Natalia Arroyo | Parlant de futbol
  Natalia Arroyo - Parlant de futbol
  • Xiulet inicial
  • A un toc
  • Pissarra
  • Jugada assajada
  • Zona mixta

Un únic camí per al futfem: mirar endavant

3/2/2011

0 Comments

 
Quan penso en el futbol femení, sovint penso només en els seus problemes. Els econòmics, els estructurals i els mediàtics sobretot. I perdo el temps queixant-me de la incompetència de la RFEF en l’organització i ideació d’un projecte de futur, amb una lliga menys caòtica i més decent, i que no canviï cada dues temporades per poder trobar, d’una vegada per totes, una estabilitat que ajudi a fer possible un futbol femení cada dia més talentós, competit i reconegut.

Dic que perdo el temps perquè el meu missatge sé que no arriba i que a Madrid ningú vol escoltar la veu de les implicades. Massa soroll per a unes oïdes acostumades només a adulacions entre despatxos. I sé, també, que és tant silenciosa la meva protesta com el crit dels equips i jugadores per trobar un forat als mitjans de comunicació que parlin de les seves derrotes i de les seves victòries. Sobretot de les victòries, i no de si una futbolista agredeix a una altra de forma poc femenina als Estats Units o si un entrenador crida massa al seu equip, que són les úniques notícies que interessen alguns.

Però em passa també que quan penso en els problemes del futbol femení, durant un segon, giro la meva ira cap a la nostra pròpia culpa com a (ex)jugadores i com a entrenadores. Fem prou, per millorar el nostre futbol femení? Estem suficientment implicades, més enllà de si el nostre esforç quasi professional té recompenses amateurs? Sovint penso que no. Que la gran majoria de nosaltres no ens mullem prou per fer un salt endavant. Que protestem quan es boicoteja el format de Superlliga, però no tenim ànim de plantar-nos de veritat. Que denunciem el desinterès del seleccionador Nacho Quereda, però després tothom calla per seguir anant convocada. I que reclamem dels clubs molt (i més) a nivell econòmic, però no acceptem renunciar a certs luxes de la “vida d’estudiant” perquè “no som professionals”.

Costa arribar a l’autocrítica i costa encara més acceptar-la. Però hem de ser nosaltres mateixes les que decidim on volem arribar a ser. Si volem ser professionals, hem de preguntar-nos, amb total sinceritat, fins on estem disposades a arribar. Més entrenaments? Més concentracions? Menys temps lliure? I, resolta aquesta qüestió, assumir propers passos: 1) que més jugadores es titulin com a entrenadores i prenguin el poder dels equips de futbol base; 2) que la gestió tècnica i esportiva dels clubs passi per la veu de l’experiència d’exjugadores; 3) que les estructures dels clubs es facin serioses i integrin àrees tant importants com les de preparació física, premsa o patrocini.

Perquè quan penso en el futbol femení, voldria no pensar tant sovint en els seus problemes. Que l’espectacle sobre el terreny de joc és prou bo –cada dia millor– com per poder dedicar-li més temps a elogiar les millores tècniques de les jugadores, la complexitat d’unes identitats tàctiques que els equips comencen a adquirir, o els elogis dels aficionats que “topen” per primer cop amb un partit de noies en directe. Encara estem lluny d’assemblar-nos a la Bundesliga o la WPS americana, on tots els estadis s’omplen amb més de 2.000 persones com aquí només passa a Lezama o en els dies claus a Sant Adrià. Encara no podem oferir un marc competitiu prou atractiu per a retenir les dues millors jugadores espanyoles, Laura del Río i Vero Boquete, i evitar que hagin d’emigrar als Estats Units per “viure d’això”. Però, enguany i tot i el fracàs d’un format de lliga complex i absurd, la Superlliga està més igualada que mai. I això és el millor argument per deixar de banda els problemes del futbol femení i somriure amb un il·lusionant present.

Publicat a EsportFemeni.com

0 Comments

Your comment will be posted after it is approved.


Leave a Reply.

    Opinió

    'A un toc' serà, a mode de columna d'opinió, una revisió ràpida de l'actualitat del futbol, del què m'ha suggerit la jornada. Serà com una  idea, una decisió que prenem quan ens fan una passada i ja sabem, ja hem mirat, ja hem triat amb quin company seguir jugant.

    Arxiu

    June 2013
    May 2013
    December 2012
    September 2012
    May 2012
    April 2012
    March 2012
    February 2012
    January 2012
    December 2011
    November 2011
    October 2011
    September 2011
    August 2011
    April 2011
    February 2011
    January 2011
    December 2010
    November 2010
    October 2010
    September 2010
    August 2010
    July 2010
    June 2010
    May 2010
    April 2010
    February 2010
    January 2010
    December 2009
    November 2009
    October 2009
    September 2009
    August 2009
    July 2009
    June 2009
    May 2009
    April 2009
    March 2009

    RSS Feed

Powered by Create your own unique website with customizable templates.