Fotografies extretes de l'àlbum públic de la FCF.cat
Ja diuen que guanyar és addictiu i això sembla haver-li passat al FC Barcelona, que si l'any passat es proclamava campió de forma sorprenent, enguany ha revalidat el títol de campió de la Copa Catalunya, després d'eliminar Espanyol a semifinals i Estartit a la final, en un cap de setmana marcat pel conservadurisme, la fatiga i un ambient força juvenil a les graderies.
La final
El Barça afrontava la final com a favorit, un cartell del qual encara no havia pogut presumir mai en una cita com la Copa Catalunya. I les de Xavi Llorens ho van saber aprofitar, tot i que van haver d'esperar a la segona meitat per materialitzar la seva teòrica superioritat en ocasions i gols.
I és que durant tot el cap de setmana ha semblat que els equips volien no encaixar abans d'obrir els marcadors. Els primers 45' han passat amb molt de joc de contenció, i lluita al mig del camp. Gairebé cap ocasió clara, tret d'un xut de Carol al minut de joc que salvava Esther amb una parada espectacular i acrobàtica. La portera de l'Estartit va acabar sent la millor de les seves.
Amb tot, s'arribava al descans i es mantenia l'empat a 0. A mesura que avançaven els minuts a la represa, ambdós conjunts han anat estirant les línies fins a oferir un partit un pèl més obert. Amb més espais i més cansament, arribarien les ocasions. La primera, a més, ha anat dins. Vicky troba un passadís fins a la frontal i engalta un obús imparable, que s'enverina fins a perforar la xarxa. Era l'1 a 0, i l'Estartit no tenia més remei que obrir encara més el partit per aixecar el marcador.
I amb aquest escenari, les de Llorens s'han trobat cada vegada més còmodes sobre el camp, triangulant i marejant a les gironines que veien com les seves forces anaven minvant sense possessió. Tot i així, a les botes de Sara hagués pogut estar l'empat, però la seva vaselina sortiria massa desviada sobre la porteria de Ràfols.
El Barça seguia avisant per bandes i oferint molta mobilitat en els metres finals, però sempre Sullastres, la portera, reaccionava impedint el gol blaugrana. L'Estartit també volia i insistia, però li faltava energia per rematar la feina. I per complicar encara més les coses, dues grogues consecutives de la migcampista Gio deixarien a les de Rafel Gil amb una jugadora menys. La remuntada es posava encara més coll amunt.
I, conscients d'això, les futbolistes del Barça han deixat madurar el partit fins a aprofitar la desesperació i esgotament visitants. Diverses ocasions al tram final de partit han servit per ampliar el resultat i fer sang de l'Estartit, a través dels gols de Lilo, afusellant des de l'àrea petita, i Elba, recollint un refús de la portera, fins a deixar el definitiu 3 a 0 al marcador.
En conjunt, però, una final poc vistosa, especialment al primer temps, però amb un vencedor clar, el FC Barcelona, millor en el global de la Copa per sobre d'Estartit i Espanyol, i amb una idea de joc molt clara: seguretat en defensa, joc posicional i qualitat -i a estones anarquia- als metres finals. Arguments suficients per superar a un Estartit que ha trobat a faltar a una Maribel que sempre mossega a dalt, i que encara ha de suplir les sensibles baixes en zona defensiva de Saioa i Noelia. Entre les notícies positives, l'explosió de talent de la portera i el joc descarat i intens de les dues franceses fitxades aquesta temporada.
Les Semis
Poca història en els dos partits de dissabte. A les 10.00 hores, Barça i Espanyol jugaven la que molts anomenaven final anticipada. A l'hora de la veritat, però, el futbol d'unes i altres no ho ha suggerit així. Joc excessivament vertical a estones, circulació lenta de la pilota, cap ocasió de mèrit...
