De vegades el Youtube deixa imatges d'allò més curioses. Avui he trobat una situació que, en el millor dels casos, m'atreviria a qualificar de surrealista. Partit entre Korea i La Xina. Últims minuts de partit, i les locals perden per 2 a 3. Pel què entenc del vídeo -que no de l'idioma- és una acció on una defensa xinesa destorba a una adversària coreana en la seva execució d'un còrner, provocant una errada que evita que el seu equip, la selecció de La Xina, pateixi en la defensa d'aquella darrera acció d'atac de les rivals. L'àrbitre no té massa clar què fer i amonesta amb groga a la jugadora que interfereix en la sacada del còrner, dóna servei de porteria i finalitza el partit. Jugada embolicada, molt embolicada. No voldria incentivar aquestes accions en un partit de futbol, però m'ha semblat adequat compartir-ho i plantejar un dilema: això és ser llest o antiesportiu? Sigui com sigui, una acaba reflexionant sobre com de lluny acaba arribant el grau de competitivitat en certes situacions... En fi.
 
 
Sovint hem sentit, d'Iker Casillas, que l'anomenen "El Santo". Per les seves enormes aturades, impossibles, salvadores, màgiques, acrobàtiques, senzilles, necessàries. M'ha fet gràcia entrar al web de la Real Federación Española de Fútbol i trobar-me de cara amb aquesta fotografia. Suposo que més "santo" no es pot ser.

100 partits: sí senyor. Tros de porter. I que duri!
Picture
Font: RFEF.es
 
 
Tot i que només té 24 anys, la Marta Cubí té una gran experiència dins el món del futbol. Va començar de ben petita amb una pilota als peus a l'Ateneu Igualadí, als dotze anys es va federar, als catorze ja entrenava i va ser una de les fundadores del Club de Futbol Igualada femení. Després de sis anys vestint els colors de l’Espanyol, club amb el qual va aconseguir una Lliga (2005-06) i un 'pitxixi' (l'any abans), la Marta ha fitxat aquest estiu per l'etern rival, el Barça, on afronta amb il·lusions renovades una temporada plena de reptes. Aquest reportatge repassa la seva curta però intensa biografia esportiva.

Font: exittv.blogspot.com/ ; globalproduction.tv ; anoiadiari.cat

 
 
Com estava previst, a mitjans d'aquest mes d'octubre de 2009 ha arribat a les llibreries el tercer títol de la colecció "Sara y las Goleadoras". El 3r llibre és "Goleadoras en la liga", que segueix a "Creando equipo" i "Las chicas somos guerreras".

Aquí deixem la sinopsi d'aquesta esperada tercera part:

Comença la lliga i aquesta vegada també amb la participació de les noies! Sara i les amigues ja s'han inscrit, però, encara queden moltes coses a resoldre. Ni tan sols tenen samarretes per competir! Davant totes aquestes dificultats arriben les discussions i els abandonaments, però també surgeixen amistats autèntiques i aliats desinteressats. O no tant?

S'ha conegut també que el primer llibre sortirà traduït al portuguès, també, la qual cosa és un èxit i consolida la Sara-manía més enllà de les fronteres espanyoles!

Recorda que tens més informació a:
- Lloc web de l'autora Laura Gallego
- Web del projecte de sèrie televisiva de BlackMaria
 
 
Li agrada el sacrifici i no és capaç de trobar aspectes negatius a la seva dedicació al futbol. Amb una experiència molt dilatada en el món del futbol femení, María Ruiz ‘Mery’ va jugar durant cinc anys a la potent USL W-League americana. Aquesta temporada vesteix la samarreta blanc-i-blava amb el RCD Espanyol, un equip amb el qual espera aconseguir títols.

Nascuda a Madrid, ‘Mery’ va marxar al Marroc amb sis anys on va viure les primeres experiències futbolístiques en una societat masclista. Un cop va tornar a Madrid i acabat l’institut, va marxar als Estats Units  on va cursar els estudis de terapeuta esportiva mentre jugava en una de les millors lligues femenines del món, la USL W-League. FC Indiana i Buffalo Flash són els equips on la davantera va jugar convertint-se en una de les màximes golejadores.

