- Varietat d'estils de joc: "Des d'un estil pacient i pausat (Brasil, Canadà, Anglaterra, Estats Units, Alemanya, Corea del Nord, Nigèria, Mèxic o Colòmbia), a un desplegament d'alta velocitat que mantingués els rivals en constant alerta (França, Japó i Austràlia"
- Organització dels equips: "La diferència entre guanyar i perdre, gràcies a una formació equilibrada dels equips, va recaure únicament en la qualitat individual de les jugadores"
- Predomini del 4-2-3-1: "Resulta notable que en els últims quatre anys, el sistema 4-2-3-1 s'hagi imposat tant en el futbol masculí com en el femení. França, Alemanya, Anglaterra i Noruega van fer servir aquest sistema durant el torneig"
- Estratègia: "A mesura que es redueix la distància entre els millors equips i la resta del món, les decisions dels tècnics han passat a ser decisives per aconseguir bons resultats"
- Porteres: "Es va observar que algunes porteres tenien dificultats en les pilotes aèries, blocar rematades, així com resoldre les situacions d'un contra un. El seu cos no es trobava en la posició bàsica d'alerta en el moment de la rematada: encara s'estaven desplaçant o els faltava equilibri en el moment del xut […]. Resulta fonamental que les federacions inverteixin en experimentats preparadors de porteres per començar a treballar a les categories inferiors"
- Lesions: "El 80% de les lesions van venir per contacte físic i poc més de la meitat es van produir per infraccions, la qual cosa implica un increment considerable en comparació a tornejos previs. Tot i així, les àrbitres només van sancionar aquestes infraccions en el 47% dels casos. La meitat de les lesions no va causar absència en el joc i el 86% es van produir sense ocasionar pèrdua de temps"
A més, cada selecció té unes pàgines específiques d'anàlisi de la seva participació al campionat.