L'electrònic del Mpal. Les Planes reflectien millor que res el què s'estava veient: 0 a 0 i tot a resoldre's a la tanda dels penalts. Un error inicial de la perica Kenty donava avantatge ràpid al Barça, que hauria, però, d'esperar al darrer penal per segellar la seva classificació, després que en el quart penalt també fallés. Al cinquè, i amb opcions d'empatar la sèrie, l'espanyolista Willy regala el penalt xutant centrat i tou, perquè Ràfols bloqui amb una senzilla estirada per donar el triomf a les blaugranes.
I pel què fa al torn de les 12.00 hores, l'Estartit ha passat per sobre d'un Levante Las Planas a qui els nervis inicials van condemnar a patir més del compte. Només començar, el primer ensurt per les amfitriones, amb un gol que anul·len a Sara per fora de joc. Això va acabar d'espantar a les de Sant Joan Despí, i les va ofegar al seu propi camp, sense marge de reacció. L'Estartit ho aprofitaria per avançar-se en el marcador, i ampliar distàncies, per mediació de la nova incorporació, la internacional francesa Inés Dahou, que amb 2 gols deixava f el partit per a les seves.
El segon temps ha millorat la cara d'un Levante que ha demostrat bones maneres de cara a la seva campanya a Nacional, però que veia tot perdut amb el tercer de Gore, a falta de mitja hora. Tindrien ocasions les locals per maquillar l'avantatge, però al llarg dels 90' pesaria massa l'esforç físic i el major rodatge d'unes i altres.patir més del compte. Només començar, el primer ensurt per les amfitriones, amb un gol que anul·len a Sara per fora de joc. Això va acabar d'espantar a les de Sant Joan Despí, i les va ofegar al seu propi camp, sense marge de reacció. L'Estartit ho aprofitaria per avançar-se en el marcador, i ampliar distàncies, per mediació de la nova incorporació, la internacional francesa Inés Dahou, que amb 2 gols deixava f el partit per a les seves.
El segon temps ha millorat la cara d'un Levante que ha demostrat bones maneres de cara a la seva campanya a Nacional, però que veia tot perdut amb el tercer de Gore, a falta de mitja hora. Tindrien ocasions les locals per maquillar l'avantatge, però al llarg dels 90' pesaria massa l'esforç físic i el major rodatge d'unes i altres.
La final
El Barça afrontava la final com a favorit, un cartell del qual encara no havia pogut presumir mai en una cita com la Copa Catalunya. I les de Xavi Llorens ho van saber aprofitar, tot i que van haver d'esperar a la segona meitat per materialitzar la seva teòrica superioritat en ocasions i gols.
I és que durant tot el cap de setmana ha semblat que els equips volien no encaixar abans d'obrir els marcadors. Els primers 45' han passat amb molt de joc de contenció, i lluita al mig del camp. Gairebé cap ocasió clara, tret d'un xut de Carol al minut de joc que salvava Esther amb una parada espectacular i acrobàtica. La portera de l'Estartit va acabar sent la millor de les seves.
Amb tot, s'arribava al descans i es mantenia l'empat a 0. A mesura que avançaven els minuts a la represa, ambdós conjunts han anat estirant les línies fins a oferir un partit un pèl més obert. Amb més espais i més cansament, arribarien les ocasions. La primera, a més, ha anat dins. Vicky troba un passadís fins a la frontal i engalta un obús imparable, que s'enverina fins a perforar la xarxa. Era l'1 a 0, i l'Estartit no tenia més remei que obrir encara més el partit per aixecar el marcador.
I amb aquest escenari, les de Llorens s'han trobat cada vegada més còmodes sobre el camp, triangulant i marejant a les gironines que veien com les seves forces anaven minvant sense possessió. Tot i així, a les botes de Sara hagués pogut estar l'empat, però la seva vaselina sortiria massa desviada sobre la porteria de Ràfols.