Font: Barcelona TV Notícies
 
 
Queda poc menys d'una setmana per a que dongui inici l'Eurocopa femenina a Finlàndia. 12 països, 3 grups i 18 dies de partits d'alt nivell que Eurosport oferirà en directe. Les semifinals es jugaran el 6 i 7 de setembre, mentre que la gran final serà el dijous dia 10.

Al web de la UEFA es podran anar consultant els resultats i resums dels partits. Es premiarà a la millor jugadora del partit: http://www1.es.uefa.com/competitions/woco/potm/index.html.

Per a qui vulgui saber més i revisar la història dels anteriors tornejos europeus disputats, pot trobar-ho a http://es.uefa.com/competitions/woco/finals/newsid=761755.html.

Font: es.uefa.com
Anunci promocional del Mundial 2003 disputat als EEUU i que rememora la final del 1999 entre Estats Units i La Xina.
 
Poema al Futbol 08/10/2009
 
Nunca Jamás

Cómo vas a saber lo que es el
amor si nunca te hiciste hincha de un club.
Cómo vas a saber lo que es el
dolor si jamás un zaguero te
azotó la tibia y el peroné.
Cómo vas a saber lo que es el
placer si nunca ganaste un
clásico barrial.

Cómo vas a saber lo que es
llorar si jamás perdiste un clásico
sobre la hora con un penal dudoso.

Cómo vas a saber lo que es el
cariño si nunca acariciaste la
redonda de chanfle entrándole
con el réves del pie en el
cachete para dejarla jadeando bajo la red.
Cómo vas a saber lo que es la
solidaridad si jámas saliste a dar la
cara por un compañero golpeado sin
fe desde atrás.

Cómo vas a saber lo que es la
poesía si nunca tiraste una gambeta.

Cómo vas a saber lo que es la
humillación si jamás te hicieron un caño.

Cómo vas a saber lo que es la
amistad si nunca devolviste una pared.
Cómo vas a saber lo que es un
orgasmo si jamás diste una
vuelta olímpica de visitante.

Cómo vas a saber lo que es el
pánico si nunca te sorprendieron
mal parado en un contragolpe.

Cómo vas a saber lo que es
morir un poco si jámas fuiste a
buscar la pelota adentro del arco.

Cómo vas a saber lo que es la
izquierda si nunca jugaste en equipo.
Cómo vas a saber lo que es la
xenofobia si en ninguna cancha
te gritaron "negro de mierda".

Cómo vas a saber lo que es la
soledad si jamás te paraste bajo
los tres palos a doce pasos de
un fusilero dispuesto a acabar
con tus esperanzas.

Cómo vas a saber lo que es el
barro si nunca te tiraste a los
pies de nadie para mandar la
pelota sobre un lateral.

Cómo vas a saber lo que es el
egoísmo si nunca hiciste una de
más cuando tenías que darsela
al nueve que estaba mejor ubicado.

Cómo vas a saber lo que es el
arte si nunca inventaste una rabona.

Cómo vas a saber lo que es la
música si jamás cantaste
haciendo equilibrio sobre un
paravalancha.

Cómo vas a saber lo que es el
suburbio si nunca te paraste de wing.
Cómo vas a saber lo que es la
clandestinidad si nunca te tiraron
un pelotazo para que te
aguantes vos sólo a toda la defensa rival.
Cómo vas a saber lo que es la
injusticia si nunca te sacó tarjeta
roja un referee localista.

Cómo vas a saber lo que es el
insomnio si jamás te fuiste al descenso.

Cómo vas a saber lo que es el
odio si nunca hiciste un gol en contra.

Cómo vas a saber lo que es la vida,
si nunca, jamás, jugaste al fútbol.

