A la primera semifinal de la Copa Catalunya, un Espanyol vertical i previsible ha derrotat per 2 a 3 un Estartit poruc i tímid que ha vist com perdia una ocasió gairebé única de plantar-se a la final i donar la sorpresa davant el campió.
Des del primer minut, les locals han cedit la pilota i el pes del partit a l'Espanyol. Les d'Óscar Aja han assumit el rol de protagonistes i han fet circular la pilota amb paciència, avançant metres i fent recular l'Estartit. Les de Rafael Gil esperaven a les periques a camp propi, deixant com a única referència en atac a Maribel per una possible contra. Conscients d'això, les blanc-i-blaves han carregat amb tot, fent pujar a tota l'artilleria ofensiva.
El 4-4-2 plantejat per l'entrenador es convertia gairebé amb un 4-2-4 que obligava a les extrems gironines a ajudar a la defensa i dibuixar una teranyina de sis defensores. L'Estartit renunciava a l'atac i perdia la seva inicial superioritat al mig del camp (sortien amb tres jugadores a l'eix: un pivot defensiu i un doble pivot en atac), més pendents de tallar les escomeses visitants que de crear joc.
Sense pilota, l'Estartit ha patit. Sobretot, físicament. L'Espanyol, molt còmode, es limitava a buscar un joc directe i llarg, i de seguida ha vist que en podia treure profit. Un mal càlcul defensiu de Vane, precipitada, deixava a Mery sola a la frontal, per donar-li una excel·lent assistència a Sara, que engalta un xut creuat que Alba no pot aturar. Era el 0 a 1, que engrescava les periques i deixava tocat l'Estartit.
Al 24', Joa avisava errant un u contra u davant la portera local, després que la defensa s'empassés, novament, una passada en llarg. Poc després, però, Mery no perdonava i aconseguia el 0 a 2 rematant a plaer una centrada des de l'esquerra. Una i altra vegada buscava el conjunt perico la opció vertical, i no encertava a aturar-la el conjunt de la Costa Brava. A partir d'aquí, uns minuts de desconcert per ambdós equips. L'Espanyol es posava de cara un partit sense exprimir la màquina. Més aviat semblava que fós l'Estartit qui no el volgués guanyar.
Mica en mica, però, les gironines s'han tret els complexos d'inferioritat i han entès que podien fer mal a l'Espanyol aprofitant la seva major presència a la zona mitja i tocant. Les bandes s'han exigit menys en tasques defensives i han acompanyat Maribel i Gore, que han començat a trenar jugades que amenaçaven perill. En una d'aquestes, Maribel engalta un xut inesperat per Mariajo, que veu com l'obús es cola per l'escaire. Així, l'Estartit retallava distàncies al 40 i s'animava poc abans del descans, conscient que potser aquesta vegada, sí podien amb el totpoderós campió.
A la represa era evident que l'actitud de l'Estartit havia canviat: ara sí creien en la victòria i tutejaven l'Espanyol. Amb més presència en atac, amb l'entrada al camp de Laura Carriba i avançant la posició d'Aida, han sortit a buscar l'empat. I aquest no s'ha fet esperar: als segons de l'inici de la segona, Gore feia el 2 a 2 en una bona jugada individual dins l'àrea que culminava amb una definició ajustada al pal.
Eren els millors moments de l'Estartit. Fruit de l'empenta i moral de l'igualada, al 66' Maribel gaudia d'una ocasió claríssima a la contra que hagués pogut canviar el signe del partit, però la mexicana triava malament i ho intentava amb una vaselina que marxava molt desviada. I fins aquí la benzina per a la parella d'atac local, que acusava l'esforç físic de la primera part sense pilota i els 10 dies menys de pretemporada respecte a les periques.
Al 77', la tenia l'Espanyol, amb una doble ocasió que no encerten a definir ni Joana, al travesser, ni Mery, alta. Però un minut després, Ane, tot caràcter, s'inventava una jugada personal que posava el 2 a 3 al marcador. Encara hagués pogut ampliar la seva renda l'Espanyol amb dues accions de Joana, molt activa però poc encertada de cara a gol, al 84' i 85' respectivament, però el resultat ja no es mouria.
Així, segellava l'Espanyol el seu passi a la final, amb un partit amb més problemes dels previstos davant un Estartit que, d'haver-se trobat millor físicament i no haver cedit els primers 30 minuts de partit, hagués pogut dir alguna cosa més. Però la por a guanyar de les gironines ha permès l'Espanyol tornar a demostrar perquè és el campió i perquè segueix sent, una temporada més, el màxim favorit per guanyar la competició.
L'altra semifinal
L'altre finalista s'havia de decidir entre el FC Barcelona i el CF Les Preses, que han jugat immediatament després del partit entre Estartit i Espanyol. Les blaugranes no han tingut masses problemes per superar al conjunt de Nacional, i amb un 6 a 0 inqüestionable es planten a la final de diumenge.
