per 1 gol a 2. Passada la primera volta, les gironines són líders en solitari, treient 6 punts al seu màxim perseguidor, l'Sporting de Huelva i 8 al tercer classificat, el Sevilla, que és qui tanca les places de Copa. Matemàticament, falten per repartir-se 18 punts i l'Estartit en té 11 de marge; no sembla probable que se li escapi el tren de Copa a les de Rafel Gil. I al Grup III, el Nàstic ha sucumbit a Mallorca davant el Collerense, que l'ha golejat per 6 gols a 1. Aviat s'avançaven les locals, que a través de Tania i després de Vidal encaraven el partit amb 2 gols als 22 minuts de joc. Poc abans del descans arribava la sentència per les noies de Jorge Pàrraga, que segueixen patint a les segones meitats, curts d'efectius. Maria Llops retallava distàncies, però el Colle ha tornat a prémer l'accelerador i ha acabat fent sang d'un Nàstic (6 a 1) a qui se li fan llargs els partits. Pel què fa a Catalunya, la Sub 16 ha completat una classificació rodona, amb 12 de 12 punts. Invicte ja a la 1a fase, les de Berta Carles i Marga Mas han tornat a demostrar la seva superioritat guanyant avui a Aragó per 4 a 2, i divendres a Balears per 2 a 1. Silvia Masferrer al minut 8 i Haley Justine al 21' encarrilaven la victòria, que Mireia Novellas al 68' i Maria Soriano al 80' s'han encarregat d'ampliar, després que Aragó retallés distàncies al 77'. Al final les aragoneses han maquillat el marcador, però sense evitar la desfeta. Per la seva banda, les grans també han segellat el seu passe a la Fase Final. Una sòlida victòria per 2 a 0 ha servit per sumar els 3 punts necessaris per classificar-se per a la Sub 18. Dos gols de Maria Siegrist ben entrada la segona meitat han servit per tombar Aragó i sumar els 10 punts que Arantxa Alonso s'havia fixat. Ara hauran de superar a les difícils seleccions de Galícia, València i Madrid. Durant tot el cap de setmana s'està disputant la 2a Fase del Campionat Nacional de Seleccions Autonòmiques a la Colònia Güell. Catalunya Sub 16 i Sub 18 es juga estar a la final contra els combinats de Balears i Aragó. De moment, la primera jornada de divendres es va saldar amb victòria, la qual cosa deixa gairebé decidida la classificació, sobre tot per la selecció Sub 16.
Sub 16: Catalunya 1 - Balears 2 Sub18: Catalunya 3 - Balears 0 (més detalls dels partits aquí) A més, al vespre va tenir lloc el col·loqui organitzat per la FCF a Sant Boi de Llobregat. Segons informen des del Web Oficial de la Federació, l'acte va servir per exposar els mètodes de formació de la FCF i la RFEF i motivar a ambdues federacions, catalana i espanyola -representada pel seleccionador Ignacio Quereda- a seguir treballant amb les jugadores, entenent que el "futur del futbol és femení". L'objectiu passa per augmentar les llicències en els propers cursos. Birgit Prinz és la jugadora alemana més destacada i dimecres cumplirà a Duisburg el seu partit número 200 com a internacional. Als seus 32 anys assegura que encara li queden reptes per cumplir i fa balanç de la seva carrera.
Des del seu debut al juliol de 1994 ha jugat 199 partits amb la Selecció Alemana. Dimecres arribarà a la xifra rècord dels 200 davant Corea del Nord. En una entrevista d'un portal de notícies de futbol femení d'Alemanya, la davantera de 32 anys i tres vegades millor jugadora del món repassa la seva exitosa carrera alhora que parla dels objectius que encara li queden per endavant. Periodista: Dimecres cumplirà 200 internacionalitats a Duisburg. Què significa aquesta xifra per a vostè? Birgit Prinz: Ningú ha arribat a 200 partis. Evidentment que és quelcom especial, que jo estigui apunt d'assolir-los. Però personalment no té un significat excessiu, tot i que, clar, és una xifra molt important. Llarg viatge en la seva estrena P: Recorda el seu debut amb la Selecció? BP: És clar. Va ser al Canadà, després d'un llarg viatge i jo era molt jove aleshores. Vaig tenir la sort que Gero Bisanz em va canviar aviat i vaig poder tenir minuts. P: D'entre tots els partits al llarg d'aquests 199 compromissos, n'hi ha cap que tingui per tu un significat especial? BP: El debut és sempre un dels records més especial i costa que altres partits el superin. Però hi ha hagut altres partits i moments destacats. Una final d'un Mundial no es juga cada dia. Són els partits més importants que queden en la memòria. "Només miro l'aquí i l'ara" P: De ben segur que jugar el Mundial al teu propi país en 2011 serà màgic. Segur que, per vostè, és una de les grans fites, oi? BP: He trobat el bon camí, centrant-me només en l'aquí i ara. Intento no pensar en què passarà en un any. Està clar que el meu objectiu és arribar a aquest Mundial 2011 i poder-lo jugar, però abans em tocarà esforçar-me molt i seguir millorant i treballant. No hi ha cap garantia de res a la vida. P: Aquest torneig podria suposar un bon punt i final de la seva carrera. O potser se'l fixa més endavant, a les Olimpíades de Londres 2012? BP: Tinc més o menys clar que el 2011, amb el Mundial, podria ser el meu final com a internacional. Ara mateix no m'imagino jugant més enllà d'aquesta data. Però tampoc m'imaginava amb 20 anys que a dia d'avui encara estaria jugant. Font: FFNews.de |
ActualitatTot el què sigui noticiable -al meu criteri, clar-, anirà recollint-se en aquest espai, amb la voluntat d'aportar el puntet de dia a dia que sempre cal per poder, després, formar-se una opinió sobre el nostre entorn. Arxiu
September 2010
Categories
All
|