El Barça seguia avisant per bandes i oferint molta mobilitat en els metres finals, però sempre Sullastres, la portera, reaccionava impedint el gol blaugrana. L'Estartit també volia i insistia, però li faltava energia per rematar la feina. I per complicar encara més les coses, dues grogues consecutives de la migcampista Gio deixarien a les de Rafel Gil amb una jugadora menys. La remuntada es posava encara més coll amunt.
I, conscients d'això, les futbolistes del Barça han deixat madurar el partit fins a aprofitar la desesperació i esgotament visitants. Diverses ocasions al tram final de partit han servit per ampliar el resultat i fer sang de l'Estartit, a través dels gols de Lilo, afusellant des de l'àrea petita, i Elba, recollint un refús de la portera, fins a deixar el definitiu 3 a 0 al marcador.
En conjunt, però, una final poc vistosa, especialment al primer temps, però amb un vencedor clar, el FC Barcelona, millor en el global de la Copa per sobre d'Estartit i Espanyol, i amb una idea de joc molt clara: seguretat en defensa, joc posicional i qualitat -i a estones anarquia- als metres finals. Arguments suficients per superar a un Estartit que ha trobat a faltar a una Maribel que sempre mossega a dalt, i que encara ha de suplir les sensibles baixes en zona defensiva de Saioa i Noelia. Entre les notícies positives, l'explosió de talent de la portera i el joc descarat i intens de les dues franceses fitxades aquesta temporada.
Les Semis
Poca història en els dos partits de dissabte. A les 10.00 hores, Barça i Espanyol jugaven la que molts anomenaven final anticipada. A l'hora de la veritat, però, el futbol d'unes i altres no ho ha suggerit així. Joc excessivament vertical a estones, circulació lenta de la pilota, cap ocasió de mèrit...
L'electrònic del Mpal. Les Planes reflectien millor que res el què s'estava veient: 0 a 0 i tot a resoldre's a la tanda dels penalts. Un error inicial de la perica Kenty donava avantatge ràpid al Barça, que hauria, però, d'esperar al darrer penal per segellar la seva classificació, després que en el quart penalt també fallés. Al cinquè, i amb opcions d'empatar la sèrie, l'espanyolista Willy regala el penalt xutant centrat i tou, perquè Ràfols bloqui amb una senzilla estirada per donar el triomf a les blaugranes.
I pel què fa al torn de les 12.00 hores, l'Estartit ha passat per sobre d'un Levante Las Planas a qui els nervis inicials van condemnar a patir més del compte. Només començar, el primer ensurt per les amfitriones, amb un gol que anul·len a Sara per fora de joc. Això va acabar d'espantar a les de Sant Joan Despí, i les va ofegar al seu propi camp, sense marge de reacció. L'Estartit ho aprofitaria per avançar-se en el marcador, i ampliar distàncies, per mediació de la nova incorporació, la internacional francesa Inés Dahou, que amb 2 gols deixava f el partit per a les seves.
El segon temps ha millorat la cara d'un Levante que ha demostrat bones maneres de cara a la seva campanya a Nacional, però que veia tot perdut amb el tercer de Gore, a falta de mitja hora. Tindrien ocasions les locals per maquillar l'avantatge, però al llarg dels 90' pesaria massa l'esforç físic i el major rodatge d'unes i altres.patir més del compte. Només començar, el primer ensurt per les amfitriones, amb un gol que anul·len a Sara per fora de joc. Això va acabar d'espantar a les de Sant Joan Despí, i les va ofegar al seu propi camp, sense marge de reacció. L'Estartit ho aprofitaria per avançar-se en el marcador, i ampliar distàncies, per mediació de la nova incorporació, la internacional francesa Inés Dahou, que amb 2 gols deixava f el partit per a les seves.
El segon temps ha millorat la cara d'un Levante que ha demostrat bones maneres de cara a la seva campanya a Nacional, però que veia tot perdut amb el tercer de Gore, a falta de mitja hora. Tindrien ocasions les locals per maquillar l'avantatge, però al llarg dels 90' pesaria massa l'esforç físic i el major rodatge d'unes i altres.