La Romareda hauria d'omplir-se sí o sí

L'Estadi de La Romareda, a Saragossa, és la seu triada per disputar la final de la Copa de la Reina 2009 que enfrontarà al local Prainsa Saragossa contra el RCD Espanyol. Un bonic escenari per, entre tots, impulsar el futbol femení i intentar aixecar prou interès a nivell d'aficionats i mitjans de comunicació.

No sé si parlo en nom de totes, o de moltes, o de cap, però jugar a un estadi de Primera Divisió com ho és La Romareda és un somni. I fer-ho en una final, amb un dels títols més importants del futbol femení a Espanya, ho és encara més. La simple idea d'imaginar-me'l ple a vessar, amb dues aficions entregades, fent la onada, cel·lebrant gols i vivint l'espectacle, se'm posen els pèls de punta.

Però com no tot pot ser tan bonic, de sobte se m'omple el cap de pensaments menys idílics i potser més realistes. Imagino, doncs, un estadi amb capacitat per a 35.000 persones, que amb prou feines ompliran un parell de milers. Cadires desocupades, potser alguna pancarta que faci color, càntics sords i solitaris, i un inmens buit. Una mica com el desert on, encara, està el futbol femení per al gran públic.

Se m'acuden diferents maneres de millorar la situació i acostar-me als petits somnis de l'inici. Que la Federació fleti autobusos pels clubs de Superlliga i els convidi a assistir al partit. Però això no soluciona gran cosa i ens torna a estampar contra l'automón que és el futbol femení avui dia. No sé, doncs. Que tothom de Madrid, València, Bilbao, San Sebastian, Sevilla, Oviedo, etc., agafessin el cotxe i s'apropessin al partit..., seria bonic.

Sigui com sigui, de ben segur que l'afició perica recolzarà a les seves i donaran color com fan sempre. Intentaran, els pocs, fer ombra als molts que s'esperen de les locals. Segurament Saragossa es volqui amb el Prainsa. I seria bonic que ho fés, per allò de fer créixer el nombre d'espectadors diumenge.

No sé si parlo per totes, per moltes o per unes poques, però m'agradaria poder tornar diumenge de Saragossa i poder presumir d'haver viscut en directe un dels partits més vistos del futbol femení a Espanya. Milers i milers d'aficionats; un estadi ple com un ou, un espectacle atractiu, amb gols, amb anades i tornades, amb ocasions, amb qualitat, amb intensitat, amb ambient. Una Copa que sigui l'inici de la consolidació i creixement del futbol femení.

Llàstima que, dies abans de la gran final, ja sàpiga que 35.000 persones són moltes: ni més ni menys que el doble de fitxes federatives que té el futbol femení espanyol. Però somiarem. Per què no?