Walter Saavedra
 
 
El césped. Desde la tribuna es un tapete verde. Liso, regular, aterciopelado, estimulante. Desde la tribuna quizá crean que, con semejante alfombra, es imposible errar un gol y mucho menos errar un pase. Los jugadores corren como sobre patines o como figuras de ballet. Quien es derrumbado cae seguramente sobre un colchón de plumas, y si se toma, doliéndose, un tobillo, es porque el gesto forma parte de una pantomima mayor. Además, cobran mucho dinero simplemente por divertirse, por abrazarse y treparse unos sobre otros cuando el que queda bajo ese sudoroso conglomerado hizo el gol decisivo. O no decisivo, es lo mismo. Lo bueno es treparse unos sobre otros mientras los rivales regresan a sus puestos, taciturnos, amargos, cabizbajos, cada uno con su barata soledad a cuestas. Desde la tribuna es tan disfrutable el racimo humano de los vencedores como el drama particular de cada vencido. Por supuesto, ciertos avispados espectadores...

[ El césped, Mario Benedetti. Dentro de Despistes y Franquezas ] http://www.poesia-inter.net/mb96b066.htm
 
 

Juguen en front dels seus fans. La Selecció Xinesa femenina busca revertir la seva sort després d'una davallada dramàtica en el rànquing dels últims anys. La seva nova entrenadora sueca ha rejuvenit el bloc i està centrant el pes de l'equip en la davantera de 24 anys, Han Duan, una de les més veteranes de la selecció.
Alhora, a Anglaterra, un centre de tecnificació de jugadores a Loughborough, creat fa 7 anys, va generant una nova tongada de joves talents.

(Reportatge del 14 de novembre de 2007)

 
 

Fa unes setmanes vaig llegir una notícia que parlava d'una col·lecció de llibres i DVD sobre futbol femení. Es titula "Sara y las Goleadoras", i és la història d'un grup de noies d'entre 12 i 13 anys que volen jugar a futbol. Com a noies, es troben amb certes dificultats que, mica en mica, aniran resolent.

Tot plegat em va resultar interessant. Vaig investigar, i vaig confirmar que la col·leció de llibres ja estava publicant-se, però no així la sèrie de televisió en DVD. Només es va produir un curtmetratge, i d'això ja en fa uns quants anys, des de 2003. El projecte continua sobre la taula però BlackMaria Studio, la productora que en té els drets, no aconsegueix el suport i inversió necessàries per produir els 26 capítols d'animació de què constaria.

Sé que no és fàcil, però des d'aquest blog, llanço el guant per qui el vulgui recollir. Tant de bo, entre tots, poguem fer possible aquest projecte que, personalment, trobo excel·lent. Us deixo a tastar una petita peça, de 7 minuts de durada, i que ha estat sel·leccionada en diversos festivals de curtmetrages, rebent una crítica molt favorable.

Més informació la trobareu a:
http://www.goleadoras.com/, als PDF adjunts, i a http://www.blackmaria.es/.


El futbol és també cosa de noies... que és precissament el que pensa Sara, la protagonista d'aquesta col·lecció, que promet aventures i diversió, a través de situacions del dia a dia dels nois i noies actuals. Sara és una fanàtica del futbol i, quan no l'admeten en l'equip de l'escola per ser noia, s'organitza amb algunes amigues per formar un equip i federar-se.

"Sara y las Goleadoras" no només tracta el tema esportiu, amb tot allò que implica (joc net, rivalitat, esportivitat), sinó també aspectes quotidians de la vida dels pre-adolescents a una escola, especialment pel què fa a les relacions humanes: amistat, primers amors i primeres gelosies, preocupacions i problemes típics de l'edat... que elles tractaran de resoldre com millor saben: totes unides i fent exhibició d'un optimisme inexpugnable.


Ja es poden trobar a les principals llibreries els dos primers llibres de la col·lecció de sis llibres escrits per l'autora Laura Gallego, i editats per Destino (Grup Ed. Planeta). Les dates de publicació són les seguents:

Llibre 1: CREANDO EQUIPO - ja publicat
Llibre 2: LAS CHICAS SOMOS GUERRERAS - ja publicat
Llibre 3: GOLEADORAS EN LA LIGA - setembre 2009
Els altres llibres sortiran entre finals de 2009 i 2010.