Des del primer minut, les locals han cedit la pilota i el pes del partit a l'Espanyol. Les d'Óscar Aja han assumit el rol de protagonistes i han fet circular la pilota amb paciència, avançant metres i fent recular l'Estartit. Les de Rafael Gil esperaven a les periques a camp propi, deixant com a única referència en atac a Maribel per una possible contra. Conscients d'això, les blanc-i-blaves han carregat amb tot, fent pujar a tota l'artilleria ofensiva.
El 4-4-2 plantejat per l'entrenador es convertia gairebé amb un 4-2-4 que obligava a les extrems gironines a ajudar a la defensa i dibuixar una teranyina de sis defensores. L'Estartit renunciava a l'atac i perdia la seva inicial superioritat al mig del camp (sortien amb tres jugadores a l'eix: un pivot defensiu i un doble pivot en atac), més pendents de tallar les escomeses visitants que de crear joc.
Sense pilota, l'Estartit ha patit. Sobretot, físicament. L'Espanyol, molt còmode, es limitava a buscar un joc directe i llarg, i de seguida ha vist que en podia treure profit. Un mal càlcul defensiu de Vane, precipitada, deixava a Mery sola a la frontal, per donar-li una excel·lent assistència a Sara, que engalta un xut creuat que Alba no pot aturar. Era el 0 a 1, que engrescava les periques i deixava tocat l'Estartit.
Al 24', Joa avisava errant un u contra u davant la portera local, després que la defensa s'empassés, novament, una passada en llarg. Poc després, però, Mery no perdonava i aconseguia el 0 a 2 rematant a plaer una centrada des de l'esquerra. Una i altra vegada buscava el conjunt perico la opció vertical, i no encertava a aturar-la el conjunt de la Costa Brava. A partir d'aquí, uns minuts de desconcert per ambdós equips. L'Espanyol es posava de cara un partit sense exprimir la màquina. Més aviat semblava que fós l'Estartit qui no el volgués guanyar.
Mica en mica, però, les gironines s'han tret els complexos d'inferioritat i han entès que podien fer mal a l'Espanyol aprofitant la seva major presència a la zona mitja i tocant. Les bandes s'han exigit menys en tasques defensives i han acompanyat Maribel i Gore, que han començat a trenar jugades que amenaçaven perill. En una d'aquestes, Maribel engalta un xut inesperat per Mariajo, que veu com l'obús es cola per l'escaire. Així, l'Estartit retallava distàncies al 40 i s'animava poc abans del descans, conscient que potser aquesta vegada, sí podien amb el totpoderós campió.
A la represa era evident que l'actitud de l'Estartit havia canviat: ara sí creien en la victòria i tutejaven l'Espanyol. Amb més presència en atac, amb l'entrada al camp de Laura Carriba i avançant la posició d'Aida, han sortit a buscar l'empat. I aquest no s'ha fet esperar: als segons de l'inici de la segona, Gore feia el 2 a 2 en una bona jugada individual dins l'àrea que culminava amb una definició ajustada al pal.
Eren els millors moments de l'Estartit. Fruit de l'empenta i moral de l'igualada, al 66' Maribel gaudia d'una ocasió claríssima a la contra que hagués pogut canviar el signe del partit, però la mexicana triava malament i ho intentava amb una vaselina que marxava molt desviada. I fins aquí la benzina per a la parella d'atac local, que acusava l'esforç físic de la primera part sense pilota i els 10 dies menys de pretemporada respecte a les periques.
Al 77', la tenia l'Espanyol, amb una doble ocasió que no encerten a definir ni Joana, al travesser, ni Mery, alta. Però un minut després, Ane, tot caràcter, s'inventava una jugada personal que posava el 2 a 3 al marcador. Encara hagués pogut ampliar la seva renda l'Espanyol amb dues accions de Joana, molt activa però poc encertada de cara a gol, al 84' i 85' respectivament, però el resultat ja no es mouria.
Així, segellava l'Espanyol el seu passi a la final, amb un partit amb més problemes dels previstos davant un Estartit que, d'haver-se trobat millor físicament i no haver cedit els primers 30 minuts de partit, hagués pogut dir alguna cosa més. Però la por a guanyar de les gironines ha permès l'Espanyol tornar a demostrar perquè és el campió i perquè segueix sent, una temporada més, el màxim favorit per guanyar la competició.
L'altra semifinal
L'altre finalista s'havia de decidir entre el FC Barcelona i el CF Les Preses, que han jugat immediatament després del partit entre Estartit i Espanyol. Les blaugranes no han tingut masses problemes per superar al conjunt de Nacional, i amb un 6 a 0 inqüestionable es planten a la final de diumenge.