Confio en què el vídeo mostri prou fidelment què i com van viure durant aquells dies a Mumbai. Des de l'impacte de la ciutat: primers dies de brutícia, sorolls, olors, moltíssims cotxes, moltíssima gent, moltíssima contaminació, moltíssim de tot, fins al punt d'estressar; darrers dies de colors, ambient, mirades, coses a fer, preguntes a fer, fins al punt d'enamorar-te...
Els entrenaments amb les noies: començar des de zero, resumir el "tot" del futbol a allò més bàsic, il·lusionar a unes nenes alegres, agraïdes, entregades...
No pot faltar l'espai de les cel·lebracions: ens donaven les gràcies sense adonar-se que els protagonistes no érem nosaltres sinó ells, elles, l'escola, el projecte. Van ballar, cantar, ens van pintar, ens van rebre amb música, aplaudiments, passadissos, i cordialitat, molta generositat, el seu res entregat pel teu tot.
I per últim, la cloenda, amb els seus partits de colors del Barça, Estartit, Espanyol o Atlético de Madrid, davant l'atenta mirada de tota l'escola, i alguna que altra llàgrima que ens fa desitjar que aviat arribi aquest "demà" on toqui tornar i reviure tot plegat.