Sobre la col·lecció dei la sèrie, podreu llegir més coses i enterar-vos de les novetats de l'autora en aquestes adreces: http://www.lauragallego.com/proyectos.htm i http://www.idhun.net/categorias/6/sara-y-las-goleadoras.
Descarrega't la Sinopsi del Projecte d'Animació de BlackMaria Studio:
Sinopsis Sara.pdf
File Size: 723 kb
File Type: pdf
Download File

I un avançament del primer capítol del llibre "Fem equip!".
Capítol 1 de 'Sara y las Goleadoras'.pdf
File Size: 100 kb
File Type: pdf
Download File

Responent a preguntes de lectors i seguidors de la col·lecció "Sara y las Goleadoras", l'autora fa un resum de les curiositats més interessants entorn al seu projecte. Aquí el tens:
  • Esta historia empezó siendo un proyecto para una serie de animación. Propuse la idea a Black Maria Studios hace ya varios años (en el 2002 si no recuerdo mal), y como les gustó, desarrollé toda la historia para una primera temporada de 26 episodios. Hice un dossier completo con descripciones de personajes, resúmenes de capítulos y hasta el guión de los primeros episodios. Y con todo eso, en Black Maria comenzaron a mover el proyecto... con el tiempo realizaron un trailer y más tarde, un corto que actualmente puede verse en Youtube. Pero entretanto surgió la posibilidad de escribir los libros, y, siete años después de haber propuesto el proyecto a Black María, he vuelto a él para novelizar esta historia. La serie de dibujos aún está por hacer, pero todo se andará .
  • Sara y las Goleadoras consta de seis libros que saldrán a lo largo de los años 2009 y 2010.
  • Este primer libro abarca la historia relatada en los tres primeros capítulos de la serie de animación.
  • Si queréis que os diga la verdad, no soy muy aficionada al fútbol, aunque en mis tiempos mozos sí lo fui . Actualmente encuentro que hay mucha saturación futbolística y, además, llegó un momento en que me costaba seguir a un equipo que cambiaba tanto de una temporada para otra. Hace unos años tanto los jugadores como los entrenadores de primera división permanecían mucho tiempo en sus respectivos equipos, pero llegó un momento en que me di cuenta de que no valía la pena encariñarme demasiado con los jugadores de mi equipo favorito... porque la temporada siguiente podrían estar jugando en un equipo rival. Así que a la larga me cansé de seguir los resultados futbolísticos y desconecté casi del todo.
  • La verdad es que no pretendía hacer una historia reivindicativa con estos libros; simplemente me pareció que el conflicto de partida podría ser interesante. Sin embargo, a medida que he ido trabajando en esta serie me he dado cuenta de hasta qué punto está marginado el fútbol femenino en este país. Si no os lo creéis, pensad, por un momento, cuántas veces habéis visto en la tele un partido de la liga femenina de primera división. Sí, exacto, he dicho "liga femenina de primera división". Porque, igual que existe "la liga" que todos conocemos, y los equipos masculinos que participan en ella, también hay una categoría igual, pero de mujeres. ¿Cuántos de vosotros estabais enterados de esto?
  • Mis personajes favoritos, además de Sara, son Sam y Vicky, por este orden.
  • Nunca he jugado a fútbol y por tanto la historia que cuento en este libro no es autobiográfica. Sin embargo, sí jugaba a voleibol en el colegio, y recuerdo que tuvimos problemas para formar un equipo porque no éramos suficiente gente. También, como Sara y sus amigas, intentamos federarnos para jugar contra otros colegios, aunque no llegamos a conseguirlo. En cierta ocasión mi amiga Nuria y yo hicimos carteles y los pusimos por todo el colegio. Además, también sucedió que la gente con la que solíamos entrenar eran casi todos chicos. Llegó un momento en que ellos se montaron su propio equipo y, como era masculino, y nosotras éramos sólo tres chicas, nos quedamos fuera. Pero en la universidad sí jugué una temporada en un equipo; quedamos las segundas de la liga entre facultades.
  • A pesar de esto, ni Sara está inspirada en mí ni ninguno de los personajes está basado en alguien real: son todos inventados.
  • La historia de Creando equipo continúa en Las chicas somos guerreras, el segundo título de la serie.