Diran que no. Però jo insistiré. Malpensaré. Les coincidències m'agraden i més si em convenen. Són coses que passen. Però és que, fixeu-vos, hem dissimulat amb altres golejades aquesta temporada, la segona fase ens les havia camuflat. Clar, teòricament, havien quedat equilibrats, els grups. Però resulta que arriben els vuitens de Copa, i el bombo els ajunta, els desequilibra. I llavors, tot surt. Una altra vegada.
L'Athletic reb a Las Palmas, el tercer del grup 3. I li fot 7. El Llevant reb a l'Estartit, el líder del grup 2. I li fot 7. El Prainsa reb al Sevilla, segon del grup 2. I li fot 5.
Sí, jo sé que em recordareu els altres resultats. Però és que que el Collerense guanya 2 a 1 al Barça, està dins la lògica. El Colle ha pujat per ascens. Per merèixer-s'ho. L'Sporting de Huelva, que perd per la mínima amb l'Atlético, ja l'any passat va donar guerra entre els forts. I el Torrejón... Què sé jo quants anys porten lluitant, i bé, a Superlliga.
I tornant al tema: no creieu que és sospitós que a la primera fase, amb un rodatge més o menys exigent, l'Estartit va donar la cara contra el Llevant i ara, després d'estar quatre mesos de competicions diferents, unes amb les millors, i les altres amb rivals més dèbils, queden 7 a 0? No pot tenir això res a veure amb el rodatge, amb la intensitat que exigeix un partit i els altres, amb la relaxació de no tenir competidors, o tenir-los tots, cada dia?
Jo crec que sí. I, mira, aquesta anada dels vuitens m'ha obert unes ganes boges d'especular. Més, encara. I plantejar-me com hagués anat una lliga en el format "de tota la vida". Si potser l'Estartit, més exigit, hagués donat guerra a la Copa com s'esperava. I a quin nivell hagués rendit el Colle i quants punts hagués esgarrepat als grans, tan perillós com a local... I si l'Athletic hagués pogut recuperar el seu bon to actual a temps per disputar-li el liderat a Rayo i Espanyol.
I si pogués treure'm aquesta rancúnia de sobre respecte a la lliga... potser no caldrien textos tan indignats. Però és que potser no hi haurien resultats de Copa tan estranys.
L'Athletic reb a Las Palmas, el tercer del grup 3. I li fot 7. El Llevant reb a l'Estartit, el líder del grup 2. I li fot 7. El Prainsa reb al Sevilla, segon del grup 2. I li fot 5.
Sí, jo sé que em recordareu els altres resultats. Però és que que el Collerense guanya 2 a 1 al Barça, està dins la lògica. El Colle ha pujat per ascens. Per merèixer-s'ho. L'Sporting de Huelva, que perd per la mínima amb l'Atlético, ja l'any passat va donar guerra entre els forts. I el Torrejón... Què sé jo quants anys porten lluitant, i bé, a Superlliga.
I tornant al tema: no creieu que és sospitós que a la primera fase, amb un rodatge més o menys exigent, l'Estartit va donar la cara contra el Llevant i ara, després d'estar quatre mesos de competicions diferents, unes amb les millors, i les altres amb rivals més dèbils, queden 7 a 0? No pot tenir això res a veure amb el rodatge, amb la intensitat que exigeix un partit i els altres, amb la relaxació de no tenir competidors, o tenir-los tots, cada dia?
Jo crec que sí. I, mira, aquesta anada dels vuitens m'ha obert unes ganes boges d'especular. Més, encara. I plantejar-me com hagués anat una lliga en el format "de tota la vida". Si potser l'Estartit, més exigit, hagués donat guerra a la Copa com s'esperava. I a quin nivell hagués rendit el Colle i quants punts hagués esgarrepat als grans, tan perillós com a local... I si l'Athletic hagués pogut recuperar el seu bon to actual a temps per disputar-li el liderat a Rayo i Espanyol.
I si pogués treure'm aquesta rancúnia de sobre respecte a la lliga... potser no caldrien textos tan indignats. Però és que potser no hi haurien resultats de Copa tan estranys.
RSS Feed
